Paula Ortiz — “Les idees polítiques de Hildegart Rodríguez avui serien revulsives”
‘La virgen roja’ és un drama protagonitzat per Najwa Nimri, Alba Planas, Aixa Villagrán i Patrick Criado i arriba als cinemes pocs dies després d'haver-se presentat a Donostia i, sobre ell, hem pogut parlar amb la directora.
Marta Armengou 26 de setembre 2024
Paula Ortiz (La novia, Teresa) signa una de les pel·lícules més esperades d’aquest Festival de Sant Sebastià: La virgen roja, la història de Hildegart Rodríguez, una nena prodigi que va ser concebuda i educada per la seva mare com “la dona del futur”, i que durant la seva breu vida esdevindria una de les ments més brillants i un referent europeu sobre sexualitat femenina.
El doctor Frankenstein i el seu monstre, Pigmalió i la seva estàtua, Gepeto i el seu Pinotxo o Aurora i la seva filla Hildegart. La història sobre la creació d’un ésser nou i perfecte continua fascinant i despertant l’interès, i per això és revisitat més d’una vegada. S’han escrit diversos llibres sobre la història de Hildegart i la seva mare, Aurora Rodríguez Carballeira. També se nhan fet pel·lícules. Després de Mi hija Hildegart (1977), que va dirigir Fernando Fernán Gómez, Paula Ortiz és l’encarregada de tornar a donar vida a aquesta història de la mà de les actrius Nawja Nimri en el paper de la mare i Alba Planas com a Hildegart a La virgen roja.
Hildegart és concebuda i educada per la seva mare Aurora per ser la dona del futur, i esdevé una de les ments més brillants de l’Espanya dels anys 30 i un dels referents europeus sobre sexualitat femenina. Als 18 anys, Hildegart comença a experimentar la llibertat i coneix Abel Velilla, que l’ajuda a explorar un nou món emocional i desmarcar-se del ferri niu matern. Aurora tem perdre el control sobre la seva filla i fa tot el possible per impedir que Hildegart s’allunyi. Quan té la sospita que Hildegart se n’allunya a la recerca de llibertat, no suporta la idea de perdre-la i mata la seva filla mentre dorm posant fi al “projecte Hildegart”. La seva mort significava la fi d’una de les promeses més importants del feminisme espanyol, i de les reivindicacions socials, sexuals i polítiques de l’època. Hildegart era un referent nacional i internacional. Una nena prodigi que amb 19 anys ja estava llicenciada en Dret, escrivia columnes a diaris i coneixia multitud d’idiomes. Ortiz posa en imatges una història tan extraordinària com terrible alhora que reivindica la figura de Hildegart Rodríguez.
