Ildikó Enyedi — Aprendre a connectar amb la natura

Ildikó Enyedi va néixer a Budapest el 1955, un any abans de la revolta hongaresa contra el control soviètic. Tota la seva formació com a artista primer, i com a cineasta després, la va desenvolupar a l’Hongria comunista. El 1989 va guanyar la Càmera d’Or de Canes amb la seva primera pel·lícula, Mi siglo XX, on la relació de la ciència i el pensament ja hi era molt present. El 1999 dirigeix ​​Simón el Mago, on explorava la psicologia i la màgia.

Després d’aquest film, Ildikó Enyedi va deixar de dirigir durant 18 anys. Mai va abandonar el cinema, però no va tornar a posar-se darrere les càmeres fins al 2017, quan va rodar En cuerpo y alma, estrenada a la Berlinale, on va guanyar l’Ós d’Or. Quatre anys després, el 2021, competia a Canes amb La historia de mi mujer. Després d’un altre període de quatre anys, va estrenar El amigo silencioso a la Mostra de Venècia.

L’amic silenciós és un arbre, un majestuós ginkgo de més de 200 anys que creix al parc de la universitat alemanya de Marburg. Aquest arbre és el testimoni callat i protector de tres històries, més ben dit, de tres processos, que tenen la natura, el pensament i la ciència com a nexes comuns. El 2020, en plena pandèmia de la COVID-19, un neurocientífic de Hong Kong, Tony Leung, especialitzat en investigar el cervell dels nadons, es troba confinat gairebé en solitari a la universitat on treballava com a professor convidat. En el silenci i la quietud del recinte, inicia un experiment de comunicació i exploració amb el ginkgo centenari, guiat des de la distància per una jove científica francesa (Lea Seydoux). El 1972, un jove estudiant de la universitat, Enzo Brumm, escèptic amb el món de les plantes, veu com la seva percepció de la natura canvia totalment a partir de l’observació i l’escolta d’un petit gerani que, des d’una finestra, mira el magnífic ginkgo. El 1908, la Grete (Luna Wedler), la primera dona admesa com a estudiant a la universitat, passeja sota el ginkgo i descobreix en la fotografia un instrument perfecte per entendre i explorar els secrets més ocults de les plantes.

Per explicar aquestes històries, Ildikó Enyedi, amb la col·laboració del seu director de fotografia Gergely Pálos, premiat al Festival de Chicago, utilitza diferents llenguatges cinematogràfics, combina el blanc i negre amb el color i utilitza càmeres de 16 mm, de 35 mm i digitals. El resultat és un film fascinant i sensual i, alhora, profundament científic. Una pel·lícula que fa mirar les plantes d’una altra manera.