Crítica — El hombre más feliz del mundo
El hombre más feliz del mundo (Najsrekjniot chovek na svetot)
Any 2022
País Macedònia
Direcció Teona Strugar Mitevska
Guió
Teona Strugar Mitevska
Elma Tataragic
Producció
Sisters and Brother Mitevski
Vértigo
Terminal 3
SCCA/PRO-BA-Sarajevo
Center for Contemporary Art
Entre Chien et Loup
Frau Film
Repartiment
Jelena Kordic Kuret
Adnan Omerovic
Labina Mitevska
Ana Kostovska
Ksenija Marinkovic
Fotografia Virginie Saint-Martin
Muntatge Per K. Lirkegaard
Música Johan Johansson
Distribució Pyramide Distribution
Durada 100 min
Sinopsi
Asja té 40 anys, viu a Sarajevo i coneix el banquer Zoran en una cita a cegues. Aviat veurem que Zoran no busca l'amor sinó una altra cosa que Asja anirà descobrint en aquesta trobada que resulta molt més pertorbadora del que havia imaginat.
El hombre más feliz del mundo (Najsrekjniot chovek na svetot)
Any 2022
País Macedònia
Direcció Teona Strugar Mitevska
Guió
Teona Strugar Mitevska
Elma Tataragic
Producció
Sisters and Brother Mitevski
Vértigo
Terminal 3
SCCA/PRO-BA-Sarajevo
Center for Contemporary Art
Entre Chien et Loup
Frau Film
Repartiment
Jelena Kordic Kuret
Adnan Omerovic
Labina Mitevska
Ana Kostovska
Ksenija Marinkovic
Fotografia Virginie Saint-Martin
Muntatge Per K. Lirkegaard
Música Johan Johansson
Distribució Pyramide Distribution
Durada 100 min
Sinopsi
Asja té 40 anys, viu a Sarajevo i coneix el banquer Zoran en una cita a cegues. Aviat veurem que Zoran no busca l'amor sinó una altra cosa que Asja anirà descobrint en aquesta trobada que resulta molt més pertorbadora del que havia imaginat.
Asja és una dona soltera de 40 anys que viu a Sarajevo. Coneix Zoran, un banquer de 43 anys, en un lloc de cites. Però Zoran no busca l’amor, sinó el perdó. Durant la guerra de 1993 va estar disparant la ciutat des de l’altre bàndol, i vol conèixer la seva primera víctima. Ara els dos han de reviure el dolor a l’hora de buscar el perdó.
Asja entra al vestíbul d’un hotel d’estil brutalista en Sarajevo i es dirigeix al que sembla ser un lloc on s’organitzen cites a cegues. Allí, mitjançant una sèrie de jocs de preguntes i activitats lúdiques variades, els solitaris assistents tindran l’oportunitat de conèixer potencials parelles. L’escenari, decorat al mil·límetre, tan pertorbador com kitsch, ens va mostrant un repertori de personatges cada vegada més esperpèntics, i les activitats ens recorden aquelles que s’organitzen per a assistents a creuers del Imserso. Zoran seu enfront d’Asja, la seva parella durant la sessió. Comença el joc de preguntes i respostes. Poc a poc anem coneixent els dos protagonistes i, poc a poc, la llavor de la inquietud comença a créixer. El que havia començat com una comèdia una mica esperpèntica, canvia de to i va enfosquint-se per moments. L’estrany comportament de Zoran ens dona a entendre que, en realitat, no busca una parella. Per què està en un lloc com aquest? Què busca en realitat? Quin és el vincle entre Zoran i Asja que només Zoran sembla conèixer? A quin moment del passat hauríem de remuntar-nos per esbrinar-ho? Aquestes són les preguntes que es fa la desconcertada Asja i també l’espectador; preguntes amb una resposta que coneixerem quan el passat irrompi mitjançant un flashback que esclata per descompondre-ho tot.