FILMS

Crítica — Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva filla.

Eulàlia Iglesias

Shayda

Any 2023

País Austràlia

Direcció Noora Niasari

Guió Noora Niasari

Producció Origma 45, The 51 Fund, HanWay Films, Dirty Films, Parandeh Pictures

Repartiment Zar Amir Ebrahimi, Osamah Sami, Mojean Aria, Jillian Nguyen, Rina Mousavi, Selina Zahednia, Leah Purcell

Fotografia Sherwin Akbarzadeh

Muntatge Elika Rezaee

So Livia Ruzik

Distribució LaZona

Durada 118 min

Data d’estrena 28 de juny

Sinopsi

Shayda, una dona iraniana que viu a Austràlia, troba refugi en un centre d'acollida per a dones maltractades amb la seva filla Mona de 6 anys. Després de fugir del marit, Hossein, i sol·licitar el divorci, Shayda lluita per mantenir la normalitat per a Mona. La nova situació i el règim de visites que la nena està obligada a complir amb el pare, augmenten la tensió dia a dia, però per a Shayda les ganes d'iniciar una nova vida no minven.

Shayda

Any 2023

País Austràlia

Direcció Noora Niasari

Guió Noora Niasari

Producció Origma 45, The 51 Fund, HanWay Films, Dirty Films, Parandeh Pictures

Repartiment Zar Amir Ebrahimi, Osamah Sami, Mojean Aria, Jillian Nguyen, Rina Mousavi, Selina Zahednia, Leah Purcell

Fotografia Sherwin Akbarzadeh

Muntatge Elika Rezaee

So Livia Ruzik

Distribució LaZona

Durada 118 min

Data d’estrena 28 de juny

Sinopsi

Shayda, una dona iraniana que viu a Austràlia, troba refugi en un centre d'acollida per a dones maltractades amb la seva filla Mona de 6 anys. Després de fugir del marit, Hossein, i sol·licitar el divorci, Shayda lluita per mantenir la normalitat per a Mona. La nova situació i el règim de visites que la nena està obligada a complir amb el pare, augmenten la tensió dia a dia, però per a Shayda les ganes d'iniciar una nova vida no minven.

Cate Blanchett apadrina i ha exercit d’ambaixadora internacional d’aquesta producció australiana que suposa el debut en la direcció de Noora Niasari. La cineasta s’inspira en la seva pròpia història, com a nena iraniana que va créixer a Austràlia en un refugi per a dones maltractades després que la seva mare fugís amb ella del marit maltractador. Shayda, per tant, s’erigeix com un homenatge a la lluita contra el masclisme de les dones iranianes exemplificades en la protagonista del títol, que fa tirar endavant una nova vida en un altre país sense suport familiar i havent-se de protegir encara de l’espòs, que també resideix allà. Niasari reflecteix com el principal obstacle a què s’enfronta Shayda (Zar Amir Ebrahimi) és la por interioritzada no només per l’experiència d’haver viscut amb un home abusador, sinó també a causa de tot un sistema polític, cultural i religiós que institucionalitza el masclisme i castiga les dones que s’hi rebel·len fins i tot més enllà de les fronteres del seu país. La pel·lícula mostra com, fins i tot dins d’un espai de suposada seguretat com el refugi, la protagonista no pot evitar el pànic al possible control o capacitat de repressió del marit, que a partir d’un moment a més obté el dret de visita a la seva filla. El film no redueix Shayda a la mera figura de víctima i segueix la seva lluita per tirar endavant malgrat la certa paranoia lògica en què viu instal·lada, alhora que s’esforça per mantenir viva la transmissió de la cultura persa en una filla que s’educa ja en un context anglosaxó.

LA PEL·LÍCULA MOSTRA COM, FINS I TOT DINS D’UN ESPAI DE SUPOSADA SEGURETAT COM EL REFUGI, LA PROTAGONISTA NO POT EVITAR LA POR AL POSSIBLE CONTROL O CAPACITAT DE REPRESSIÓ DEL MARIT.

Durant els crèdits finals de Shayda, la directora recupera uns breus fragments de pel·lícules domèstiques que il·lustren la vida real de la seva mare i d’ella quan era petita. L’espontaneïtat en brut de la Shayda de debò subratlla un dels inconvenients del film. Aquesta és una pel·lícula que acaba construint una protagonista femenina en excés d’una peça, un personatge dissenyat perquè encaixi en el perfil modèlic de dona i mare lluitadora que tira endavant malgrat els molts inconvenients que li presenta la vida i el dolor que li comporten. La interpretació impecable i carismàtica d’una actriu de prestigi com Zar Amir Ebrahimi (la premiada protagonista de Holy Spider) contribueix a aquesta percepció. La Shayda fílmica s’acosta més a un estereotip positiu dins de certes tendències del cinema de consciència social amb vocació de traspassar fronteres que a un personatge d’aquells que exhala autenticitat pels quatre cantons.  

El retrat del vincle de les protagonistes refugiades amb la societat que les acull, l’Austràlia dels anys noranta, planteja el mateix problema. El film funciona en part com a panoràmica per la diàspora iraniana que s’instal·la en aquell país a finals del segle XX, en una clara i lloable voluntat de reivindicar una societat intercultural. La Shayda rep el suport tant d’un estat amb infraestructures i personal capaç d’atorgar les ajudes necessàries a les dones refugiades i maltractades, com d’un grup de compatriotes ben integrats al territori. D’aquesta manera es plasma un país modèlic en què les protagonistes no experimenten cap mena de xoc cultural o de discriminacions pel seu origen, més enllà d’alguna incomoditat amb altres dones del refugi. Està clar que Niasari no vol fer un film sobre el racisme a la societat australiana i prefereix centrar-se en el procés de superació de l’abús per part de la protagonista, cap problema. Però la imatge que s’ofereix del sistema d’acollida i de la seva principal representant resulten en excés perfectes. És veritat que ens ho podem prendre d’una altra manera: que Niasari reivindica com hauria de funcionar el sistema de protecció i integració de les dones refugiades per qüestions de violència masclista en qualsevol país del món a partir de la seva experiència a Austràlia.

CRÍTICA DIRECTORES Noora Niasari PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Imma Merino

"Espigoladora de les realitats i els somnis d’Agnès Varda"

"En aquesta exposició al CCCB es vol posar de manifest la dimensió polimorfa de l'obra d'Agnès Varda, una creadora que sempre va estar reinventant-se, buscant noves formes".

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

ENTREVISTES

Lone Scherfig

"Una contadora d’històries"

Acostumada a treballar a diferents països i cinematografies, la veterana directora danesa Lone Scherfig es va atrevir a posar-se al capdavant d'una pel·lícula xilena, de producció espanyola i amb actors...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

ENTREVISTES

Dolores Fonzi

"Blondi, Mirko i la seva caòtica família"

“Blondi apareix com un personatge que és una mica el somni o el desig meu o de molts. La podem veure i dir: "M'hauria agradat tenir una mare així o...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

ENTREVISTES

Glorimar Marrero

"Cinema militant, cinema polític, cinema feminista"

'La pecera' és allò que hem de vigilar, allò que hem de cuidar. Una peixera ben cuidada pot tenir un ecosistema molt saludable, però una peixera que no s'atén i...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE