FILMORETRATS

Kira Muratova — La mestra inigualable de l’absurd cinematogràfic

El proper 5 de novembre celebrem 90 anys del naixement de la cineasta Kira Muratova segons qui el pas entre allò sublim i allò ridícul és només un, i les nostres vides moltes vegades s’apinyen en aquest petit espai.

Mariana Hristova

Kira Muratova afirma que sempre ha treballat únicament pel seu propi plaer i que no li importa si els espectadors idolatren o no els personatges de les seves pel·lícules. No s’adscriu a cap escola ni moviment artístic: el seu cine pot ser interpretat como realista, surrealista i absurdista a la vegada. La seva pel·lícula El síndrome asténico (1989), per exemple, és un exercici estilístic dispar, però, al mateix temps, les persones que estudien la Perestroika afirmen que reflecteix amb precisió històrica els detalls quotidians i l’atmosfera dels últims anys d’aquesta època decisiva. En cadascuna de les seves pel·lícules podem trobar contradiccions, on coexisteixen perspectives insòlites sobre el passat, el present i, en general, tot el que ens envolta.

Els demés directors soviètics de la seva generació, inclús Andrey Tarkovski i Alexander Sokurov, estan vinculats a altres moviments i a la tradició del cine d’autor d’Europa occidental, especialment a les anomenades pel·lícules de monòleg interior. Però Muratova no s’adhereix a aquesta tendència. Segons el crític de cine Anton Dolin, en la seva època només hi ha dos “mavericks” en el cine soviètic amb un nivell de particularitat similar: Aleksey German i la pròpia Muratova. Tanmateix, això no significa que els seus mons coincideixin: cadascun habita el seu propi univers.

El que es pot dir amb certesa sobre Muratova és que no li atrauen les grans narratives del modernisme ni respecta el cànon. Prefereix mesclar gèneres i estils: el melodrama amb la comèdia negra, la tragèdia amb el grotesc, el cine negre amb el drama social, la teatralitat amb el naturalisme. Tampoc és una típica postmodernista que recicla influències d’autoritats establertes. De fet, li agrada reescriure i transformar els conceptes dels grans autors a través de la seva pròpia cosmovisió, però no com una artista subordinada, sinó com una creadora a la seva altura, que busca el diàleg amb els i les seves iguals.

Per seguir llegint cal registrar-se o tenir una subscripció.
Si ja tens un compte, accedeix aquí.

Registra't i podràs llegir 3 articles gratuïts al mes i fer comentaris

REGISTRA'T

subscripció mensual

4,99€

al mes

subscripció anual

49€

a l’ANY
PROVA GRATIS 15 DIES

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

Tria una de les nostres subscripcions per poder llegir tots els articles sense límits i així poder-te oferir els millors continguts:

SUBSCRIU-TE

Et queden 2/3 articles per llegir aquest mes

|

Subscriu-te si vols tenir accés il·limitat

Close