Crítica — Un lugar común: La invisibilitat d’una mare
L'òpera prima de Celia Giraldo és una sorprenent tragicomèdia sobre una dona de 50 anys, que es troba davant d'una situació en què s'ha de reinventar: ella i, de passada, tota la seva família.
Un lugar común
País Espanya
Any 2024
Direcció Celia Giraldo
Guió
Celia Giraldo
Bianca Francezca Omonte
Producció
ESCAC Films
Escándalo Films
Matèria Cinema
Repartiment
Eva Llorach
Mia Sala-Patau
Aina Clotet
Fèlix Pons
Teo Soler
Fotografia José Cachón
Música Jona Hamann
Muntatge Javier Gil Alonso
Distribució Alfa Pictures
Durada 88 min
Data d'estrena 14 d'agost del 2024
Sinopsi
La Pilar és una mare dedicada i la infermera més respectada de la clínica on treballa. O almenys això pensa ella fins que arriba un dia en què, de sobte, es veu prejubilada abans de fer 50 anys. Desubicada davant d'aquest sobtat buit, s'aferra desesperadament al que sempre ha fet: cuidar la seva família. Però en aquesta deriva, a estones maldestra i incòmoda, descobrirà que potser pot explorar i trobar una nova Pilar.
Un lugar común
País Espanya
Any 2024
Direcció Celia Giraldo
Guió
Celia Giraldo
Bianca Francezca Omonte
Producció
ESCAC Films
Escándalo Films
Matèria Cinema
Repartiment
Eva Llorach
Mia Sala-Patau
Aina Clotet
Fèlix Pons
Teo Soler
Fotografia José Cachón
Música Jona Hamann
Muntatge Javier Gil Alonso
Distribució Alfa Pictures
Durada 88 min
Data d'estrena 14 d'agost del 2024
Sinopsi
La Pilar és una mare dedicada i la infermera més respectada de la clínica on treballa. O almenys això pensa ella fins que arriba un dia en què, de sobte, es veu prejubilada abans de fer 50 anys. Desubicada davant d'aquest sobtat buit, s'aferra desesperadament al que sempre ha fet: cuidar la seva família. Però en aquesta deriva, a estones maldestra i incòmoda, descobrirà que potser pot explorar i trobar una nova Pilar.
La Celia Giraldo és una directora molt jove. Estudiant de l’ESCAC, es va llicenciar el 2019 amb una participació al film col·lectiu de la seva promoció La filla d’algú, protagonitzat per Aina Clotet, que no va dubtar a trucar-la perquè l’acompanyés com a codirectora de tres capítols de l’estupenda Això no és Suècia. Al D’A Film Festival del 2019 va presentar un curt, Te busco en todos, on ja apareixia com a protagonista una dona de 50 anys.
Potser aquest va ser l’origen del guió que ha acabat sent el seu primer llargmetratge, Un lugar común. Tot i que és força habitual que les directores i els directors joves mirin la seva pròpia realitat i context per fer les seves primeres pel·lícules, Celia Giraldo tenia molt clar que no volia explicar-se “ella mateixa”. I per això va decidir explorar la vida d’una família tan normal i quotidiana com fos possible.
Però a mesura que escrivia, el personatge de la mare anava guanyant protagonisme i força fins convertir-se en el centre del relat. El més curiós és que la Pilar sigui el centre just quan deixa d’existir tal com ha sigut fins aquell moment. La Pilar té 50 anys, una vida ordenada i rutinària que no es qüestiona. La seva família la veu com una cosa que sempre hi ha estat i no li presten gaire atenció. Tampoc no se la presten entre ells, cal reconèixer que cadascú va a la seva bola sense saber res o gairebé res dels altres.
Però el dia que la Pilar es troba prejubilada abans d’hora i amb tot el temps del món, s’adona que no sap què fer. Intenta ocupar un espai, però casa seva, el seu ambient, la seva família, no està preparada per ubicar-la amb la seva nova condició. La Pilar s’haurà de reinventar.
