Alia Syed — "Vaig trobar que la càmera, en si mateixa, era un objecte bell"

Nascuda el 1964 a Swansea, Alia Syed desenvolupa la seva vida i la seva feina entre Londres i Glasgow, on ha construït una trajectòria dedicada al cinema experimental al Regne Unit. Les seves pel·lícules s’han projectat en institucions internacionals reconegudes com el Los Angeles County Museum of Art, la Biennal de Moscou, la Tate Modern, la Tate Britain i el WKV Stuttgart, així com al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Tanmateix, la retrospectiva a Pamplona al Festival Punto de Vista, comissariada per María Palacios Cruz, suposa la primera revisió exhaustiva de la seva obra a Espanya i traça un recorregut per cinc dècades de pràctica en l’àmbit de la imatge en moviment.

La primera sessió, construïda a partir de curtmetratges en 16 mm creats entre 1986 i 2011, proposava una aproximació als seus inicis, en què el cinema apareix no només com una eina de registre, sinó com una matèria que es manipula, s’intervé i, de vegades, s’erosiona. Pel·lícules com Swan, Fatima’s Letter, Eating Grass o Priya evidencien una relació física amb el cel·luloide i una recerca formal vinculada al cinema estructuralista, alhora que introdueixen preocupacions persistents en la seva obra: la inestabilitat de la memòria, el desplaçament, la traducció i les tensions entre allò íntim i allò polític. En aquestes obres, l’experiència urbana —particularment el trànsit entre Glasgow i Londres a Fatima’s Letter, però també entre Londres i Lahore a Eating Grass— es creua amb contextos històrics marcats pel conflicte, l’auge del feminisme, les polítiques identitàries i l’aparició de noves formes de representació al Regne Unit dels anys vuitanta i noranta.

La segona sessió, amb obres entre 2014 i 2025, ampliava aquest mapa cap a treballs posteriors com Points of Departure i Snow, on l’arxiu, l’absència i la figura significativa del pare adquireixen un pes central. Davant la impossibilitat de trobar imatges que representin l’experiència de la comunitat asiàtica escocesa als arxius britànics, especialment els de la BBC, Syed opta per desplaçar la mirada cap a objectes, textures i rastres materials, construint narratives a partir d’allò que manca o que ha estat esborrat. En aquest trànsit, el seu cinema s’omple de presències fantasmals: dones que habiten mites, cartes i rituals en les primeres obres; pares i mares, arxius i relats de migració en les més recents. Entre totes dues sessions emergeix una constant: l’exploració d’una identitat en trànsit, situada entre llengües, territoris i memòries fragmentades.

Més que una evolució lineal, el programa revelava un moviment continu entre abstracció i narració, entre allò material i allò sensorial, on el cinema funciona com un espai de negociació entre l’experiència personal i la història col·lectiva. En aquest context, la conversa amb la cineasta s’endinsa en els processos que sostenen la seva pràctica: des de la fascinació inicial per la mecànica de la càmera fins a la seva manera de treballar amb la memòria, la improvisació i la relació entre imatge, so i temps.