FILMS

Crítica — Priscilla: Una relació tòxica

Sofia Coppola s'acosta a la figura de Priscilla Presley des d'una perspectiva única, la d'ella mateixa, en una recreació preciosista dels anys que va compartir amb Elvis Presley.

Nuria Vidal

Priscilla

Any 2023

País Estats Units

Direcció Sofia Coppola

Guió Sofia Coppola
Sandra Harmon sobre les memòries de Priscilla Presley

Producció American Zoetrope
Stage 6 Films
The Apartment
A24

Repartiment Cailee Spaeny
Jacob Elordi
Ari Cohen

Fotografia Phillippe Le Sourd

Muntatge Sara Flack

Música Phoenix

Distribució BTEAM Pictures i Elastica

Durada 110 min

Data d'estrena 14 de febrer de 2024

Sinopsi

L'adolescent Priscilla Beaulieu es troba amb Elvis Presley en una festa a una base militar americana a Alemanya quan ell ja és una meteòrica superestrella del rock and roll. Immediatament sorgeix entre ells una gran amistat i un apassionat amor, que donarà lloc a una relació tòxica que cap dels dos és capaç de trencar.

Priscilla

Any 2023

País Estats Units

Direcció Sofia Coppola

Guió Sofia Coppola
Sandra Harmon sobre les memòries de Priscilla Presley

Producció American Zoetrope
Stage 6 Films
The Apartment
A24

Repartiment Cailee Spaeny
Jacob Elordi
Ari Cohen

Fotografia Phillippe Le Sourd

Muntatge Sara Flack

Música Phoenix

Distribució BTEAM Pictures i Elastica

Durada 110 min

Data d'estrena 14 de febrer de 2024

Sinopsi

L'adolescent Priscilla Beaulieu es troba amb Elvis Presley en una festa a una base militar americana a Alemanya quan ell ja és una meteòrica superestrella del rock and roll. Immediatament sorgeix entre ells una gran amistat i un apassionat amor, que donarà lloc a una relació tòxica que cap dels dos és capaç de trencar.

Reconeixem una pel·lícula de Sofia Coppola ja a les seves primeres imatges. El seu gust exquisit pels objectes i els colors, l’ús de la música, els enquadraments inesperats, són un senyal d’identitat del seu cinema. Això, que és el millor, és també el més perillós per entrar a Priscilla, el seu darrer treball. Perillós perquè produeix una sensació de repetició, de quelcom que ja has vist. El que a Lost in Translation o Maria Antonieta era fresc i sorprenent, cau a Priscilla en un cert manierisme formal que li fa perdre part de la força.

Des del seu debut el 1999 amb Las vírgenes suicidas, Sofia Coppola ha dirigit curts, videoclips i pel·lícules de ficció, alternant històries originals, Somewhere o A Very Murray Christmas, potser les seves pel·lícules més originals en tots els sentits, amb adaptacions literàries i fins i tot remakes de pel·lícules dels 70. Però a totes ha demostrat una gran capacitat per a la recreació de les èpoques i els llocs, i una utilització de la banda sonora no com a il·lustració sinó com a diàleg amb la narració.

Totes dues coses són importants a Priscilla. La història d’amor entre la jove Priscilla des que coneix un Elvis ple d’enyorança el 1959 fins al 1972, quan es van separar definitivament, no deixa de ser un biopic clàssic explicat des del punt de vista de la mateixa Priscilla, autora del llibre en què es basa el guió i productora de la pel·lícula. Això vol dir que tot està mediatitzat per la seva memòria i la manera de recordar-ho. Coppola no ha volgut, o no ha pogut, incloure cap altre punt de vista cenyint-se a Priscila i la seva evolució/manipulació física i sentimental a mans d’un Elvis insegur i controlador.

“NO DEIXA DE SER UN BIOPIC CLÀSSIC EXPLICAT DES DEL PUNT DE VISTA DE LA MATEIXA PRISCILLA, AUTORA DEL LLIBRE EN QUÈ ES BASA EL GUIÓ I PRODUCTORA DE LA PEL·LÍCULA.”

Cailee Spaeny va guanyar la Copa Volpi a la millor actriu a la Mostra de Venècia d’aquest any pel seu paper de Priscilla. Un premi merescut, no només per suportar la tortura de sotmetre’s als pentinats que eren la marca d’identitat de Priscilla Presley, sinó per la capacitat d’anar mostrant en el seu comportament i rostre els canvis que s’anaven produint en aquesta dona, que es va veure tancada en una gàbia d’or de la qual no estava segura de si volia escapar. En aquest sentit, Priscilla ve a sumar-se a les heroïnes sofiacoppolianes, tantes vegades atrapades a les seves vides: les joves verges suïcides, la Charlotte de Lost in Translation, Maria Antonieta o les dones de l’internat a La seducción.

L’altre gran protagonista de la pel·lícula és Elvis, interpretat amb una gran semblança física pel jove actor australià Jacob Elordi, un dels dos protagonistes de Saltburn d’Emerald Fennell i de la sèrie Euphoria. El seu personatge, al contrari que el de Priscilla i precisament perquè tot està vist des d’ella, no té matisos, sempre és igual. No canvia. Però el principal problema de l’Elvis de Coppola és que no canta cap de les seves cançons. Malgrat el seu cognom i la producció avalada per Priscilla Presley, Sofia Coppola no va aconseguir els drets de les cançons d’Elvis i això fa que la pel·lícula perdi certa versemblança. Per suplir la manca de hits del Rei del Rock, Coppola recorre a una estupenda banda sonora que l’ajuda a anar avançant la història, però no fa oblidar que hi falta una cosa essencial.

Priscilla no és la millor pel·lícula de Sofia Coppola, però té un cert encant i atractiu que ens permet continuar pensant que és una de les més sòlides directores de cinema del segle XXI.

CRÍTICA Sofia Coppola

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

FILMS

Crítica

"La madre de todas las mentiras: Les imatges perdudes de les revoltes dels anys vuitanta al Marroc"

A través de la construcció familiar d'una maqueta del barri on van créixer, la directora revifa la memòria col·lectiva de tot un país.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE