FILMS

Crítica — Políticamente incorrectos: L’atracció dels pols oposats

La nova pel·lícula d'Arantxa Echevarría s'atreveix amb un gènere difícil i molt poc habitual al cinema espanyol, la sàtira política amb to de comèdia romàntica, una combinació, com a mínim, original.

Nuria Vidal

Políticamente incorrectos

Any 2024

País Espanya

Direcció Arantxa Echevarría

Guió Olatz Arroyo

Producció LaZona, Atresmedia Cine, Espantapajaros Films, Netflix

Repartiment Adriana Torrebejano, Juanlu González, Elena Irureta, Gonzalo de Castro, María Hervás

Fotografia Pilar Sánchez Díaz

Muntatge Renato Sanjuan

Música Marina Herlop

Distribució DeAPlaneta

Durada 91 min

Data d'estrena 23 de febrer de 2024

Sinopsi

Els partits Nueva Izquierda i España Liberal s'enfronten en unes renyides i crispades eleccions. Els becaris Laura, progre perroflauta, i Pablo, pijo amb fachaleco, estan disposats a qualsevol cosa per aconseguir la victòria dels seus respectius líders, Alfonso i Victoria. Amb el que no compta cap dels dos és amb l'element humà que sempre juga males passades. Velles rancúnies, programes sense complir i amors prohibits, afloren en una campanya electoral a tot gas i sense frens.

Políticamente incorrectos

Any 2024

País Espanya

Direcció Arantxa Echevarría

Guió Olatz Arroyo

Producció LaZona, Atresmedia Cine, Espantapajaros Films, Netflix

Repartiment Adriana Torrebejano, Juanlu González, Elena Irureta, Gonzalo de Castro, María Hervás

Fotografia Pilar Sánchez Díaz

Muntatge Renato Sanjuan

Música Marina Herlop

Distribució DeAPlaneta

Durada 91 min

Data d'estrena 23 de febrer de 2024

Sinopsi

Els partits Nueva Izquierda i España Liberal s'enfronten en unes renyides i crispades eleccions. Els becaris Laura, progre perroflauta, i Pablo, pijo amb fachaleco, estan disposats a qualsevol cosa per aconseguir la victòria dels seus respectius líders, Alfonso i Victoria. Amb el que no compta cap dels dos és amb l'element humà que sempre juga males passades. Velles rancúnies, programes sense complir i amors prohibits, afloren en una campanya electoral a tot gas i sense frens.

Quan encara no havia estrenat Chinas, el seu segon llargmetratge, Arantxa Echevarría ja estava rodant Políticamente incorrectos. Ara que s’estrena aquesta comèdia romàntica sobre la vida política, Arantxa Echevarría està rodant la quarta pel·lícula La infiltrada, on repeteix amb Carolina Yuste, la gran revelació del seu primer film Carmen y Lola. Una carrera meteòrica i per descomptat atípica en una indústria on les dones directores poden fer una primera pel·lícula amb relativa facilitat, però arribar a fer-ne una segona o una tercera, ja és molt més complicat.

A la filmografia eclèctica de la cineasta basca trobem drames i comèdies, però l’única cosa que tenen en comú tots els seus treballs és una mirada sobre la realitat que l’envolta, en uns casos amb guions propis com el de Carmen y Lola o Chinas, en altres basats en guions aliens que s’emporta al seu terreny. Encara que sembli un tema allunyat del seu cinema, no costa imaginar què és el que li va interessar del guió de Políticamente incorrectos, escrit per Olatz Arroyo, si recordem que el 2015 Arantxa Echevarría va rodar un curt titulat Yo, presidenta, on s’acostava a la política d’una manera desenfadada i fins a cert punt premonitòria de l’arribada dels populismes al poder.

“UNA SÀTIRA POLÍTICA CARREGADA DE CRÍTICA DISFRESSADA DE COMÈDIA ROMÀNTICA”

En el cas de Políticamente incorrectos, la directora utilitza la comèdia més clàssica del món, la de la guerra de sexes que Katharine Hepburn i Spencer Tracy van portar a l’excel·lència en pel·lícules com La mujer del año (1942) o La costilla de Adan (1949). No pretenc comparar la sàtira d’Echevarría amb aquests films, però si val la pena assenyalar el fet que s’hagi atrevit a fer una comèdia com aquesta en una indústria on el gènere no sol estar ben vist. I menys fet per una dona.

És clar que la incorrecció de la impossible parella que fan la Laura, una divertida Adriana Torrebejano, i l’estoic Pablo, Juanlu González, un descobriment, és menys incorrecta del que es podria demanar. Fins i tot de vegades cau en una previsibilitat una mica vergonyosa. Però el ritme ràpid de l’acció, uns diàlegs àgils i punxants, l’efecte de reconeixement dels personatges que són fàcilment identificables amb autèntics polítics i, sobretot, la presència imprescindible d’Elena Irureta com la Victòria inspirada en Esperanza Aguirre i de Gonzalo de Castro com l’Alfonso, un socialista de manual, fan d’aquesta pel·lícula una sàtira política carregada de crítica, disfressada de comèdia romàntica.

ACTUALITAT Arantxa Echevarría CRÍTICA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

FILMS

Crítica

"La madre de todas las mentiras: Les imatges perdudes de les revoltes dels anys vuitanta al Marroc"

A través de la construcció familiar d'una maqueta del barri on van créixer, la directora revifa la memòria col·lectiva de tot un país.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE