Crítica — Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?

Com ens imaginem una víctima de violència de gènere o d’agressió sexual? “Probablement és una dona vulnerable, tímida, sense autoestima, destrossada i fins i tot amb alguna lesió física fruit del maltractament. Aquesta imatge, que ja forma part de l’imaginari col·lectiu sobre com se suposa que ha de ser i actuar una víctima, determina que tot allò que surti d’aquest estereotip no sigui creïble: després de l’agressió, no ho pots tornar a passar bé mai, perquè si fas ‘vida normal’ l’opinió pública i jurídica pot considerar que ‘no estàs tan afectada””. (1)

El 2018, la jove directora belga (encara que d’origen canadenc) va estrenar un curt titulat Une soeur en què es plantejava un intent d’agressió sexual que no arriba a consumar-se gràcies a la implicació de la dona policia que rep la trucada. Quatre anys després, Delphine Girard es va plantejar un parell de preguntas: Què passa després? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia? Aquí neix Víctima imperfecta, una pel·lícula que va una mica més enllà.

No sé si Delphine coneixia les tesis de Lorena Álvarez sobre les víctimes imperfectes. Segurament sí, les d’ella o les d’altres dones que han reflexionat sobre aquest tema. Però quan va decidir seguir l’Aly, el Dary i, sobretot, l’Anna, va ser amb la intenció de demostrar que no hi ha un estereotip fixat, que les víctimes no són només víctimes i tenen dret a continuar vivint. És el que vol fer l’Aly, girar full, oblidar-ho, relativitzar-ho; és el que li agradaria a en Dary, que no hagués passat, però no és el que vol fer l’Anna, empenyorada, potser per un record personal dolorós, en arribar fins al fons: en arribar a la justícia.

Aquest és el moll d’aquesta pel·lícula tan interessant que obre moltes discussions. Quin dret té l’Anna a continuar indagant en la vida de l’Aly? Què porta l’Aly a no voler viure condicionada per aquest record? Què pot fer en Dary, un home tranquil, amb el pes d’un acte que li fa vergonya? Què pot fer la mare del Dary? I el que és més important: què fa la justícia per reparar a la víctima imperfecta?

Els quatre anys transcorreguts entre el curt i el llarg havien canviat el físic d’Anna, (Veerle Baetens, a qui recordem com a directora de la interessant El deshielo), Aly (Selma Alaoui) i Dary (Guillaume Duhesme), fet que implicava que no es podia utilitzar el curt si es volia crear una idea de continuïtat. Per això la directora va optar per tornar a filmar el curt pla a pla, en una tensa primera seqüència on coneixem els tres protagonistes.

Al cinema hi ha moltes pel·lícules de judicis, és gairebé un gènere, però Delphine Girard no es va inspirar en cap d’elles per planificar Víctima imperfecta. Va dur a terme la seva investigació als tribunals, parlant amb moltes persones involucrades: víctimes, agressors, testimonis. Va ser en aquestes converses on es va forjar el guió d’un film que no és exactament una denúncia, sinó una exposició. Víctima imperfecta té dos objectius: mostrar que no hi ha víctimes perfectes i reivindicar la solidaritat de les dues dones.

1. Lorena Álvarez esmentada a l’article L’estigma de les ‘víctimes imperfectes’: com ha d’actuar una dona que ha patit una agressió sexual? De Mónica Santiago Piera, La Vanguardia, 20 de març del 2024.