Crítica — Un sol radiant: Els últims dies

Fa més d’un any, a l’edició del D’A Film Festival Barcelona del 2023, va sorprendre per la seva frescor i la seva sòlida factura una pel·lícula signada col·lectivament per cinc joves alumnes de la UPF: Mònica Cambra Domínguez, Ariadna Fortuny Cardona, Clàudia García de Dios, Lucía Herrera Pérez i Mònica Tort Pallarès. La pel·lícula era Un sol radiant i va obtenir el premi Talents del festival. Era una de les pel·lícules sorpresa de l’any. Però incomprensiblement, la seva estrena s’ha anat endarrerint fins ara. 

El film és un projecte col·lectiu en la seva concepció i realització, però la feina entre les cinc implicades s’ha repartit sense que cap sobresurti sobre les altres. La pel·lícula és absolutament rodona i a totes se’ls ha de reconèixer el treball, unes a la direcció, altres al guió, al muntatge o al so. També la fotografia és d’una noia, encara que no aparegui entre les cinc que signen el projecte.

Un sol radiant té un guió esplèndid. La idea de com es pot viure els darrers cinc dies del món no és nova, podem recordar Melancolia de Lars Von Trier, on la situació és semblant. Però el que sí que és nou és com ho planteja i resol Un sol radiant. Sense perdre el punt de vista de la Mila, la seva família i els seus pocs amics viuran aquests dies i aquestes nits en una espera del que és inevitable. Una espera que la Mila intenta omplir amb la preparació d’una festa de comiat. Però no és fàcil escapar-se de la tensió, no és senzill pensar que no hi haurà un demà. I cadascun dels personatges, sense oblidar-nos de l’avi, intentarà portar-ho tan bé com sigui possible.

Hi ha tres elements fonamentals, a més del guió, perquè tot funcioni. El primer són les tres protagonistes: la Mila, la inoblidable Laia Artigas d’Estiu 1993, ha crescut i ha esdevingut un ésser de llum, l’autèntic sol radiant d’aquest film és ella, els seus silencis i les seves mirades; l’Íngrid, la seva germana, ens descobreix Nunu Sales, una jove actriu amb molt futur per davant; i Nuria Prims assumeix el paper de la mare que no sap com protegir les seves filles d’alguna cosa que se li escapa.

El segon element és la fotografia i la localització. La casa al mig del bosc, el poble i les muntanyes són l’escenari perfecte per explicar aquesta història que succeeix en cinc dies. Cinc dies en què les relacions equilibrades del primer esmorzar es van desfent a mesura que s’acosta el final. La fotografia reflecteix molt bé aquest procés de dissolució amb dos moments culminants: les dues seqüències a les escales amb la mare i les filles reunides amb l’avi.

El tercer i molt important, perquè normalment no es cuida com seria necessari, és el so i el silenci: el so de l’aire, el so de la por i el so de la vida, i els silencis plens de sons. El so i la música són dos dels aspectes que fan que Un sol radiant transmeti la sensació de final inevitable.

El sol radiant del títol es pot extrapolar a aquestes cinc joves dones que han sabut aprofitar els ensenyaments de Celia Rico, Carla Simón o Roser Aguilar, tres dels noms que citen com a tutores als crèdits del film. Un gran debut.