Crítica — Rosalie: Una història d’amor inesperada
Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb molta delicadesa.
Rosalie
Any 2023
País
Francia
Bélgica
Direcció Stéphanie Di Giusto
Guió
Stéphanie Di Giusto
Alexandra Echkenazi
Sandrine Le Coustumer
Producció
Artemis Productions
France 3 Cinéma
Tresor Films
Repartiment
Nadia Tereszkiewicz
Benoît Magimel
Benjamin Biolay
Fotografia Christos Voudouris
Muntatge Nassim Gordji Tehrani
Distribució Karma Films
Durada 115 min
Data d'estrena 19 de abril del 2024
Sinopsi
França, 1870. La Rosalie no és una jove com les altres. Té un gran secret. Des que va néixer, té el cos i la cara coberts de pèl i es veu obligada a dissimular-ho per evitar ser rebutjada. És el que es diu una dona barbuda. Mai no ha volgut convertir-se en una atracció de fira. Un dia, l'amo d'un cafè amb massa deutes decideix casar-se amb ella pel seu dot, sense conèixer el seu secret. Però Rosalie està cansada d'amagar-se i vol començar a ser vista com una dona tot i ser diferent.
Rosalie
Any 2023
País
Francia
Bélgica
Direcció Stéphanie Di Giusto
Guió
Stéphanie Di Giusto
Alexandra Echkenazi
Sandrine Le Coustumer
Producció
Artemis Productions
France 3 Cinéma
Tresor Films
Repartiment
Nadia Tereszkiewicz
Benoît Magimel
Benjamin Biolay
Fotografia Christos Voudouris
Muntatge Nassim Gordji Tehrani
Distribució Karma Films
Durada 115 min
Data d'estrena 19 de abril del 2024
Sinopsi
França, 1870. La Rosalie no és una jove com les altres. Té un gran secret. Des que va néixer, té el cos i la cara coberts de pèl i es veu obligada a dissimular-ho per evitar ser rebutjada. És el que es diu una dona barbuda. Mai no ha volgut convertir-se en una atracció de fira. Un dia, l'amo d'un cafè amb massa deutes decideix casar-se amb ella pel seu dot, sense conèixer el seu secret. Però Rosalie està cansada d'amagar-se i vol començar a ser vista com una dona tot i ser diferent.
Fa seixanta anys, Marco Ferreri va dirigir un dels seus films més ferotges, Se acabó el negocio, La donna scimmia, on Ugo Tognazzi es casava amb una Annie Girardot completament coberta de pèl per tal d’explotar-la com a fenomen de fira. En ple segle XXI, la manera que troba la directora francesa Stéphanie Di Giusto per explicar una història semblant, és molt diferent.
Tot va començar amb una foto de finals del segle XIX on es veia una dona barbuda mostrant la seva anormalitat amb total naturalitat. Es deia Clémentine Delait i va viure en un poble dels Vosgos fent una vida normal integrada a la comunitat. El més sorprenent de Clémentine era que mai no va voler ser un fenomen de fira, un monstre, ella assumia la seva barba i el seu cos i volia que els altres l’acceptessin com era.
Rosalie no és exactament Clémentine, però se li assembla. Rosalie té por que es conegui el seu secret, però també està cansada d’amagar-se. No vol que la rebutgin, vol que l’acceptin amb la barba rossa i ben cuidada. Quan el pare la ven, literalment, a Abel, un home ferit per dins i per fora per culpa d’una guerra recent, Rosalie veu una possibilitat d’alliberar-se.
