Crítica — Salve Maria: Per què no l’estimo?

Mar Coll no té una filmografia gaire llarga. Tres pel·lícules en 15 anys no és molt. Però això no vol dir que no sigui un referent indispensable per entendre l’auge del cinema fet per dones a Espanya. Guionista i directora, Mar Coll és a més una excel·lent professora i des de les seves classes a l’ESCAC han sortit moltes (i molts) joves promeses del cinema espanyol. El que només hagi fet tres pel·lícules durant aquests anys, a les quals cal sumar la seva contribució en dues sèries, és força incompressible i diu molt de les dificultats que troben les directores per aixecar els seus projectes. Però també diu una mica de la personalitat de Mar Coll, a qui no li interessa fer una pel·lícula fins que té molt clar què vol dir.

El seu debut el 2009 amb Tres dies amb la família, donava algunes pistes dels temes que li interessen. En aquest cas indaga en les relacions familiars i com afecten el comportament de la Lea, una jove que torna a casa seva a Girona per al funeral del seu avi i s’enfronta a la hipocresia d’una família burgesa. Amb Tots volem el millor per a ella, del 2013, el tema seguia sent la família i com encaixar dins de la seva estructura. En aquest cas, la protagonista és la Geni, una dona de 38 anys que després d’un accident s’adona que no vol tornar a ser com era abans.

Gairebé deu anys després, Mar Coll, de nou en col·laboració amb la seva coguionista habitual Valentina Viso, ens torna a explicar la història d’una dona que no troba el seu lloc a l’entorn familiar on viu. Igual que succeeix amb la Lena i la Geni, un fet extern (la mort de l’avi, un accident i en aquest cas la maternitat recent) ha alterat la vida de la Maria, escriptora de cert èxit i mare d’un nadó de pocs mesos amb qui no aconsegueix establir una relació afectiva.

Mar Coll s’endinsa en aquest tercer llarg en un problema molt complicat i molt difícil d’abordar sense caure en el melodrama o fins i tot en el terror: les mares que no volen ser-ho i a qui la vida els condueix a assumir un rol que no els agrada. Això no vol dir que la Maria no estimi el seu fill, simplement no vol renunciar a la seva vida com a dona al marge de ser mare. “Volíem allunyar-nos del cinema intimista i realista. Ens motivava la idea de fer alguna cosa que tendís cap al gènere i fer una pel·lícula molt expressiva. Volíem explicar la maternitat d’una manera més visceral, enganxada a l’experiència de la protagonista”, ha declarat la directora a la Seminci de Valladolid on s’ha presentat la pel·lícula.