FESTIVALS

Festival de Sitges — Maternar, esquinçar i castigar: crònica de la 57a edició

Aquesta 57a edició del Festival de Sitges reuneix múltiples visions femenines sobre les ansietats, les problemàtiques i els turments que assolen les dones des del passat fins a l’època contemporània. Abordant l’horror de la carn, les transmutacions del cos i les seqüeles emocionals, les directores i guionistes confeccionen relats al voltant dels temors intrínsecs a la socialització com a dona.

Elena del Olmo

Elisabeth Sparkle, frustrada i a contrarellotge, estudia obsessivament les seves faccions en el mirall. En un rampell desesperat, colpeja el seu reflex mentre amb les mans sagnants intenta arrencar-se el rostre. El body horror de Coralie Fargeat explota la dismòrfia irreal d’un cos que, a través de l’agressiu esquinç de la carn, treu a la llum una versió polida i fina de si mateixa. Com Demi Moore en la cinta ultraviolenta francesa La sustancia, Amy Adams encarna en la Canina de Marielle Heller els horrors de la contenció obligada del cos. Una hallmark movie adapta la prosa de Rachel Yoder i planteja la mutació com l’única escapatòria del rol de mare i muller. Allò salvatge es dedueix per un tímid horror corporal reduït a l’aparició d’uns gruixuts pèls blancs en la part baixa de l’esquena, uns ullals lleugerament més afilats i un olfacte sensible als olors de l’entorn. La mare (l’absència de nom propi apel·la a la universalitat d’aquest rol) se submergeix en una transformació licantropa, el més allunyada possible de les obligacions maternes, conjugals i socials. Sumida en la convenció, la conclusió discursiva es torça cap a un realisme màgic civilitzat en una espècie de happy ending. Els comentaris puntuals que referencien un lliure albir contingut pel naixement del nen i la incompetència del marit esgarrapen la superfície d’una problemàtica femenina sistemàtica, però cauen en una anàlisi política insubstancial i superficial.

En el gastat territori de les preqüeles, Natalie Erika James abandona l’ombrívola identitat visual i la temàtica familiar de Relic per encarnar en Julia Garner la veïna de Mia Farrow que, com la cinta, es manté al marge de la paranoica maternitat de La llavor del diable. La cineasta conjura un relat psicològic al voltant de l’ambició mentre les estàncies de l’edifici Dakota són capturades por una càmera mandrosa que tenyeix d’un to groguenc el pla i construeix un relat paròdic que castiga Terry, silent i maniquea davant els rastres d’una força diabòlica. Allò ocult escapa del continent americà en el llargmetratge de la irlandesa Aislinn Clarke. Fréwaka obri amb la promesa d’una identitat visual d’acord amb el folklore irlandès i el turment d’una dona condemnada per l’anell que agafa el seu dit anular. Un ànim evident d’actualitzar la qüestió de la salut mental transporta el relat al present, amb la introducció de Shoo, infermera de cures pal·liatives pera una anciana turmentada pel trauma. La cinta amaga tot el horror darrera una porta vermella, només oberta per castigar, mentre els sons elevats converteixen aquest succedani de terror elevat en una cinta dependent del desgastat jumpscare. De nou, Shannon Tripplet obre el seu Desert Road amb les ansietats de la dona (sense nom, recurs reiterat), envoltada d’un road trip en solitari. La tensió davant les interaccions amb el lasciu depenent de la gasolinera evidencia el temor generat per la soledat, per la vulnerabilitat davant la presència violenta masculina. El temps i l’espai es fracturen i desdoblen en una espècie de dia de la marmota que respira en els silencis en la nit desèrtica i s’ofega amb les melodies sentimentals que acompanyen la desaparició de la jove.

Fent-se justament amb el premi al millor llargmetratge de la secció oficial, El baño del diablo de Severin Fiala i Veronika Franz construeix un relat llòbrec i observacional sobre l’estigmatització catòlica del suïcidi en l’Àustria del segle XVIII. Aquest folk horror silenciós únicament superposa a les seves imatges la música popular austríaca durant la primera i l’última seqüència del seu metratge. La lluminosa boda d’Agnes es vincula a la seva festiva execució, mentre el seu propi cant, ecos de la Björk de Bailando en la oscuridad, inunda l’escena. L’horror es construeix des de la quotidianitat, allunyat de qualsevol abús físic evident, mentre el seu marit defuig la seva mirada i la col·loca d’esquenes per mantenir relacions o la seva sogra monitora i corregeix cada tasca que la dona fa a la seva llar. El deteriori mental d’Agnes, un document històric ficcionalitzat d’una problemàtica tan contemporània com la depressió, xoca amb un profund sentiment religiós que promet l’etern càstig a tot aquell que es tregui la vida. Amb una seqüència de diversos minuts en què Agnes espera en el calabós mentre suplica perdó al cel, conscient de les atrocitats comeses, Fiala i Franz fabriquen des dels codis del gènere una denúncia al voltant de l’asfixia sistemàtica cap a les dones, a l’alienació mental provocada per una fèrria educació religiosa i als horrors d’un estat mental maltractat i capaç d’assassinar per aconseguir la pau de l’execució pública.

FESTIVAL Festival de Sitges

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FESTIVALS

SEMINCI

"Les mans que delimiten: crònica de la 69a edició de la Setmana de Cine de Valladolid"

«Herrera confecciona un model relacional fugaç que gira al voltant de l’eix de la normalització d’una violència intrínseca a l’acte sexual i d’una vulneració de la voluntat femenina. El walk...

FESTIVALS

Festival Cine por Mujeres Madrid

"Fet per dones però no només per a dones"

Entre el 29 d'octubre i el 10 de novembre, Madrid acull la VIII edició del Festival Cine por Mujeres, un certamen caracteritzat per la diversitat de seus, les múltiples seccions...

FESTIVALS

SEMINCI

"69a edició de la Setmana Internacional de Cine De Valladolid: trobades, mirades i veus de dones"

Entre el 18 i el 26 d'octubre se celebra a Valladolid la 69a edició de la SEMINCI, dirigida des de fa dos anys per José Luís Cienfuegos. Respectant la història...

AGENDA

u22 Festival de Cinema Jove de Barcelona

"6a edició de l’u22: Joves que tenen molt a dir"

Entre el 25 i el 29 de setembre tindrà lloc a la Fundació Miró de Barcelona la 6a edició d'un dels festivals més originals que se celebren a la ciutat....

FESTIVALS

72a edició del Festival de Sant Sebastià

"Aposta clara pel cinema fet per dones"

Des de fa uns quants anys, el Festival de Sant Sebastià segueix una línia progressiva d'incorporació de les veus femenines al conjunt de la seva programació. És un camí imparable...

FESTIVALS

Locarno

"Un festival que estima el cinema de dones"

El certamen suís va reconèixer amb una menció especial del jurat Salve Maria de Mar Coll mentre concedia el Lleopard d'Or a la destacable Toxic de Saulė Bliuvaitė.

FESTIVALS

Atlàntida Mallorca Film Fest

"La recuperació cinèfila de l’estiu"

Amb un nom de ressons oceànics, l'Atlàntida s'està consolidant com el festival cinematogràfic mediterrani per excel·lència al nostre país, la cita cinèfila de l'estiu que permet recuperar un bon grapat...

FESTIVALS

Cannes 2024

"Histoires d’Amérique: L’estranya comèdia indie amb què Chantal Akerman va reconnectar amb les seves arrels jueves"

La Quinzena de Cineastes de Canes va presentar la versió restaurada d'un dels llargmetratges més desconeguts de la cineasta belga.

AGENDA

MIFDB

"Cinema Fora de Lloc. Dissidències sexuals a l’aire lliure"

Al llarg del mes de juny, la secció Cinema fora de lloc de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona ofereix projeccions a l'aire lliure per algunes de...

FESTIVALS

Canes 2024

"‘The Substance’ de Coralie Fargeat, una brutal experiència cinematogràfica al límit que trasbalsa Canes"

Les dues noves pel·lícules de dones presentades a la secció oficial després de 'Diamant brut', 'The Substance' i 'Bird' d'Andrea Arnold, no podrien ser més diferents i alhora les dues...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE