FILMS

Crítica — Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot i el to esperpèntic del relat i el treball dels intèrprets, el film es veu llastat per una proposta formal excessivament acadèmica per part de la directora.

María Adell Carmona

Tratamos demasiado bien a las mujeres

Any 2023

País Espanya i França

Direcció Clara Bilbao

Guió Miguel Barros. Novel·la: Raymond Queneau

Producció Ficción Producciones, Noodle Production, RTVE, TVG

Repartiment Carmen Machi, Antonio de la Torre, Julián Villagrán, Oscar Ladoire, Isak Ferriz, Gonzalo de Castro, Luis Tosar

Fotografia Imanol Nabea

Muntatge Ascen Marchena

Distribució Filmax

Durada 97 min

Data d’estrena 15 de març de 2024

Sinopsi

Remedios Buendía defensa la seva pàtria i lluitarà per ella per sobre de tot. Aquest fatídic dia de la tardor del 45, un grup de maquis que fugen ha tingut la mala idea de prendre l'estafeta on Remedios, il·lusionada, es prova el seu vestit de núvia. Avui serà el dia en què Remedios demostrarà fins a on pot arribar en la defensa dels seus valors. I ningú podrà parar-la. Ni tan sols aquest batalló de rebels amb fusells fumejants i punys enlaire.

Tratamos demasiado bien a las mujeres

Any 2023

País Espanya i França

Direcció Clara Bilbao

Guió Miguel Barros. Novel·la: Raymond Queneau

Producció Ficción Producciones, Noodle Production, RTVE, TVG

Repartiment Carmen Machi, Antonio de la Torre, Julián Villagrán, Oscar Ladoire, Isak Ferriz, Gonzalo de Castro, Luis Tosar

Fotografia Imanol Nabea

Muntatge Ascen Marchena

Distribució Filmax

Durada 97 min

Data d’estrena 15 de març de 2024

Sinopsi

Remedios Buendía defensa la seva pàtria i lluitarà per ella per sobre de tot. Aquest fatídic dia de la tardor del 45, un grup de maquis que fugen ha tingut la mala idea de prendre l'estafeta on Remedios, il·lusionada, es prova el seu vestit de núvia. Avui serà el dia en què Remedios demostrarà fins a on pot arribar en la defensa dels seus valors. I ningú podrà parar-la. Ni tan sols aquest batalló de rebels amb fusells fumejants i punys enlaire.

Un dels encerts de Tratamos demasiado bien a las mujeres, debut en el llargmetratge de la prestigiosa dissenyadora de vestuari Clara Bilbao (guanyadora de quatre Goyas, per Maixabel, La sombra de la ley, Nadie quiere la noche i Blackthorn), és l’autoconsciència sense complexos amb la qual dialoga amb els seus referents (el cinema de Berlanga i Azcona, per a començar, però també el de Fernando Fernán-Gómez, així com el d’un dels seus deixebles més directes: Álex de la Iglesia), per a després allunyar-se d’ells o posar-los en qüestió quan cal. La pel·lícula, que compta amb guió de Miguel Barros, adapta al context de la postguerra espanyola la novel·la homònima que, en 1947, va publicar l’escriptor francès Raymond Queneau. La situació política del llibre de Queneau, que abordava la insurrecció irlandesa contra el govern britànic de 1916, es transforma aquí en l’Espanya de 1945, una etapa en la qual maquis republicans i exèrcit franquista jugaven a un macabre joc del ratolí i el gat per les zones rural o de muntanya de diversos punts del país. En aquest endiablat context, set soldats republicans extraviats i derrotats (encarnats per rostres populars del cinema espanyol: Antonio de la Torre, Julián Villagrán i Óscar Ladoire, entre altres) recalen per casualitat en un poble de muntanya i s’oculten en la seva oficina de correus, on es troben amb Remedios Buendía (Carmen Machi, descomunal), una convençuda feixista que ha anat a recollir el seu vestit de núvia.

Tratamos demasiado bien a las mujeres es desenvolupa, doncs, en un context de crisi i canvi traumàtic (el de la postguerra) al qual Berlanga i Azcona li haguessin tret molta punta (com van fer amb la Guerra Civil en La vaquilla, amb els primers anys de la transició a la democràcia en La escopeta nacional o amb l’Espanya que passava de l’autarquia al desenvolupament en El verdugo) i presenta una situació de reclusió característica d’una part del cinema d’Álex de la Iglesia (de El bar a Mi gran noche, passant per Perfectos desconocidos). El film de Bilbao comparteix amb els seus referents més directes l’humor negríssim i el to grotesc i exagerat que l’enllaça amb una certa tradició valleinclanesca del cinema espanyol, amb aquesta tendència, habitual en l’obra de Berlanga, però també en la de Fernando Fernán-Gómez o Marco Ferreri, a mostrar la realitat espanyola des de l’esperpent, col·locant davant aquesta realitat un mirall deformant que, contradictòriament, porta a col·lació la seva autèntica naturalesa fosca. Com dèiem a l’inici, un dels encerts del film de Bilbao és l’autoconsciència amb la qual assumeix aquest llegat i, alhora, la gosadia amb la qual s’allunya d’ell, fins i tot de vegades qüestionant-lo (encara que sigui lleugerament). Aquesta distància està encarnada en un personatge, però també en una actriu, que té nom i cognoms: Remedios Buendía, interpretada per la més gran, Carmen Machi. Machi encarna, en cos, ànima i veu (ronca), un personatge odiós (tant com la Lola Gaos de Furtivos, encara que el film de Borau estava travessat no per l’esperpent, sinó per un fatalisme incommensurable), una feixista recalcitrant i un àngel venjador amb vestit de núvia. Aquesta centralitat del personatge femení és inusual en els cineastes anteriorment citats (encara que Fernán-Gómez va construir una de les seves millors pel·lícules, El mundo sigue, al voltant del conflicte tràgic entre dues germanes), com també ho és el to pulp i explícitament violent del film de Bilbao (que inclou, fins i tot, cap al final, un cert component sobrenatural), que l’aproximaria més a l’univers d’ Álex de la Iglesia.

MACHI ENCARNA, EN COS, ÀNIMA I VEU (RONCA), UN PERSONATGE ODIÓS (TANT COM LA LOLA GAOS DE FURTIVOS, ENCARA QUE EL FILM DE BORAU ESTAVA TRAVESSAT NO PER L’ESPERPENT, SINÓ PER UN FATALISME INCOMMENSURABLE), UNA FEIXISTA RECALCITRANT I UN ÀNGEL VENJADOR AMB VESTIT DE NÚVIA.

Malgrat constituir una aposta arriscada i insòlita pel que fa a tema i to, Tratamos demasiado bien a las mujeres peca d’una posada en escena, o d’un esquema formal, massa tímida, que no explota a fons les possibilitats cinematogràfiques d’una situació —diversos personatges tancats en un únic espai—que tendeix de manera natural a allò teatral i al domini del diàleg, i de les interpretacions, a falta d’una proposta visual contundent. D’altra banda, al guió de Barros, malgrat aquest personatge femení central a contracorrent (una dona empoderada, per descomptat, però en el bàndol erroni de la història, la qual cosa pot provocar en l’audiència una incomoditat interessant, encara que de vegades conflictiva), li costa allunyar-se de la literalitat de la situació narrada per abordar, de manera abstracta i més metafòrica, qüestions més generals sobre la violència, l’opressió o la barbàrie feixista; és en una de les escenes finals, i quan potser és ja massa tard, quan s’entén la dimensió simbòlica del personatge de Machi, un àngel exterminador d’ales tan negres com la ideologia que defensa.

Carmen Machi Clara Bilbao CRÍTICA DIRECTORES PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

ENTREVISTES

Nora El Hourch

"Sobre el consentiment"

Nora el Hourch reflexiona en la seva òpera prima sobre les diferents velocitats de la lluita feminista o el moviment #metoo, depenent del context socioeconòmic en què es desenvolupi.

ENTREVISTES

Claire Atherton

"Respectar el misteri de les imatges"

“L'edició és un lloc on realment pots resistir i ajudar la gent a resistir a la por”

FESTIVALS

D’A 2024

"D’A 2024: No hi ha un sol cinema fet per dones, n’hi ha molts"

Al D’A Festival de Cinema de Barcelona ens hem trobat amb un fet molt esperançador i, fins a cert punt, nou: més d’un terç de la programació, 48 títols entre...

ACTUALITAT

Canes 2024

"Només quatre directores en la carrera per la Palma d’Or de Canes"

Andrea Arnold, Coralie Fargeat, Payal Kapadia i Agathe Riedinger, els únics noms de dona en una secció oficial a competició que compta amb 19 títols.

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FESTIVALS

D’A 2024

"Autoria amb nom de dona: Una guia per consultar totes les pel·lícules del D’A firmades per directores"

Us proposem un itinerari exhaustiu, ordenat per seccions, per TOTES les pel·lícules dirigides per dones al D'A – Festival de Cinema de Barcelona, comentades per una de les col·laboradores de...

FESTIVALS

D’A 2024

"Recordant el D’A 2023"

Aprofitem que comença el D’A 2024 per recordar que l’any passat Filmtopia ja estava treballant encara que no fos d’una manera tan pública. Al D’A del 2023 vam fer algunes...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE