Irene Iborra — Tornar a jugar fent cinema d’animació
“En stop-motion, com que treballes amb materials, estàs exposada als accidents. La imperfecció i els accidents son coses que m'agraden molt, perquè reflecteixen la vida, allò real, allò orgànic. ”
De vegades la feina et dona oportunitats de tornar a jugar. La Irene Iborra ho sap molt bé: ella juga cada dia amb els seus personatges a la seva ciutat en miniatura. Perquè la Irene Iborra està rodant una pel·lícula d’animació en stop-motion, el que vol dir una pel·lícula amb titelles animats, espais minúsculs i una ciutat en petitó que reprodueix l’extraradi barceloní on els seus personatges es mouen. L’Olívia i el terratrèmol invisible es roda a una nau del barri de Sant Martí de Barcelona. Allà hi haurà un equip de moltes persones treballant fins al mes de novembre, entre ninots i casetes.
L’Olívia i el terratrèmol invisible és una adaptació de la novel·la de Maite Carranza, La película de mi vida, un preciós llibre publicat el 2017 que porta més de 25.000 exemplars venuts. Quan l’Olivia, una nena de 12 anys, el seu germà petit Tim i la seva mare Ingrid es veuen obligats a deixar casa seva per culpa d’un desnonament, l’Olivia s’inventa el rodatge d’una pel·lícula per al seu germà, mentre descobreix entre terratrèmols i pel·lícules imaginàries l’enorme poder de l’amistat i la solidaritat.
La Irene Iborra és la primera directora a Espanya al capdavant d’un llargmetratge realitzat amb aquesta tècnica. Per a la producció ha comptat amb la col·laboració de dos dels artistes de stop-motion més reconeguts del món, César Díaz i el britànic Tim Allen, animadors de Wes Anderson i Tim Burton. Les veus les han posat, entre d’altres, Emma Suárez i Jordi Évole.
Un calorós dia d’aquest estiu, vam visitar el rodatge de Olívia i el terratrèmol invisible, i vam poder veure les meravelles de la creació de la vida d’aquests personatges animats i els espais urbans fascinants on transcorren les seves aventures. De tot això ens parla la directora a l’entrevista que li vam fer.
