FILMS

Crítica — El caftán azul: Tradició, amor i progrés

Maryam Touzani dirigeix un drama intimista que reivindica l'amor en totes les seves formes.

Marla Jacarilla

El caftán azul (Le bleu du caftan)

Any 2023

País França
Marroc
Bèlgica
Dinamarca

Direcció Maryam Touzani

Guió Maryam Touzani
Nabil Ayouch

Producció Les Films du Nouveau Monde
Snowglobe
Velvet Films
Ali n'Productions

Repartiment Lubna Azabal
Saleh Bakri
Ayoub Missioui

Fotografia Virginie Surdej

Muntatge Nicolas Rumpl

Música Kristian Eidnes Andersen

Distribució Karma Films

Duració 122 min

Data d'estrena 10 de març de 2023

Sinopsi

Halim porta molt de temps casat amb Mina, amb qui regenta una tenda tradicional de caftans en la medina de Salé, una de les més antigues del Marroc. La parella viu des de sempre amb un secret que Halim ha aprés a ocultar. Però la malaltia de Mina i l'arribada a la tenda d'un jove aprenent, canviarà totalment les seves vides. 

El caftán azul (Le bleu du caftan)

Any 2023

País França
Marroc
Bèlgica
Dinamarca

Direcció Maryam Touzani

Guió Maryam Touzani
Nabil Ayouch

Producció Les Films du Nouveau Monde
Snowglobe
Velvet Films
Ali n'Productions

Repartiment Lubna Azabal
Saleh Bakri
Ayoub Missioui

Fotografia Virginie Surdej

Muntatge Nicolas Rumpl

Música Kristian Eidnes Andersen

Distribució Karma Films

Duració 122 min

Data d'estrena 10 de març de 2023

Sinopsi

Halim porta molt de temps casat amb Mina, amb qui regenta una tenda tradicional de caftans en la medina de Salé, una de les més antigues del Marroc. La parella viu des de sempre amb un secret que Halim ha aprés a ocultar. Però la malaltia de Mina i l'arribada a la tenda d'un jove aprenent, canviarà totalment les seves vides. 

Mina i Halim porten dècades casats i són un matrimoni aparentment feliç que regenta una sastreria tradicional de caftans fets a mida en la medina de Salé, una de les últimes que encara fan servir mètodes artesanals. Halim, igual que el seu pare, es un maalem, ha dedicat tota la seva vida a l’ofici de la sastreria. Anys de pràctica han acabat dotant-lo d’una inigualable destresa, la de l’artesà que cuida fins el més mínim detall, cosint sempre a mà i rebutjant les màquines, que potser resulten més ràpides i productives, però en cap cas aconsegueixen el nivell de perfecció de les seves mans hàbils. Així, mentre Halim passa les hores en la rebotiga cosint diligentment sense gairebé articular una paraula, Mina recull les comandes, parla amb les clientes i fa comptes. I, encara que tinguem la sensació que no passa res extraordinari, els primers minuts de pel·lícula ens donen les claus per conèixer millor els personatges. Halim: fràgil i introvertit. Mina (esplèndida Lubna Azabal): valent, protectora i sense por a dir la veritat, encara que pugui fer mal. Dues persones que es veuran obligades –cadascuna a la seva manera– a replantejar-se la vida davant l’aparició de Youssef, un jove aprenent de qui Halim s’enamora irremeiablement.

La posada en escena d’El caftán azul és exactament com l’elaboració de la peça de roba que dona títol al film: delicada, minuciosa i amb una gran atenció al detall. Escassegen els diàlegs, però el film està ple de petits gestos, mirades i silencis eloqüents. En les imatges, es pot acariciar el delicat teixit color blau petroli de la mateixa manera que s’acaricia la pell. Sovint la càmera ens mostra només els elements més propers (els rostres, els detalls brodats del caftà…) i desenfoca la resto de la imatge, com donant-nos a entendre, potser, que només les persones que tenim al nostre voltant més immediat són les que de veritat importen, les que determinen la nostra vida, com Mina, com Halim, com Youssef. Els interiors (la sastreria, la casa de Mina i Halim) són de vegades claustrofòbics, sí, però també en certa manera acollidors, com les rutines que Halim i Mina s’han creat per sobreviure en un context com el que els ha tocat viure. Els tons ocres dels espais interiors contrasten amb els colors vius de les teles i l’exterior esdevé un lloc una mica hostil, estrany i gairebé aliè als protagonistes. Tant és així, que en una de les poques seqüències en què Halim i Mina passegen pel carrer, són interpel·lats per la policia, que afirma estar fent una inspecció “rutinària”.

“LA POSADA EN ESCENA ÉS EXACTAMENT COM L’ELABORACIÓ DE LA PEÇA DE ROBA QUE DONA TÍTOL AL FILM: DELICADA, MINUCIOSA I AMB UNA GRAN ATENCIÓ AL DETALL”

Al Marroc, l’homosexualitat està castigada per l’article 489 del codi penal amb sancions que van des dels sis mesos fins als tres anys de presó. L’homofòbia està normalitzada i les relacions entre persones del mateix sexe són un tabú. Per això, Halim, abans de conèixer Youssef, no té més remei que ocultar la seva homosexualitat i viure una doble vida. Amagat en els banys individuals del hammam, manté sexe esporàdic amb altres homes. A continuació, es vesteix, torna a casa i saluda la seva esposa, perpetuant així les rutines del seu matrimoni. Un matrimoni que veu com la seva quotidianitat s’esquerdissa quan Mina comença a perdre definitivament la batalla contra el càncer i decideix que no vol seguir cap altre tractament.

Igual que Adam –òpera prima de Maryam Touzani–, El caftán azul es va estrenar en la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes, i igual que Adam, aquest segon film denuncia les injustícies més flagrants que s’entresegueixen en una societat extremadament conservadora. Ho fa, això sí, allunyant-se radicalment del pamflet polític o la reivindicació maniquea, sense emetre judicis ni buscar culpables, aconseguint així un film intimista i impregnat d’una tristesa reposada. Un film que també podríem definir com una celebració de l’amor en totes les seves formes. L’amor de Mina pel seu marit: potser allunyat ja del desig, però proper a la complicitat, a la necessitat de protegir, a l’amistat indestructible que perdura a través de les dècades. L’amor de Youssef per Halim: proper a l’admiració, al respecte que ofereixen la maduresa i la mestria del seu mentor, un sastre que cuida al detall cadascuna de les puntades. L’amor de Halim per Youssef: passió creixent que no és capaç de reprimir, ni tan sols davant els ulls de la seva esposa. I sí, també l’amor dels tres per un ofici en vies d’extinció, per una d’aquelles tradicions que enyorarem quan desaparegui d’aquí uns anys, quan tots, absolutament tots els caftans es fabriquin amb màquines i deixen de tenir ànima. No en van, una de las frases més significatives pronunciada por Mina abans de morir és: “Halim, no tinguis por a estimar”.

ACTRIUS Maryam Touzani PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMORETRATS

Meg Ryan

"L’estrella que estimava les cineastes"

Amb motiu de la seva visita al BCN Film Fest, on presentarà Lo que sucede después, la seva segona pel·lícula com a directora, repassem la trajectòria de Meg Ryan, rutilant...

ENTREVISTES

Stéphanie Di Giusto

"La sensualitat inesperada"

“Amb Rosalie en realitat he inventat el destí d'una dona que s'allibera amb la barba. He volgut, sobretot, explorar una història d'amor”.

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FESTIVALS

D’A 2024

"D’A 2024: No hi ha un sol cinema fet per dones, n’hi ha molts"

Al D’A Festival de Cinema de Barcelona ens hem trobat amb un fet molt esperançador i, fins a cert punt, nou: més d’un terç de la programació, 48 títols entre...

ACTUALITAT

Canes 2024

"Només quatre directores en la carrera per la Palma d’Or de Canes"

Andrea Arnold, Coralie Fargeat, Payal Kapadia i Agathe Riedinger, els únics noms de dona en una secció oficial a competició que compta amb 19 títols.

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE