Mai Zetterling — La renovació del cinema en clau feminista
L’obra de Mai Zetterling va formar part de l’onada innovadora del feminisme en el context de la modernitat cinematogràfica de les dècades dels 60 i 70 del segle XX. Gràcies al redescobriment i a la restauració dels seus films se’ns presenta ara com una irrupció anticipatòria de les incursions actuals en el terreny de la representació plural del desig femení, i sorprèn encara per la irreverència i el desvergonyiment amb què s’encara a les institucions patriarcals. La Filmoteca de Catalunya li dedica una retrospectiva.
Nascuda a Suècia, May Zetterling (1925-1994) va començar el seu trajecte com a creadora cinematogràfica el 1960. Es va dedicar a la direcció durant tres dècades, iniciades amb la realització d’una sèrie de documentals de caire etnogràfic per a la BBC, i va treballar sobretot entre el Regne Unit i el seu país natal. El 1963, presenta el seu primer curtmetratge de ficció, El juego de la guerra (The war game), i el 1964 el primer llargmetratge, Los enamorados (Älskande par). Prèviament havia dut a terme una llarga carrera com a actriu, en el teatre i el cinema. Va formar part de la companyia del Dramaten (Kungligls Dramatiska Teatern) a Estocolm, la institució on va germinar el talent d’altres intèrprets i cineastes suecs i sueques, com Greta Garbo i Ingrid Bergman, Gunnar Björnstrand, Max Von Sydow, Bibi Andersson, Gunnel Lindblom, Ingmar Bergman, Alf Sjöberg o Sven Nykvist, i on va entrar en relació amb actors i actrius, i altres professionals que després treballarien en els seus films. Des del 1941 fins al 1993 va participar com a intèrpret en una llarga llista de films dirigits per Gunnar Olson, d’Alf Sjöberg, Ingmar Bergman, Basil Dearden, Marc Allégret, Marc Robson, Sven Nykvist, Michèle Rosier, Ken Loach, Nicolas Roeg i Staffan Lamm, entre altres. Va treballar també amb Muriel Box, una de les poques directores de la indústria britànica d’aquella època. Autora de llibres infantils, contes i novel·les, va escriure ―igual que Alice Guy―, la seva autobiografia, All Those Tomorrows, publicada el 1985. Va tenir una implicació activa en la defensa dels drets de les dones i va ser una de les fundadores de l’Associació Internacional de Dones Cineastes (1977).
