Crítica — Regreso a Córcega: Tornar per comprendre
Aïssatou Diallo Sagna, Esther Gohourou i Suzy Bemba són les tres estupendes protagonistes de l'últim treball de Catherine Corsini, una de les directores franceses més sòlides i veteranes.
Regreso a Córcega/Le Retour
País França
Any 2023
Direcció Catherine Corsini
Guió
Catherine Corsini
Nalïa Guiguet
Producció
Chaz Productions
France 3 Cinéma
Le Pacte
Repartiment
Aïssatou Diallo Sagna
Esther Gohourou
Suzy Bemba
Fotografia Jeanne Lapoirie
Muntatge Frédéric Baillehaiche
Distribució Surtsey Films
Durada 106 min
Data d'estrena 2 d'agost del 2024
Sinopsi
La Khédidja treballa a París per a una família adinerada que li demana que tingui cura dels seus nens durant un estiu a Còrsega. Aquesta és una oportunitat de tornar amb les seves filles, la Jessica i la Farah, a l'illa que va deixar enrere fa anys. Mentre la Khédidja lluita amb els seus records, les dues adolescents descobreixen la veritat sobre la seva família alhora que desperten noves sensacions.
Regreso a Córcega/Le Retour
País França
Any 2023
Direcció Catherine Corsini
Guió
Catherine Corsini
Nalïa Guiguet
Producció
Chaz Productions
France 3 Cinéma
Le Pacte
Repartiment
Aïssatou Diallo Sagna
Esther Gohourou
Suzy Bemba
Fotografia Jeanne Lapoirie
Muntatge Frédéric Baillehaiche
Distribució Surtsey Films
Durada 106 min
Data d'estrena 2 d'agost del 2024
Sinopsi
La Khédidja treballa a París per a una família adinerada que li demana que tingui cura dels seus nens durant un estiu a Còrsega. Aquesta és una oportunitat de tornar amb les seves filles, la Jessica i la Farah, a l'illa que va deixar enrere fa anys. Mentre la Khédidja lluita amb els seus records, les dues adolescents descobreixen la veritat sobre la seva família alhora que desperten noves sensacions.
Per tornar a un lloc, primer cal anar-se’n. Catherine Corsini se’n va anar de Còrsega fa molts anys i ara ha decidit tornar a l’illa per explicar una història inspirada en la seva pròpia: la història d’una mare i una filla que van haver d’abandonar l’illa per guanyar-se la vida a París.
Però la Corsini que ha tornat a Còrsega té poc a veure amb les protagonistes. Ni la Khédidja és exactament la seva mare, ni la Jessica i la Farah són exactament ella. En primer lloc, perquè Khédidja i les seves filles són negres, franceses, però negres. En tot cas, ella reconeix en el personatge de la mare la gentilesa i amabilitat de la seva pròpia, i en les dues filles alguns dels seus desitjos i frustracions.
¿Com s’inscriu aquesta història semiautobiogràfica en una filmografia tan complexa com la de la directora francesa? Doncs d’una manera natural per ser alhora una reivindicació de les actrius i els personatges racialitzats, i una reivindicació del dret a ser allò que una persona vulgui ser en el terreny de l’amor i la sexualitat. Dos temes que travessen en forma de comèdia o de drama tot el seu cinema des que va debutar fa trenta anys amb Les amoreux i va revolucionar el cinema feminista amb La nueva Eva el 1999.
Catherine Corsini és una dona coneguda per la seva militància feminista i el seu posicionament a favor del lesbianisme i les lluites del col·lectiu LGBTIQ+. També per la dedicació a l’ensenyament del cinema des de perspectives de gènere i el treball amb col·lectius marginals. Però Catherine Corsini té molt clar que el cinema ha de servir per difondre aquests principis en capes de la societat i del públic amb menys consciència política o social.
PERÒ MAI NO CAU EN EL MELODRAMA, ELS PROBLEMES ES RESOLEN DE FORMA NATURAL, ELS PERSONATGES SÓN COHERENTS EN SI MATEIXOS, REACCIONEN COM S’ESPERA SENSE QUE PER AIXÒ SIGUI PREVISIBLE EN CAP MOMENT QUINA ÉS L’AUTÈNTICA VERITAT AMAGADA EN AQUEST RETORN A CÒRSEGA.
És per això que el seu cinema sempre és fàcil en el millor sentit de la paraula. Tant pot utilitzar els codis de la comèdia, com feia a La fractura, on denunciava la massificació de la sanitat pública a través de la crisi de parella entre dues dones lesbianes, com endinsar-se en el terreny del drama, fins i tot el fulletó, com fa a Regreso a Córcega.
En aquesta història de tres dones negres en una illa profundament arcaica, ressona des d’un racisme latent, passant per la lluita de classes i l’explotació condescendent d’una família burgesa d’esquerres, fins a l’abandó juvenil o el descobriment de l’amor entre la Jessica i la Gaia a partir de la seva pròpia sensació de no saber ubicar-se a la societat. Però mai no cau en el melodrama, els problemes es resolen de forma natural, els personatges són coherents en si mateixos, reaccionen com s’espera sense que per això sigui previsible en cap moment quina és l’autèntica veritat amagada en aquest retorn a Còrsega.
El film s’obre amb una abraçada entre la mare i les dues nenes al port i es tanca amb una altra abraçada de la mare i les dues filles, una jove responsable i seriosa i una nena que ja és una adolescent. Entre aquestes dues escenes, ha passat un estiu que és tota una vida.