Crítica — Sauna: Netejar per dins i per fora
Millor documental als Premis del Cine Europeu el 2023 i candidata al premi del públic dels Premis Lux del Parlament Europeu, la pel·lícula de la directora estoniana Anna Hints retrata un grup de dones reunides en una sauna de fum, un espai segur on poden parlar sense por.
Sauna (Smoke Sauna Sisterhood)
País Estònia, França, Islàndia
Any 2023
Direcció Anna Hints
Guió Anna Hints
Producció Alexandra Internazionale Cinematografica, Kepler 22 Productions, Ursus Parvus
Fotografia Ants Tammik
Muntatge Hendrik Mägar, Tushar Prakash, Qutaiba Barhamji, Martin Männik Anna Hints
Música Edvard Egilsson, Eeter
Distribució Filmin
Durada 89 min
Data d'estrena 8 de març del 2024
Sinopsi
En la foscor d'una sauna de fum, les dones comparteixen els secrets i les experiències més íntimes, netejant els cossos i recuperant la força a través d'un sentiment d'unió.
Sauna (Smoke Sauna Sisterhood)
País Estònia, França, Islàndia
Any 2023
Direcció Anna Hints
Guió Anna Hints
Producció Alexandra Internazionale Cinematografica, Kepler 22 Productions, Ursus Parvus
Fotografia Ants Tammik
Muntatge Hendrik Mägar, Tushar Prakash, Qutaiba Barhamji, Martin Männik Anna Hints
Música Edvard Egilsson, Eeter
Distribució Filmin
Durada 89 min
Data d'estrena 8 de març del 2024
Sinopsi
En la foscor d'una sauna de fum, les dones comparteixen els secrets i les experiències més íntimes, netejant els cossos i recuperant la força a través d'un sentiment d'unió.
Quan pensem en una sauna, generalment evoquem un espai de calor i vapor on els cossos es relaxen i es netegen. Però una sauna és molt més, especialment als països nòrdics freds on la seva calidesa contrasta amb el gel i la neu que ho cobreix tot. El preciós documental d’Anna Hints ens apropa a un tipus de sauna molt especial, les saunes de fum de Vana-Võromaa, regió boscosa del sud d’Estònia, anomenades “savvusanna kombõ”, una tradició recollida a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Les saunes de fum estonianes són espais de convivència, de pau i contemplació, llocs on es poden deixar fora els conflictes.
El documental comença amb un so impactant sobre una pantalla en negre, un so que ens predisposa a veure algun tipus de ritus ancestral. La primera imatge que apareix també és molt poderosa: una dona donant de mamar un nadó. A partir d´aquí s’estableixen els dos marcs d’aquest bell treball: el ritu i la tradició; els cossos i la vida. Perquè va ser precisament saber que a les saunes de fum es produeixen els parts en una harmonia general, el que va portar la directora a voler acostar-se a aquests llocs màgics on es revelen els secrets més amagats.
Abans de veure les cares de les dones que protagonitzaran aquest relat, veiem els seus cossos i sentim les seves veus. Cossos desconstruïts, filmats de forma fragmentària, component imatges gairebé abstractes. Veus que van relatant vivències. Tot plegat en una atmosfera càlida de foc, aigua i fum, fantasmes a la boira d’aquell espai reduït i acollidor que a poc a poc anem coneixent.