FILMS

Crítica — Ellas hablan: Prendre decisions

Com plantar cara als abusos sistemàtics dels homes.

Nuria Vidal

Ellas hablan (Woman talking)

Any 2022

País Estats Units

Direcció Sarah Polley

Guió Sarah Polley
Miriam Toews
(basat en una
novel·la de Miriam Toews)

Producció Hear/Say Productions
Pla B Entertainment

Repartiment Rooney Mara
Claire Foy
Ben Whishaw
Jessie Buckley
Frances McDormand
Judith Ivey
Sheyla McCarthy

Fotografia Luc Montpeller

Muntatge Christopher Donaldson
Roslyn Kalloo

Música Hildur Guônadóttir

Distribució United Artists Releasing

Durada 104 min

Data d'estrena 23 desembre 2022

Sinopsi

L'any 2010, les dones que integren una colònia religiosa mennonita en una zona remota de Bolívia es reuneixen per trobar entre totes una sortida després de patir continuades agressions sexuals per part dels homes de la comunitat.

Ellas hablan (Woman talking)

Any 2022

País Estats Units

Direcció Sarah Polley

Guió Sarah Polley
Miriam Toews
(basat en una
novel·la de Miriam Toews)

Producció Hear/Say Productions
Pla B Entertainment

Repartiment Rooney Mara
Claire Foy
Ben Whishaw
Jessie Buckley
Frances McDormand
Judith Ivey
Sheyla McCarthy

Fotografia Luc Montpeller

Muntatge Christopher Donaldson
Roslyn Kalloo

Música Hildur Guônadóttir

Distribució United Artists Releasing

Durada 104 min

Data d'estrena 23 desembre 2022

Sinopsi

L'any 2010, les dones que integren una colònia religiosa mennonita en una zona remota de Bolívia es reuneixen per trobar entre totes una sortida després de patir continuades agressions sexuals per part dels homes de la comunitat.

Tot va començar amb una notícia als diaris: “La tranquil·litat i la confiança mútua que caracteritza la colònia mennonita de Manitoba, situada a l’est de Bolívia, s’ha convertit en por i confusió després que es confirmessin les sospites sobre una violació sexual massiva que ha continuat durant els dos darrers anys. Els mennonites, una comunitat cristiana de prop de 2000 habitants, es caracteritzen per ser religiosos conservadors que rebutgen qualsevol tipus d’indici de modernitat a la seva vida. Però la calma va donar pas al terror quan el passat 24 de juny passat set homes, la majoria joves, van ser detinguts de forma preventiva acusats de la presumpta violació de les seves pròpies veïnes. Utilitzaven una substància química per dormir les víctimes. En els últims anys, moltes nenes es despertaven nues i notaven fets estranys, però no gosaven explicar-ho als seus pares. Algunes dones de la comunitat atribuïen els fets a un acte del diable, per aquesta raó, les violacions van continuar sense que ningú no les denunciés” (dels diaris de 2009).

Potser va ser el nom de la colònia Manitoba, o potser va ser el record dolorós de la seva pròpia infància viscuda en una comunitat religiosa mennonita, el cas és que aquesta notícia va impulsar l’escriptora canadenca Miriam Toews a escriure una novel·la com “una reacció a través de la ficció a aquests fets reals en un acte d’imaginació femenina”. Publicada el 2018, la història comença un dia en què, davant la imminent tornada a la colònia dels homes acusats de les violacions, vuit dones es reuneixen en un paller per decidir què han de fer: quedar-se i aguantar, quedar-se i lluitar, o marxar. Durant dos dies, discuteixen, parlen, s’enfronten, valoren totes les opcions. Aquestes discussions són recollides a les actes de l’assemblea per l’August Epp, el mestre de la comunitat, el narrador de la història. Utilitzar l’August, un home marginat a la col·lectivitat, permet a l’escriptora oferir un punt de vista distanciat, no mancat d’humor, més que d’humor, d’ironia. Ella sap molt bé de què parla i això li dona la llibertat de riure’s del que diuen i fan aquestes vuit dones de dues famílies i tres generacions. Les acotacions d’August al text, sempre entre parèntesis, i el seu amor incondicional per l’Ona, la més innocent, la més intel·ligent, la menys previsible de les vuit dones, marquen el ritme i el to d’aquesta reunió en què es tracten de una manera senzilla, simple i quotidiana, temes terribles com la violació sistemàtica, els maltractaments, les relacions de poder i una religió opressiva que no els permet respirar. La novel·la es llegeix d’una estrebada com si estiguessis amb elles en aquest graner compartint somriures, pors i esperances.

Sarah Polley, una de les actrius favorites d’Isabel Coixet, protagonista inoblidable de La vida secreta de las palabras i Mi vida sin mi, ha après molt de la directora. Entre altres coses, ha après que les històries ben explicades no necessiten emfatitzar els missatges i que el guió és la base fonamental d’una pel·lícula. Polley va descobrir la novel·la de Toews i a través de la novel·la va arribar a la notícia de la comunitat boliviana. Per escriure el guió, Polley va buscar la col·laboració de la pròpia autora, cosa que li va donar llibertat per fer una adaptació amb algunes variacions. D’entrada, a la pel·lícula no sabem mai on som, encara que la referència a la constel·lació de la Creu del Sud situa la història a l’hemisferi sud; tampoc sabem en quin moment passa l’acció fins que sentim una veu llunyana que des d’un cotxe crida al cens del 2010. Quan coneixem les vuit dones allà reunides no tenim idea de les relacions familiars que hi ha entre elles, tan sols veiem les diferents maneres d’aproximar-se al problema que les ha portat a trobar-se en aquest paller. Però les diferències més importants pel que fa al llibre són dues: el canvi de narrador (l’August hi és com a escrivent i testimoni, però no té veu pròpia) i el to de les discussions. No hi ha ni una gota d’humor, d’ironia ni de distància al film de Polley, tot és important, tot és transcendent. Per això és molt més teatral que no pas literari, molt més abstracte que realista. La reunió i el que s’hi parla es converteixen en una metàfora de la situació de les dones al món i de les tres opcions que tenen davant d’una societat que les margina, les humilia o les violenta. Aquesta transcendència és el millor i el pitjor d’una pel·lícula que se sosté sobre els seus personatges.

“ÉS CURIÓS QUE UNA PEL·LÍCULA TAN DISCURSIVA SIGUI ALHORA TAN ENVOLTANT. EN CAP MOMENT POTS DEIXAR DE VEURE-LES, D’ENTENDRE-LES, DE PRENDRE-HI PARTIT, DE POSAR-TE AL COSTAT D’UNA I, DE SOBTE, AL COSTAT DE L’ALTRA”

Són les actrius que els interpreten les que omplen les vides de sentiments, de ràbia, d’esperança, de desig de venjança, d’ànsia de pau. Sheila McCarty i Judith Ivey són la Greta i l’Àgata, les dues àvies; Jessie Buckley i Rooney Mara són la Mariche i l’Ona, les dues filles grans, les que tenen més pes en la presa de decisions; Michelle McLeod i Claire Foy es fiquen a la pell de la Mejal i la Salomé, les dues espantades filles menors; Kate Hallet i Liv McNeil són les alegres i inconscients adolescents Autje i Netje. A elles, hi hem de sumar la presència poderosa i influent de Frances MacDormand, una de les productores de la pel·lícula, en el personatge de la Cara Tallada Janz, una dona conservadora i reaccionària que es nega a moure’s de la seva comunitat. El paper d’August, el testimoni, l’interpreta Ben Whishaw, assumint que només hi és per escoltar, mai per opinar.

És curiós que una pel·lícula tan discursiva sigui alhora tan envoltant. En cap moment pots deixar de veure-les, d’entendre-les, de prendre-hi partit, de posar-te al costat d’una i, de sobte, al costat de l’altra. Totes van passant en algun moment al paper de líder, però és clar que tant la novel·la com la pel·lícula tenen una favorita, l’Ona, l‘outsider de la colònia. Ella és la favorita perquè el seu discurs és el millor de tots. Davant les opcions de quedar-se sense fer res, quedar-se i lluitar, o marxar de la colònia, l’Ona en planteja una quarta: un futur esperançador on “homes i dones prendran les decisions col·lectivament, les dones tindran dret a pensar i les nenes aprendran a llegir i a escriure”. L’Ona reivindica un mapamundi a l’escola “perquè puguem començar a entendre quin lloc ocupem al món”. Això darrer és el més important, saber on som al món és una de les primeres coses que tots hauríem d’aprendre i una de les millors lliçons d’aquest preciós film.

ACTRIUS CRÍTICA DIRECTORES FEMINISME PEL·LÍCULA Sarah Polley

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

ENTREVISTES

Nora El Hourch

"Sobre el consentiment"

Nora el Hourch reflexiona en la seva òpera prima sobre les diferents velocitats de la lluita feminista o el moviment #metoo, depenent del context socioeconòmic en què es desenvolupi.

ENTREVISTES

Claire Atherton

"Respectar el misteri de les imatges"

“L'edició és un lloc on realment pots resistir i ajudar la gent a resistir a la por”

FESTIVALS

D’A 2024

"Crònica D’A 2024: No hi ha un sol cinema fet per dones, n’hi ha molts"

Al D’A Festival de Cinema de Barcelona ens hem trobat amb un fet molt esperançador i, fins a cert punt, nou: més d’un terç de la programació, 48 títols entre...

ACTUALITAT

Canes 2024

"Només quatre directores en la carrera per la Palma d’Or de Canes"

Andrea Arnold, Coralie Fargeat, Payal Kapadia i Agathe Riedinger, els únics noms de dona en una secció oficial a competició que compta amb 19 títols.

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FESTIVALS

D’A 2024

"Autoria amb nom de dona: Una guia per consultar totes les pel·lícules del D’A firmades per directores"

Us proposem un itinerari exhaustiu, ordenat per seccions, per TOTES les pel·lícules dirigides per dones al D'A – Festival de Cinema de Barcelona, comentades per una de les col·laboradores de...

FESTIVALS

D’A 2024

"Recordant el D’A 2023"

Aprofitem que comença el D’A 2024 per recordar que l’any passat Filmtopia ja estava treballant encara que no fos d’una manera tan pública. Al D’A del 2023 vam fer algunes...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE