Lola Arias — Cantar des de la llibertat
“Les cançons són originals per a la pel·lícula i les lletres les vaig escriure basant-me en les històries que elles em van explicar”.
Lola Arias és una directora argentina que uneix tres disciplines: teatre, art i cinema. La seva primera pel·lícula, Teatro de guerra, del 2018, la va col·locar al mapa de les noves realitzadores llatinoamericanes. Amb la segona, Reas, es consolida com una de directores més interessants i originals del moment. Presentada al Fòrum del Festival de Berlín d’aquest any, Reas és un experiment visual alhora que una prova que el cinema social i de denúncia es pot abordar des de molts llenguatges. A la presó abandonada de Caseras, Lola Arias va reunir 14 exrecluses, entre les quals hi havia dones CIS, no binàries i trans, per recrear amb elles les seves vides i les seves experiències en un musical lluminós. Reas es va estrenar a Espanya a la secció Horizontes Latinos del Festival de Sant Sebastià. El dia que vam entrevistar Lola Arias el festival celebrava la jornada en suport al cinema argentí davant l’agressió del govern de Milei. Lola ens va dedicar el seu temps, minuts abans de ser una de les tres dones que van llegir un text reivindicatiu en un acte ple d’emoció.
