El consentiment: Quan elles prenen la paraula
L'estrena d''El consentiment' de Vanessa Filho, a partir del llibre homònim de Vanessa Springora, i la seva coincidència amb altres propostes similars firmades per dones víctimes d'abús sexual quan eren menors, ens permet endinsar-nos en les particularitats de la violència sexual a la cultura francesa i en com aquestes pel·lícules, sèries i llibres advoquen per a una nova cultura del consentiment.
Eulàlia Iglesias i María Adell Carmona
“I com se’n surten, després, totes aquelles noies que descriu en els seus llibres? Algú ha pensat en elles?” L’adaptació cinematogràfica d’El consentiment de Vanessa Springora que ha dut a terme Vanessa Filho ha convertit en viral un episodi del programa Apostrophes emès l’any 1990 en què apareix com a convidat Gabriel Matzneff, el depredador sexual que denuncia Springora al seu llibre, a qui Bernard Pivot defineix com “col·leccionista de jovenetes (minettes)”. Durant l’emissió, només l’autora canadenca Denise Bombardier es revolta contra el clima de complicitat que acompanya les confessions pedòfiles de Matzneff. És l’única que protesta “contra la indulgència de tota una època”, tal i com ho defineix Springora. L’estrena d’El consentiment coincideix amb l’aparició d’una sèrie de films com Un amor imposible (2019) de Catherine Corsini, Little Girl Blue (2023) de Mona Achache, a partir de la novel·la homònima de Christine Angot, Une famille (2024) de la mateixa Angot, la sèrie Icon of French Cinema (2023) de Judith Godrèche, o el llibre La familia grande (2021) de Camille Kouchner, en què les noies que defensava Bombardier prenen, per fi, la paraula per explicar des del seu punt de vista les històries d’abús que van sofrir amb el vistiplau de la cultura francesa. Una rebel·lió de les muses que propicia el canvi necessari cap a una cultura del consentiment sexual.
