Glorimar Marrero — Cinema militant, cinema polític, cinema feminista

A l’última cerimònia dels Premis Goya va sorprendre trobar entre les nominades a la millor pel·lícula iberoamericana una pel·lícula porto-riquenya estrenada gairebé d’amagat fa poc més d’un any, el 26 de maig del 2023. Filmtopia encara no havia sortit a la llum, i tot i que des del principi ens va interessar molt l’aposta de Glorimar Marrero amb La pecera, no vam tenir cap oportunitat de comentar la pel·lícula. Glorimar Marrero va venir a Espanya per als Premis Goya 2024 i va ser llavors quan vam poder parlar amb ella sobre aquest interessant i arriscat projecte que es pot veure a Filmin.

La pecera és una pel·lícula d’aigua, de dolor, de malaltia i de creació. Però també és un film políticament compromès i obertament feminista. La història és la de la Noelia, una artista experimental que lluita contra un càncer terminal. La Noelia va sortir de l’illa de Vieques fa molts anys i ara, quan veu que el final s’apropa, decideix tornar a aquella illa paradisíaca que amaga una podridura a les seves aigües. Les deixalles militars de la Marina nord-americana contaminen les no netes aigües de Vieques i són l’origen del càncer de la Noelia. D’això parla aquesta òpera prima que ens descobreix una cinematografia de la qual no sabem gairebé res.

La primera pregunta és obligada: és fàcil fer cinema a Puerto Rico i més sent dona?

GM No, no ho és, és un desafiament monumental. Hi ha hagut algunes pioneres que ens han obert el camí perquè la meva generació pogués veure la creació cinematogràfica com una cosa possible i no només com a directores. En aquesta pel·lícula també hi ha un grup de dones que han estat molt importants per encaminar el projecte: la producció executiva, òbviament, el talent artístic, perquè hi ha moltes actrius; però també hi ha dones en la direcció de diferents departaments de la pel·lícula.

Com accedeix a la professió algú que vulgui fer cinema a Puerto Rico?

GM En el meu cas, vaig estudiar Sociologia i tinc un màster en Comunicació. A nivell de cinematografia, soc autodidacta. Amb el guió de La pecera sí vaig tenir accés a laboratoris i tallers. Per exemple, l’Escola de Cinema de Cuba em va obrir una vacant de residència en direcció, em van convidar i vaig poder fer-hi un curt. Aquesta formació, fer aquest curt, sí que em va ajudar molt a aclarir llacunes que tenia.

Pel que fa a l’educació a Puerto Rico, els batxillerats al cinema són interdisciplinaris. Es treballa més des d’una òptica integral de producció i es cobreixen diferents àrees. Formació especifica en el que és cinematografia, direcció, no existeix. Hi ha classes que formen part de la llicenciatura, a Puerto Rico es diu “batxillerat”, que són aquests primers quatre anys de carrera. Hi ha diversos camins per accedir-hi. Hi ha gent que estudia una llicenciatura en comunicació general i s’especialitza en cinema amb classes addicionals, o bé estudia una llicenciatura interdisciplinària de cinema ràdio i televisió. Moltes persones fan un batxillerat en literatura o fan màsters de cinema, generalment fora de Puerto Rico. També hi ha moltes persones autodidactes. Persones amb formació en diferents àrees s’asseuen a escriure i preparen projectes.

La pecera és el teu primer llargmetratge, hi has estat treballant des de fa uns quants anys. Potser per això no sembla una òpera prima.

GM Vaig començar a escriure el guió el 2013 i he pogut treballar-lo en profunditat. Vam tenir molts contratemps, huracans, terratrèmols, pandèmia, que van anar endarrerint el rodatge, però això va ajudar a que el guió madurés i que jo també madurés com a directora. Em va ajudar a preparar-me pel rodatge de la pel·lícula dirigint peces de vídeo experimental, curtmetratges, que em van permetre conèixer l’ofici actiu abans del rodatge de la pel·lícula.

Probablement si haguessis fet la pel·lícula el 2013 o el 2014 no seria tan sòlida com ho és ara.

GM Sí, probablement. Crec que el pas del temps va ajudar a madurar el projecte i a elaborar la història, perquè en el procés de rodatge jo estigués més segura i tingués més preparació per a l’aposta i per encarar els personatges a l’hora de les interpretacions.