Paula Ortiz — “Les idees polítiques de Hildegart Rodríguez avui serien revulsives”
‘La virgen roja’ és un drama protagonitzat per Najwa Nimri, Alba Planas, Aixa Villagrán i Patrick Criado i arriba als cinemes pocs dies després d'haver-se presentat a Donostia i, sobre ell, hem pogut parlar amb la directora.
Paula Ortiz (La novia, Teresa) signa una de les pel·lícules més esperades d’aquest Festival de Sant Sebastià: La virgen roja, la història de Hildegart Rodríguez, una nena prodigi que va ser concebuda i educada per la seva mare com “la dona del futur”, i que durant la seva breu vida esdevindria una de les ments més brillants i un referent europeu sobre sexualitat femenina.
El doctor Frankenstein i el seu monstre, Pigmalió i la seva estàtua, Gepeto i el seu Pinotxo o Aurora i la seva filla Hildegart. La història sobre la creació d’un ésser nou i perfecte continua fascinant i despertant l’interès, i per això és revisitat més d’una vegada. S’han escrit diversos llibres sobre la història de Hildegart i la seva mare, Aurora Rodríguez Carballeira. També se nhan fet pel·lícules. Després de Mi hija Hildegart (1977), que va dirigir Fernando Fernán Gómez, Paula Ortiz és l’encarregada de tornar a donar vida a aquesta història de la mà de les actrius Nawja Nimri en el paper de la mare i Alba Planas com a Hildegart a La virgen roja.
Hildegart és concebuda i educada per la seva mare Aurora per ser la dona del futur, i esdevé una de les ments més brillants de l’Espanya dels anys 30 i un dels referents europeus sobre sexualitat femenina. Als 18 anys, Hildegart comença a experimentar la llibertat i coneix Abel Velilla, que l’ajuda a explorar un nou món emocional i desmarcar-se del ferri niu matern. Aurora tem perdre el control sobre la seva filla i fa tot el possible per impedir que Hildegart s’allunyi. Quan té la sospita que Hildegart se n’allunya a la recerca de llibertat, no suporta la idea de perdre-la i mata la seva filla mentre dorm posant fi al “projecte Hildegart”. La seva mort significava la fi d’una de les promeses més importants del feminisme espanyol, i de les reivindicacions socials, sexuals i polítiques de l’època. Hildegart era un referent nacional i internacional. Una nena prodigi que amb 19 anys ja estava llicenciada en Dret, escrivia columnes a diaris i coneixia multitud d’idiomes. Ortiz posa en imatges una història tan extraordinària com terrible alhora que reivindica la figura de Hildegart Rodríguez.
