SÈRIES

Crítica — True Detective: Noche Polar

Pot una estrella blanca com Jodie Foster protagonitzar una sèrie anticolonial?
La quarta temporada de True Detective, Noche polar s'ha enfrontat a més reptes que el fet d'actualitzar en femení el plantejament de les tres anteriors.

Eulàlia Iglesias

True Detective: Noche polar

Any 2024

País Estats Units

Creació i direcció Issa López

Guió Issa López
Chris Mundy
Katrina Albright
Namsi Khan
Alan Page
Wenonah Wilms

Producció HBO

Repartiment Jodie Foster
Kali Reis
Fiona Shaw
Finn Bennett
Isabella Star LaBlanc
John Hawkes
Christopher Eccleston

Fotografia Adam Arkapaw
Florian Hoffmeister

Muntatge Meg Reticker
Mags Arnold
Matt Chesse
Brenna Rangott

Música Jenna Fentimen

Duració 6 episodis

Data d'estrena 14 de gener de 2024

Sinopsi

Quan la llarga nit d'hivern cau a Ennis, Alaska, els vuit homes que operen a l'Estació de Recerca Àrtica Tsalal desapareixen sense deixar rastre. Per resoldre el cas, les detectius Liz Danvers (Jodie Foster) i Evangeline Navarro (Kali Reis) hauran d'enfrontar-se a la foscor que porten dins i furgar en les tempestuoses veritats que romanen enterrades sota el gel etern.

True Detective: Noche polar

Any 2024

País Estats Units

Creació i direcció Issa López

Guió Issa López
Chris Mundy
Katrina Albright
Namsi Khan
Alan Page
Wenonah Wilms

Producció HBO

Repartiment Jodie Foster
Kali Reis
Fiona Shaw
Finn Bennett
Isabella Star LaBlanc
John Hawkes
Christopher Eccleston

Fotografia Adam Arkapaw
Florian Hoffmeister

Muntatge Meg Reticker
Mags Arnold
Matt Chesse
Brenna Rangott

Música Jenna Fentimen

Duració 6 episodis

Data d'estrena 14 de gener de 2024

Sinopsi

Quan la llarga nit d'hivern cau a Ennis, Alaska, els vuit homes que operen a l'Estació de Recerca Àrtica Tsalal desapareixen sense deixar rastre. Per resoldre el cas, les detectius Liz Danvers (Jodie Foster) i Evangeline Navarro (Kali Reis) hauran d'enfrontar-se a la foscor que porten dins i furgar en les tempestuoses veritats que romanen enterrades sota el gel etern.

La quarta entrega de True Detective ens ha arribat deu anys després de l’estrena de la primera temporada i amb l’afany d’actualitzar algunes premisses sense deixar de mantenir-se fidel a l’essència de la sèrie creada per Nic Pizzolatto.

Retrobem una parella de policies que han de resoldre un cas lligat a un altre homicidi del passat, alhora que s’enfronten als seus dimonis interiors en un territori amb una història traumàtica  que pesa sobre l’ambient. Però aquí Pizzolatto ha deixat pas (sembla que amb una certa recança) a la creadora Issa López, i la parella protagonista per primer cop són dues dones, la Liz Danvers (Jodie Foster) i l’Evangeline Navarro (Kali Reis).

Si la primera temporada s’endinsava en l’imaginari del southern gothic, la segona ho feia en la tradició de la literatura i el cinema negre ambientat a Los Angeles, i la tercera s’instal·lava a Arkansas, aquesta quarta viatja fins al fictici poble d’Ennis, a Alaska, des d’on evoca els ressons foscos, en més d’un sentit (des de la nit perpètua al sentir dels personatges), del nordic noir.

Les protagonistes investiguen el misteriós assassinat d’un grup de científics en un laboratori aïllat (les referències a La cosa de John Carpenter són obvies), un assumpte que podria estar relacionat amb el salvatge homicidi que va patir l’Anne, una jove inupiak, anys abans. 

Com a policia dura, sense pèls a la llengua ni voluntat de deixar-se trepitjar, Foster despatxa cony, que diuen ara, (‘‘Despatxar cony’’ és una de les diferents variants que s’han proposat en català per la frase feta de l’anglès “serving cunt”, una expressió cada cop més popular per fer palès que una dona li passa la mà per la cara a qui sigui) com només ella ho sap fer. Reis no es queda enrere i sap marcar-li el territori.

Hi ha certa satisfacció en veure dues dones polis protagonistes en un tipus de rol que habitualment es reserva als homes, però alhora alguns apunts sobre els personatges no avancen més enllà del lloc comú, des del seu vincle amb el sexe als traumes del passat que expliquen una duresa que, finalment, no sembla tolerable en una dona si no es justifica a través d’una ferida profunda que encara no ha sanat.

“LA QUARTA ENTREGA DE TRUE DETECTIVE PARA MÉS ATENCIÓ AL PAISATGE DE FONS DEL QUE HAVIEN FET FINS ARA LA RESTA DE TEMPORADES. AQUÍ, EL MAL QUE ASSOLA LA ZONA ES RELACIONA DIRECTAMENT AMB L’OCUPACIÓ D’ALASKA PER PART DELS BLANCS I LA IMPORTACIÓ D’UN SISTEMA CAPITALISTA QUE DEPREDA I ENVERINA LA TERRA I ELS SEUS HABITANTS”.

La dinàmica entre dues protagonistes en principi enfrontades cobra interès des del punt de vista cultural. Les dues detectives troben un punt en comú en la voluntat de resoldre els crims, però la seva perspectiva divergeix. Danvers encarna la mirada racional i materialista, mentre que Navarro deixa oberta la porta a l’explicació sobrenatural, una qüestió que planava també en la primera temporada de la sèrie i que aquí permet donar peixet a la cosmogonia del poble inupiak.

Perquè la quarta entrega de True Detective para més atenció al paisatge de fons del que havien fet fins ara la resta de temporades. Aquí, el Mal que assola la zona es relaciona directament amb l’ocupació d’Alaska per part dels blancs i la importació d’un sistema capitalista que depreda i enverina la terra i els seus habitants. Danvers es mostra distanciada d’aquest posicionament també a través de la relació conflictiva que manté amb la seva fillastra inupiak, una adolescent que no tarda en articular la seva rebel·lia des del compromís militant amb la causa del seu poble i la recuperació d’una llengua minoritzada.

Aleshores s’esbossa un conflicte interessant. Quin paper li toca fer a Jodie Foster? Serà la policia blanca que normalitza un cop més que una cultura autòctona no deixi de ser un mer paisatge pintoresc però no conflictiu en una sèrie policíaca? Actuarà com a salvadora blanca amb tota la paradoxa que això suposa? O es posarà al servei del discurs anticolonial tot encarnant els mals del posicionament blanc com fan, per exemple, Leonardo DiCaprio i Robert De Niro a Los asesinos de la luna (Martin Scorsese, 2023)? Aquesta hagués estat, crec, la perspectiva realment interessant i agosarada d’aquesta nova True Detective.

La sèrie no s’atreveix a anar tant lluny però sí proposa un final prou interessant en forma de revenge movie proletària, indígena, femenina i col·lectiva des d’un gir de guió prou convincent. En aquest cas, la possible sorpresa al voltant de qui és el culpable ve justificada per la invisibilització tradicional a què se sotmet aquest tipus de protagonistes. La mateixa invisibilització que elles aprofiten per fer justícia a la seva manera. Això sí, tot plegat sense que l’estrella blanca perdi el protagonisme central. 

 

CRÍTICA Issa López Jodie Foster Sèrie

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat.

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE