Exposició — Feminismes Fílmics: 1976-2026: L’abast del feminisme, la importància de la pluralitat

Del 27 al 30 de maig de 1976 van tenir lloc en el Paranimf de la Universitat de Barcelona les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Durant aquelles jornades es van debatre, de manera pública i amb perspectiva feminista, les reivindicacions de les dones, les vides de les quals es trobaven fortament condicionades per les estructures patriarcals i l’herència d’un franquisme —encara recent— que les havia relegat a l’àmbit domèstic i de les cures familiars. Va ser, de fet, un dels primers actes de participació ciutadana oberta després de la dictadura. La trobada va reunir més de 4000 persones i va superar amb escreix l’aforament del Paranimf, i va quedar inscrita en la memòria col·lectiva com una fita en la història del feminisme d’aquest país.

Cinquanta anys després, els temes debatuts en aquelles jornades continuen vigents i moltes de les lluites impulsades per aquella segona onada del feminisme continuen. Tot i que la situació de les dones ha millorat notablement en molts àmbits, la discriminació continua sent un fet; el sostre de vidre, una trista realitat, i la conciliació de la vida laboral i familiar, una utopia gairebé impossible d’aconseguir en molts contextos.

L’àmbit cinematogràfic, òbviament, no n’és una excepció. El nombre de pel·lícules dirigides per dones ha crescut en els últims anys, sí, però els pressupostos d’aquestes pel·lícules continua sent significativament inferior als de les dirigides per homes. A més, la majoria de les pel·lícules dirigides per dones són òperes primes, la qual cosa indica que les dificultats de les dones per desenvolupar una carrera a llarg termini dins de la indústria continuen sent ingents. Per totes aquestes raons, encara resulta imprescindible mantenir la lluita constant, visibilitzar el cinema realitzat per dones i garantir la paritat, tant en institucions —públiques i privades— com en festivals, mitjans de comunicació o sistemes de producció cinematogràfica en general.

Al llarg de la història, la influència entre el feminisme i el cinema no ha estat unidireccional, sinó més aviat recíproca. De la mateixa manera que les diferents onades del feminisme han influenciat a diverses generacions de cineastes, els imaginaris construïts pel cinema i l’audiovisual han tingut un impacte real en la societat i sovint han generat canvis que ens acosten a un món més just i igualitari.

Fins al 29 de novembre de 2026 es pot visitar a la sala d’exposicions de la Filmoteca de Catalunya Feminismes Fílmics: 1976-2026, una exposició que celebra el 50è aniversari d’aquestes jornades històriques i que, a partir dels mateixos nou temes que van estructurar aquella trobada, traça una cartografia suggeridora de l’audiovisual català realitzat per dones en aquest últim mig segle. Per fer-ho, l’exposició compta amb una sala introductòria que contextualitza aquelles primeres jornades amb documentació de l’època. A continuació, un espai central desemboca en nou petites sales de projecció en les quals es pot veure una selecció cuidada de fragments de diferents obres —pel·lícules, obres de videoart, reportatges televisius…—, la majoria de les quals procedeixen de l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya.

Treball, barris, família, educació, mitjans de comunicació, política, legislació, ruralitat i sexualitat. Aquests són els nou temes que es van debatre en aquelles històriques jornades i són també els temes que estructuren l’exposició, que ha estat comissariada per Alexandra Laudo i que ha comptat amb l’assessorament de Marta Selva i Anna Solà, assessores de programació —i codirectores durant més d’una dècada— de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, Festival que se celebra des de 1993 i que posa el focus en la gran diversitat d’obres audiovisuals realitzades per dones d’arreu del món.

Amb aquesta àmplia selecció de fragments, l’exposició aconsegueix representar una gran varietat de discursos, mirades i modes de fer, i reflecteix així la gran riquesa i diversitat del moviment feminista. És per això que a l’exposició tenen cabuda tant cineastes més veteranes (Helena Lumbreras, Mar Coll, Judith Colell, Carla Simón…) com d’altres més novells (Laura Ferrés, Irene Moray…) i fins i tot artistes visuals (Raquel Friera, Mireia Sellarès, Dora García, Luz Broto, Eugènia Balcells…). Dones, totes elles, que amb la seva obra han contribuït a construir un present més feminista, més divers, més plural. Dones que demostren que la col·lectivitat no implica necessàriament homogeneïtzació. Que la col·lectivitat pot, també, comportar diversitat. Aquesta diversitat a la qual al·ludeix el plural del títol de l’exposició, Feminismes Fílmics.

A més, la mostra va acompanyada d’un programa públic d’activitats entre les quals destaquen una sèrie de visites comentades, diverses projeccions especials i un taller de cartells feministes. Pots consultar el programa complet d’activitats al web de la Filmoteca de Catalunya.

Aquesta exposició suposa, en certa manera, una mena de continuació de Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla, una mostra que va tenir lloc el 2024 en aquest mateix espai i que, a partir de l’obra del col·lectiu Les Insumuses, recorria la història del moviment feminista a França durant els anys 80 i 90.

AMB EL SUPORT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.