Lucía G. Romero — Confeccionar una mirada lluminosa
“Quan em plantejo fer pel·lícules i escriure aquests personatges, ara mateix no veig cap altra manera de fer-ho que no sigui donant-los una mica de llum. Estem tan acostumats i acostumades als retrats de gent que no encaixa en la norma i que acaba fatal, que em sembla important entendre que la realitat no sempre és així. És important tenir referents de coses que surten bé i de vegades en què aprenem i guanyem potser no el que volem, però sí el que necessitem.”
Obrim una conversa amb la guionista i directora catalana Lucía G. Romero arran del seu últim curtmetratge Casi septiembre, que recull la història de l’Alejandra, una jove lesbiana que viu de manera permanent en un càmping al qual, durant les temporades altes, arriben turistes d’arreu del món. Un altre estiu de connexions fugaces en un lloc congelat en el temps es veu sacsejat per l’aparició de l’Amara, una turista madrilenya que li recordarà les possibilitats del lliure albir.
Lucía G. Romero es va graduar a l’ESCAC amb un màster especialitzat en direcció cinematogràfica. El 13 de febrer de 2024 va guanyar l’Ós de Cristall al millor curtmetratge en la secció de públic jove de la Berlinale amb el seu primer curtmetratge, Cura Sana, i Filmax va anunciar la seva participació com a productora en la realització del seu primer llargmetratge. Romero construeix els seus universos des de l’honestedat d’allò que ha viscut en primera persona o d’allò que li és proper, i des dels seus primers treballs s’acosta a les persones que habiten els marges de la societat amb una mirada política que, de manera conscient, aporta llum a circumstàncies i patrons destructius que desmunta, qüestiona i reconstrueix, proposant alternatives a una realitat alienant.
Casi septiembre ja ha estat seleccionat a la Berlinale i és la segona vegada que hi ets després del teu pas amb Cura Sana. Com veus el viatge d’aquest curt, sobretot en un festival que abraça tant el cinema queer?
Estic molt emocionada, ha estat una selecció una mica inesperada. Vaig acabar aquest curt, que era el meu final de màster, i anava molt justa de temps. Vam enviar un work in progress, tot una mica atropellat, i no les tenia totes amb mi. Quan ens van dir que tornàvem, va ser un moment d’incredulitat. L’any passat ens van seleccionar amb el TFG (Cura Sana) i teníem aquella sensació d’abraçar el moment, sense saber si això tornaria a passar. Em sento molt afortunada de poder anar-hi per segona vegada i amb menys nervis, perquè ja conec com funciona tot. Aquesta vegada vull gaudir-ho al màxim. Aquestes coses sempre t’agafen desprevinguda i depenen molt del públic. Espero que la gent es pugui sentir, si no reflectida, almenys emocionalment connectada amb la història. Més enllà de ser una historia creada per una dona lesbiana, també parla d’alguna cosa molt universal, com és la por a l’abandonament, a ser vulnerable. Tinc moltes ganes de ver què passarà.
M’interessa molt saber quines són les teves referències, tant temàtiques com visuals, a l’hora d’idear el curt. Durant el visionat, he pensat molt en Céline Sciamma, Andrea Arnold…
M’interessa molt com roda Andrea Arnold. Després, Céline Sciamma també m’agrada molt a nivell temàtic i formal. I cineastes como Sean Baker, que posen el focus en els marges, també m’agraden molt. Per a aquest curtmetratge vaig pensar en els universos d’aquestes tres persones cineastes, també a l’hora de crear la relació entre les dues protagonistes. També he tingut cn compte Luca Guadagnino a l’hora d’establir un idil·li, m’agrada molt aquesta atmosfera estiuenca.
