FILMS

Crítica — Priscilla: Una relació tòxica

Sofia Coppola s'acosta a la figura de Priscilla Presley des d'una perspectiva única, la d'ella mateixa, en una recreació preciosista dels anys que va compartir amb Elvis Presley.

Nuria Vidal

Priscilla

Any 2023

País Estats Units

Direcció Sofia Coppola

Guió Sofia Coppola
Sandra Harmon sobre les memòries de Priscilla Presley

Producció American Zoetrope
Stage 6 Films
The Apartment
A24

Repartiment Cailee Spaeny
Jacob Elordi
Ari Cohen

Fotografia Phillippe Le Sourd

Muntatge Sara Flack

Música Phoenix

Distribució BTEAM Pictures i Elastica

Durada 110 min

Data d'estrena 14 de febrer de 2024

Sinopsi

L'adolescent Priscilla Beaulieu es troba amb Elvis Presley en una festa a una base militar americana a Alemanya quan ell ja és una meteòrica superestrella del rock and roll. Immediatament sorgeix entre ells una gran amistat i un apassionat amor, que donarà lloc a una relació tòxica que cap dels dos és capaç de trencar.

Priscilla

Any 2023

País Estats Units

Direcció Sofia Coppola

Guió Sofia Coppola
Sandra Harmon sobre les memòries de Priscilla Presley

Producció American Zoetrope
Stage 6 Films
The Apartment
A24

Repartiment Cailee Spaeny
Jacob Elordi
Ari Cohen

Fotografia Phillippe Le Sourd

Muntatge Sara Flack

Música Phoenix

Distribució BTEAM Pictures i Elastica

Durada 110 min

Data d'estrena 14 de febrer de 2024

Sinopsi

L'adolescent Priscilla Beaulieu es troba amb Elvis Presley en una festa a una base militar americana a Alemanya quan ell ja és una meteòrica superestrella del rock and roll. Immediatament sorgeix entre ells una gran amistat i un apassionat amor, que donarà lloc a una relació tòxica que cap dels dos és capaç de trencar.

Reconeixem una pel·lícula de Sofia Coppola ja a les seves primeres imatges. El seu gust exquisit pels objectes i els colors, l’ús de la música, els enquadraments inesperats, són un senyal d’identitat del seu cinema. Això, que és el millor, és també el més perillós per entrar a Priscilla, el seu darrer treball. Perillós perquè produeix una sensació de repetició, de quelcom que ja has vist. El que a Lost in Translation o Maria Antonieta era fresc i sorprenent, cau a Priscilla en un cert manierisme formal que li fa perdre part de la força.

Des del seu debut el 1999 amb Las vírgenes suicidas, Sofia Coppola ha dirigit curts, videoclips i pel·lícules de ficció, alternant històries originals, Somewhere o A Very Murray Christmas, potser les seves pel·lícules més originals en tots els sentits, amb adaptacions literàries i fins i tot remakes de pel·lícules dels 70. Però a totes ha demostrat una gran capacitat per a la recreació de les èpoques i els llocs, i una utilització de la banda sonora no com a il·lustració sinó com a diàleg amb la narració.

Totes dues coses són importants a Priscilla. La història d’amor entre la jove Priscilla des que coneix un Elvis ple d’enyorança el 1959 fins al 1972, quan es van separar definitivament, no deixa de ser un biopic clàssic explicat des del punt de vista de la mateixa Priscilla, autora del llibre en què es basa el guió i productora de la pel·lícula. Això vol dir que tot està mediatitzat per la seva memòria i la manera de recordar-ho. Coppola no ha volgut, o no ha pogut, incloure cap altre punt de vista cenyint-se a Priscila i la seva evolució/manipulació física i sentimental a mans d’un Elvis insegur i controlador.

“NO DEIXA DE SER UN BIOPIC CLÀSSIC EXPLICAT DES DEL PUNT DE VISTA DE LA MATEIXA PRISCILLA, AUTORA DEL LLIBRE EN QUÈ ES BASA EL GUIÓ I PRODUCTORA DE LA PEL·LÍCULA.”

Cailee Spaeny va guanyar la Copa Volpi a la millor actriu a la Mostra de Venècia d’aquest any pel seu paper de Priscilla. Un premi merescut, no només per suportar la tortura de sotmetre’s als pentinats que eren la marca d’identitat de Priscilla Presley, sinó per la capacitat d’anar mostrant en el seu comportament i rostre els canvis que s’anaven produint en aquesta dona, que es va veure tancada en una gàbia d’or de la qual no estava segura de si volia escapar. En aquest sentit, Priscilla ve a sumar-se a les heroïnes sofiacoppolianes, tantes vegades atrapades a les seves vides: les joves verges suïcides, la Charlotte de Lost in Translation, Maria Antonieta o les dones de l’internat a La seducción.

L’altre gran protagonista de la pel·lícula és Elvis, interpretat amb una gran semblança física pel jove actor australià Jacob Elordi, un dels dos protagonistes de Saltburn d’Emerald Fennell i de la sèrie Euphoria. El seu personatge, al contrari que el de Priscilla i precisament perquè tot està vist des d’ella, no té matisos, sempre és igual. No canvia. Però el principal problema de l’Elvis de Coppola és que no canta cap de les seves cançons. Malgrat el seu cognom i la producció avalada per Priscilla Presley, Sofia Coppola no va aconseguir els drets de les cançons d’Elvis i això fa que la pel·lícula perdi certa versemblança. Per suplir la manca de hits del Rei del Rock, Coppola recorre a una estupenda banda sonora que l’ajuda a anar avançant la història, però no fa oblidar que hi falta una cosa essencial.

Priscilla no és la millor pel·lícula de Sofia Coppola, però té un cert encant i atractiu que ens permet continuar pensant que és una de les més sòlides directores de cinema del segle XXI.

CRÍTICA Sofia Coppola

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE