Susi Sánchez — Mares dolentes, àvies bones
Arran de l'estrena de 'Salve Maria' de Mar Coll, vam publicar la setmana passada un reportatge sobre mares dissidents escrit per Mireia Iniesta. En aquell text es parlava sobretot de mares joves. Però hi ha un altre tipus de mares dissidents: les que ho són de fills i filles ja grans. Mares que han estat mares, però no han exercit com a tals. Això ens va portar a pensar en l’actriu Susi Sánchez, potser la dona que més mares malvades i conflictives ha representat al nostre cinema. Mares dures i àvies comprensives. Amb motiu de l'estrena fa un parell de mesos de la pel·lícula peruana 'Reinas' de Klaudia Reynicke, on torna a interpretar una àvia, vam parlar amb l'actriu dels seus personatges i de moltes altres coses.
Amb Reinas tornes al Perú després de quinze anys i amb una altra Clàudia…
S.S. Aquest ha estat un rodatge molt diferent. La teta asustada de Claudia Llosa, la vaig viure en mode tancament. Em relacionava amb gent d’una classe social determinada, la del personatge, i no em relacionava pràcticament amb ningú més. La directora volia que jo estigués amb ells per alimentar-me de la manera d’expressar-se i de funcionar. La resta del temps sortia poc, perquè a més a més era perillós. Jo estava en un hotel a Miraflores. Aquesta segona vegada he estat a Barranco, una zona molt més tranquil·la, a tocar del mar. Aquesta vegada sí que he viscut la vida del Perú. Les revoltes que hi va haver a Cuzco i en algunes zones puntuals de Lima, a mi no em van afectar personalment, però sí que detectava certa inquietud. El que no ha canviat, és el caràcter adorable que tenen els peruans, amable, delicat, tenen una cosa molt entranyable, afectuosa.
