Crítica — El caftán azul: Tradició, amor i progrés
Maryam Touzani dirigeix un drama intimista que reivindica l'amor en totes les seves formes.
El caftán azul (Le bleu du caftan)
Any 2023
País
França
Marroc
Bèlgica
Dinamarca
Direcció Maryam Touzani
Guió
Maryam Touzani
Nabil Ayouch
Producció
Les Films du Nouveau Monde
Snowglobe
Velvet Films
Ali n'Productions
Repartiment
Lubna Azabal
Saleh Bakri
Ayoub Missioui
Fotografia Virginie Surdej
Muntatge Nicolas Rumpl
Música Kristian Eidnes Andersen
Distribució Karma Films
Duració 122 min
Data d'estrena 10 de març de 2023
Sinopsi
Halim porta molt de temps casat amb Mina, amb qui regenta una tenda tradicional de caftans en la medina de Salé, una de les més antigues del Marroc. La parella viu des de sempre amb un secret que Halim ha aprés a ocultar. Però la malaltia de Mina i l'arribada a la tenda d'un jove aprenent, canviarà totalment les seves vides.
El caftán azul (Le bleu du caftan)
Any 2023
País
França
Marroc
Bèlgica
Dinamarca
Direcció Maryam Touzani
Guió
Maryam Touzani
Nabil Ayouch
Producció
Les Films du Nouveau Monde
Snowglobe
Velvet Films
Ali n'Productions
Repartiment
Lubna Azabal
Saleh Bakri
Ayoub Missioui
Fotografia Virginie Surdej
Muntatge Nicolas Rumpl
Música Kristian Eidnes Andersen
Distribució Karma Films
Duració 122 min
Data d'estrena 10 de març de 2023
Sinopsi
Halim porta molt de temps casat amb Mina, amb qui regenta una tenda tradicional de caftans en la medina de Salé, una de les més antigues del Marroc. La parella viu des de sempre amb un secret que Halim ha aprés a ocultar. Però la malaltia de Mina i l'arribada a la tenda d'un jove aprenent, canviarà totalment les seves vides.
Mina i Halim porten dècades casats i són un matrimoni aparentment feliç que regenta una sastreria tradicional de caftans fets a mida en la medina de Salé, una de les últimes que encara fan servir mètodes artesanals. Halim, igual que el seu pare, es un maalem, ha dedicat tota la seva vida a l’ofici de la sastreria. Anys de pràctica han acabat dotant-lo d’una inigualable destresa, la de l’artesà que cuida fins el més mínim detall, cosint sempre a mà i rebutjant les màquines, que potser resulten més ràpides i productives, però en cap cas aconsegueixen el nivell de perfecció de les seves mans hàbils. Així, mentre Halim passa les hores en la rebotiga cosint diligentment sense gairebé articular una paraula, Mina recull les comandes, parla amb les clientes i fa comptes. I, encara que tinguem la sensació que no passa res extraordinari, els primers minuts de pel·lícula ens donen les claus per conèixer millor els personatges. Halim: fràgil i introvertit. Mina (esplèndida Lubna Azabal): valent, protectora i sense por a dir la veritat, encara que pugui fer mal. Dues persones que es veuran obligades –cadascuna a la seva manera– a replantejar-se la vida davant l’aparició de Youssef, un jove aprenent de qui Halim s’enamora irremeiablement.
La posada en escena d’El caftán azul és exactament com l’elaboració de la peça de roba que dona títol al film: delicada, minuciosa i amb una gran atenció al detall. Escassegen els diàlegs, però el film està ple de petits gestos, mirades i silencis eloqüents. En les imatges, es pot acariciar el delicat teixit color blau petroli de la mateixa manera que s’acaricia la pell. Sovint la càmera ens mostra només els elements més propers (els rostres, els detalls brodats del caftà…) i desenfoca la resto de la imatge, com donant-nos a entendre, potser, que només les persones que tenim al nostre voltant més immediat són les que de veritat importen, les que determinen la nostra vida, com Mina, com Halim, com Youssef. Els interiors (la sastreria, la casa de Mina i Halim) són de vegades claustrofòbics, sí, però també en certa manera acollidors, com les rutines que Halim i Mina s’han creat per sobreviure en un context com el que els ha tocat viure. Els tons ocres dels espais interiors contrasten amb els colors vius de les teles i l’exterior esdevé un lloc una mica hostil, estrany i gairebé aliè als protagonistes. Tant és així, que en una de les poques seqüències en què Halim i Mina passegen pel carrer, són interpel·lats per la policia, que afirma estar fent una inspecció “rutinària”.