Elvira Notari — La veu napolitana emmordassada
Amb motiu del 150è aniversari d'Elvira Coda Notari i del 80è aniversari de la seva mort, s'ha posat en marxa a Itàlia tot un dispositiu de recuperació de la seva important figura. Una iniciativa orientada a ampliar-ne la projecció internacional i a reivindicar-la no només com la primera directora del seu país, sinó també per l'extraordinari llegat que va deixar, sotmès a un insultant oblit i agreujat per la pèrdua de gairebé la totalitat de la seva obra. El documental "Elvira Notari. Oltre il silenzio" (2025) recull totes aquestes reivindicacions amb l'objectiu de restaurar el prestigi que va perdre un cop retirada. Aprofundim en les causes que la van portar a posar fi a la seva prolífica carrera.
Estrella Millán Sanjuán
9 de juliol 2026
Elvira Notari i Nicola Notari (Cortesia de l'Arxiu Fotogràfic - Cineteca di Bologna)
D’Elvira Notari (1875-1946) només es conserven dues fotografies. A la primera se la veu amb molt bon aspecte, elegantment vestida i transmetent, amb la seva mirada, un temperament, una seguretat i una força remarcables. Es troba en el millor moment de la seva trajectòria i no para de treballar. Tot i que apareix recolzada a l’espatlla del seu marit, Nicola Notari, en realitat és ella qui sosté el pes de la parella en major mesura. Ell mira a càmera. Ella mira endavant, segurament amb un nou projecte entre mans.
La segona fotografia pertany a una època molt diferent. Correspon al seu exili a Cava de’ Tirreni després d’una llarga carrera: hi apareix sola, amb un aspecte gairebé septuagenari, i els seus ulls ens miren absents i indefensos. Com si hagués oblidat la seva identitat i ja no recordés l’orgull d’haver creat la seva pròpia empresa en una època en què això era del tot insòlit per a una dona. Elvira arribaria a convertir-se en la cara visible i la força creativa de l’empresa, a més de gestionar-ne l’economia, esdevenint un exemple extraordinari d’independència i de visibilitat femenina que, tanmateix, es va anar esvaint pel camí. Aquestes dues imatges tan diferents poden llegir-se com una analogia del que va ser la seva vida: la història d’una dona emprenedora, amb una ment lúcida i una personalitat enèrgica, que acabaria dissipant-se.
