FICX — 62a Edició: Fronteres entre allò real i allò imaginat
El Festival Internacional de Cine de Gijón torna a apostar per la diversitat en la seva 62a edició, que es va celebrar del 15 al 23 de novembre, on va destacar la presència transversal de visions femenines originals i disruptores. Repassem aquí algunes d’elles.
Ja fa bastant de temps que la separació entre ficció i no ficció sembla ser un assumpte caduc. Cada vegada hi ha menys festivals de cine que divideixen les seves seccions seguint aquests paràmetres, i en aquells que mantenen aquest criteri resulta més i més evident la irrupció d’un llenguatge dins de l’altre, donant lloc a un espectre ampli i ple de grisos, que ofereix més preguntes que respostes. Aquesta pulsió palpable de ruptura, pròpia del cine d’autor actual, es va fer present en la programació del 62è Festival Internacional de Cine de Gijón-FICX i, en concret, es va veure reflectida en l’obra de dones cineastes que qüestionen les fronteres entre allò real i allò imaginat, i proposen vies alternatives des de diferents fronts. Això esdevé cert des del gest d’arrencar el festival amb ¡Gloria!, de Margherita Vicario, un film que treballa amb la ficció per trobar els relats perduts de dones compositores a través d’un gènere com el musical camp. Un joc conscient entre realitat i fantasia que, lluny de ser perfecte, permet pensar en “altres” formes d’escriure i pensar la Historia: aquella predominantment masculina i que s’ha assumit en el passat com única veritat.
