Crítica — Sauna: Netejar per dins i per fora

Quan pensem en una sauna, generalment evoquem un espai de calor i vapor on els cossos es relaxen i es netegen. Però una sauna és molt més, especialment als països nòrdics freds on la seva calidesa contrasta amb el gel i la neu que ho cobreix tot. El preciós documental d’Anna Hints ens apropa a un tipus de sauna molt especial, les saunes de fum de Vana-Võromaa, regió boscosa del sud d’Estònia, anomenades “savvusanna kombõ”, una tradició recollida a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Les saunes de fum estonianes són espais de convivència, de pau i contemplació, llocs on es poden deixar fora els conflictes.

El documental comença amb un so impactant sobre una pantalla en negre, un so que ens predisposa a veure algun tipus de ritus ancestral. La primera imatge que apareix també és molt poderosa: una dona donant de mamar un nadó. A partir d´aquí s’estableixen els dos marcs d’aquest bell treball: el ritu i la tradició; els cossos i la vida. Perquè va ser precisament saber que a les saunes de fum es produeixen els parts en una harmonia general,  el que va portar la directora a voler acostar-se a aquests llocs màgics on es revelen els secrets més amagats.

Abans de veure les cares de les dones que protagonitzaran aquest relat, veiem els seus cossos i sentim les seves veus. Cossos desconstruïts, filmats de forma fragmentària, component imatges gairebé abstractes. Veus que van relatant vivències. Tot plegat en una atmosfera càlida de foc, aigua i fum, fantasmes a la boira d’aquell espai reduït i acollidor que a poc a poc anem coneixent.

Sauna succeeix al llarg de diversos mesos en què les dones allà reunides van desgranant els temes que els preocupen. Temes universals i extrapolables a qualsevol societat, que elles aborden amb llibertat i sense vergonya en un espai de seguretat i sororitat. Des de la infància fins a les relacions amb els pares, passant per la vida en parella, els fills, l’avortament, el part, la regla, els maltractaments, les separacions, la malaltia o la mort, i l’amor (per un home, per una dona). Tot plegat condueix a una catarsi final en què es relata una violació que mai no s’hauria pogut explicar si abans no s’hagués creat aquest espai de complicitat i suport.

El nu femení domina completament aquest film puntejat per escenes de música tradicional. La dona en tota la seva esplendor, en tota la seva riquesa, el seu volum, els pits, les arrugues, omple l’espai de la sauna. El fet que Anna Hints sigui una reconeguda artista, especialista en música experimental, és el que explica el to del documental fotografiat per Ants Tammik amb una bellesa pictòrica als enquadraments, a les textures, a les humitats que produeix l’aigua, el vapor, les llàgrimes. En aquest espai petit i tancat, amb una atmosfera carregada de fum, les figures apareixen en tota la seva grandesa, de vegades com a fantasmes, de vegades com a quadres clàssics, sempre emocionants.

Realitzat al llarg de 70 dies entre el març del 2020 i el gener del 2021, en plena pandèmia, Sauna es va rodar en un remot indret del sud d’Estònia amb un petit equip tècnic i en condicions extremes que, no obstant, van afavorir la complicitat, no només entre les dones que actuen davant de la càmera, sinó també entre tots els membres de l’equip.

Celebració de l’aigua i el foc, la sauna d’Anna Hints neteja per dins i per fora, el  físic i l’espiritual, el cos i l’ànima.