Crítica — Salve Maria: Per què no l’estimo?
Mar Coll s'atreveix amb un tema molt difícil i ple d'arestes en intentar explicar el rebuig d'una mare jove cap al seu fill i l'obsessió que desenvolupa quan comença a tenir idees sobre l’infanticidi.
Salve Maria
País Espanya
Any 2024
Direcció Mar Coll
Guió
Mar Coll
Valentina Viso
sobre la novel·la 'Las madres no' de Katixa Agirre
Producció
Escándalo Films
Elástica Films
RTVE
Movistar Plus+
Repartiment
Laura Weissmahr
Oriol Pla
Gianinna Fruttero
Fotografia Nil Zimmerman
Música Zeltia Montes
Muntatge Aina Calleja
Distribució Elástica Films
Durada 111 min
Data d'estrena 31 d'octubre del 2024
Sinopsi
Maria, una jove escriptora que acaba de ser mare, topa amb la notícia d'un succés esfereïdor: una dona francesa ha ofegat els seus bessons de 10 mesos a la banyera. Maria s'obsessiona amb la infanticida, per què els va matar? A partir d'aquell moment, l'ombra de l’infanticidi l'amenaçarà com una possibilitat vertiginosa.
Salve Maria
País Espanya
Any 2024
Direcció Mar Coll
Guió
Mar Coll
Valentina Viso
sobre la novel·la 'Las madres no' de Katixa Agirre
Producció
Escándalo Films
Elástica Films
RTVE
Movistar Plus+
Repartiment
Laura Weissmahr
Oriol Pla
Gianinna Fruttero
Fotografia Nil Zimmerman
Música Zeltia Montes
Muntatge Aina Calleja
Distribució Elástica Films
Durada 111 min
Data d'estrena 31 d'octubre del 2024
Sinopsi
Maria, una jove escriptora que acaba de ser mare, topa amb la notícia d'un succés esfereïdor: una dona francesa ha ofegat els seus bessons de 10 mesos a la banyera. Maria s'obsessiona amb la infanticida, per què els va matar? A partir d'aquell moment, l'ombra de l’infanticidi l'amenaçarà com una possibilitat vertiginosa.
Mar Coll no té una filmografia gaire llarga. Tres pel·lícules en 15 anys no és molt. Però això no vol dir que no sigui un referent indispensable per entendre l’auge del cinema fet per dones a Espanya. Guionista i directora, Mar Coll és a més una excel·lent professora i des de les seves classes a l’ESCAC han sortit moltes (i molts) joves promeses del cinema espanyol. El que només hagi fet tres pel·lícules durant aquests anys, a les quals cal sumar la seva contribució en dues sèries, és força incompressible i diu molt de les dificultats que troben les directores per aixecar els seus projectes. Però també diu una mica de la personalitat de Mar Coll, a qui no li interessa fer una pel·lícula fins que té molt clar què vol dir.
El seu debut el 2009 amb Tres dies amb la família, donava algunes pistes dels temes que li interessen. En aquest cas indaga en les relacions familiars i com afecten el comportament de la Lea, una jove que torna a casa seva a Girona per al funeral del seu avi i s’enfronta a la hipocresia d’una família burgesa. Amb Tots volem el millor per a ella, del 2013, el tema seguia sent la família i com encaixar dins de la seva estructura. En aquest cas, la protagonista és la Geni, una dona de 38 anys que després d’un accident s’adona que no vol tornar a ser com era abans.
Gairebé deu anys després, Mar Coll, de nou en col·laboració amb la seva coguionista habitual Valentina Viso, ens torna a explicar la història d’una dona que no troba el seu lloc a l’entorn familiar on viu. Igual que succeeix amb la Lena i la Geni, un fet extern (la mort de l’avi, un accident i en aquest cas la maternitat recent) ha alterat la vida de la Maria, escriptora de cert èxit i mare d’un nadó de pocs mesos amb qui no aconsegueix establir una relació afectiva.
Mar Coll s’endinsa en aquest tercer llarg en un problema molt complicat i molt difícil d’abordar sense caure en el melodrama o fins i tot en el terror: les mares que no volen ser-ho i a qui la vida els condueix a assumir un rol que no els agrada. Això no vol dir que la Maria no estimi el seu fill, simplement no vol renunciar a la seva vida com a dona al marge de ser mare. “Volíem allunyar-nos del cinema intimista i realista. Ens motivava la idea de fer alguna cosa que tendís cap al gènere i fer una pel·lícula molt expressiva. Volíem explicar la maternitat d’una manera més visceral, enganxada a l’experiència de la protagonista”, ha declarat la directora a la Seminci de Valladolid on s’ha presentat la pel·lícula.
MAR COLL S’ENDINSA EN AQUEST TERCER LLARG EN UN PROBLEMA MOLT COMPLICAT I MOLT DIFICIL D’ABORDAR SENSE CAURE EN EL MELODRAMA O FINS I TOT EN EL TERROR: LES MARES QUE NO VOLEN SER-HO I A QUI LA VIDA ELS CONDUEIX A ASSUMIR UN ROL QUE NO ELS AGRADA.
El fet que sigui escriptora dona a la directora el fil conductor per desenvolupar l’obsessió de la Maria. Quan llegeix en un diari la notícia d’una dona francesa que ha comès un infanticidi ofegant en una banyera els seus dos fills bessons de 10 mesos, la Maria comença a fantasiejar amb la idea de l’infanticidi. La construcció del relat d’una possible novel·la es va diluint a poc a poc en la seva pròpia realitat fins a traspassar les línies invisibles del que s’ha imaginat i desitjat. Però hi ha una cosa més interessant encara. Per a una dona que viu de construir amb paraules, ser incapaç de parlar amb el nadó, de dir-li alguna cosa, és una prova d’un bloqueig emocional que li impedeix fins i tot assumir el que li està passant.
Maria està cada cop més absent i cada dia que passa se sent més lluny del seu marit, un home que adora el seu fill i sap que ella no està bé. També està cada cop més lluny del nadó i sobretot d’aquelles mares que es troben al centre on es reuneixen per aprendre a cuidar els seus fills. De fet, una d’elles, la veïna que interpreta la xilena Giannina Fruttero, serà la que amb el seu assetjament involuntari desencadeni el mecanisme de l’obsessió.
Salve Maria és un film arriscat i molt valent, tant per posar en imatges una “no mare”, com per la manera triada per narrar aquesta història que parteix d’un cert naturalisme per anar endinsant-se, a mesura que la Maria es va obsessionant, en els terrenys del thriller, inclús en el suspens hitchkokià, gairebé vorejant el body horror en la fisicitat del rebuig.
Salve Maria es recolza completament en el personatge de la Maria, interpretada per Laura Weissmahr, una impressionant i fins ara desconeguda actriu. És ella la que transmet totes les sensacions i emocions del personatge; és ella i la seva mirada blava cada cop més apagada, la que aconsegueix que Salve Maria sigui un film tan descoratjador com fascinant. El contrapunt a la seva fredor i al seu distanciament el posen un càlid Oriol Pla en el seu paper com a marit i la invasiva encara que benintencionada Giannina Fruttero.
Després de l‘estrena al Festival de Locarno, on va obtenir una menció especial del jurat, Salve Maria s’ha presentat a la Seminci val·lisoletana on ha aconseguit un merescut premi a la millor actriu per a Laura Weissmahr.
Mar Coll
Mar Coll