Catherine Corsini — Els difícils retorns
“Tenim la impressió que som amables amb algú, però en realitat no escoltem aquesta persona, no la mirem”
El nom de Catherine Corsini és habitual a les pantalles des que fa gairebé trenta anys va estrenar La nueva Eva, una pel·lícula manifest. Corsini és una de les directores franceses amb més personalitat. I amb gran diversitat d’interessos. S’ha ocupat de l’ensenyament a diferents escoles de cinema, ha treballat en tallers amb dones a la presó, té un discurs feminista molt ben estructurat i adora fer cinema. Però un cinema que no segueixi les normes més convencionals. És el que ha fet a Regreso a Córcega on explica una història lleugerament inspirada en la seva pròpia mare i en ella mateixa, però encarnades en la ficció per actrius negres en papers que escapen els que habitualment representen aquestes dones al cinema. El resultat és un film sobre la família, sobre fer-se gran, sobre la confiança d’unes persones en altres i el descobriment de noves maneres d’estimar-se. Una pel·lícula d’estiu que fa pensar i reflexionar. Regreso a Córcega es va presentar al D’A Film Festival Barcelona d’aquest any i allà vam poder tenir una llarga xerrada amb la directora.
