Eszter Tompa — ""Dracula" és radical. Sempre dic a la gent: quedeu-vos fins al final"

Nascuda a Transsilvània en una família teatral que li havia prohibit ser actriu, formada entre diversos països europeus i amb una relació estreta amb Catalunya, Tompa ens parla entre rialles i anècdotes del fascinant mètode de Jude: assajos durant mesos, preparació intel·lectual, humor, improvisació i una manera de filmar en què el pensament importa més que no pas el perfeccionisme. A banda de Kontinental ’25 i del Dracula de Jude, la conversa també va derivar cap a Brecht, la identitat transsilvana, Catalunya i els seus futurs projectes amb Neus Ballús, Daniel Sánchez López i Rodrigo Moreno.

Kontinental ’25 té un personatge molt complex: una dona religiosa, empàtica, que intenta ajudar, però que també està plena de contradiccions i una certa hipocresia. Com vas entrar a la pel·lícula i com vas construir aquest personatge?

Vaig arribar-hi per Dracula, la pel·lícula següent de Radu. Vam fer un càsting en línia; jo tenia un text llarguíssim, en romanès arcaic, estava superconcentrada i, de sobte, en Radu va començar a cridar: "Tinc una idea!". Em va espantar moltíssim. Em va dir: "Tinc un projecte guardat des de fa deu anys al portàtil i no sabia amb qui fer-lo. Vols aprendre un altre text per a la setmana que ve?".

I, és clar, jo ja era fan seva des de feia molt de temps. Seguia el seu cinema des de ben jove perquè em fascina que no té cap recepta ni cap fórmula, que a cada pel·lícula inventa el seu propi llenguatge. No és especulatiu, no és hipòcrita, no repeteix mecanismes.

Després em va dir que volia fer Kontinental ’25 amb mi i hi va afegir: "Hi ha molt pocs diners, no tenim suport estatal". I en aquell moment se’m va bloquejar l’ordinador. Literalment. Després em va trucar per telèfon, preocupat: "Estàs bé? Vols treballar amb mi o no?". Em va proposar intentar aconseguir finançament, però jo no volia esperar. I així va començar tot.