Marilyn Monroe — Cent anys de l’última estrella de Hollywood

Què es pot escriure sobre una estrella que ha mutat en icona pop, en una imatge fixada pel mateix Andy Warhol i multiplicada en postals, cartells, bosses i samarretes? Què es pot dir, que no s’hagi dit ja, sobre una actriu sobre la qual han escrit Joyce Carol Oates (Blonde, la biografia ficcional en què es va basar el film homònim protagonitzat per Ana de Armas), Arthur Miller (Presència, el llibre de relats més o menys autobiogràfic en què abordava el seu matrimoni amb Monroe), Norman Mailer (Marilyn, la polèmica i problemàtica biografia publicada de nou a Espanya amb motiu del centenari de l’actriu) o James Ellroy (Els seductors)? Des d’una perspectiva acadèmica, Marilyn Monroe ha estat una de les estrelles més estudiades i analitzades amb profunditat, empatia i rigor per pioners dels Star Studies com el recentment traspassat Edgar Morin (qui li dedica un capítol al seu fonamental Las Stars. Servidumbres y mitos, publicat originalment el 1957, però amb una edició ampliada el 1972) i, sobretot, per Richard Dyer, que ja parla d’ella extensament a Las estrellas cinematográficas (1979), el llibre canònic i fundacional dels estudis sobre l’estrellat. En el seu llibre posterior, el meravellós Heavenly Bodies. Film Stars & Society (1986), Dyer li dedica un capítol profund, extens i revelador, algunes de les principals idees del qual aniran apareixent al llarg d’aquest text.

Podem començar per l’inici, sobradament conegut. Norma Jeane Mortenson va néixer l’1 de juny de 1926 a Los Angeles. Va tenir una infància molt difícil, vivint en diferents llars d’acollida i orfenats, ja que la seva mare patia una malaltia mental que va fer impossible que se’n pogués ocupar. Als 16 anys es va casar amb un company d’institut, James Dougherty, del qual es va divorciar el 1946. Segons els seus nombrosos biògrafs, va ser "descoberta" a la fàbrica d’armament on treballava durant la Segona Guerra Mundial: un fotògraf li va fer una sèrie de retrats i va començar a treballar per a una agència de models, apareixent en postals, pòsters i revistes en posicions i vestuari típics d’una de les nombroses pin-up de l’època. El 1946 ja havia signat el seu primer contracte amb un estudi de Hollywood, la 20th Century Fox. Va ser un dels seus executius, Ben Lyon, qui la va ajudar a trobar el seu nom artístic: "Marilyn", per Marilyn Miller, una starlet del Broadway dels anys trenta, i "Monroe" per ser el cognom de fadrina de la seva mare. Norma Jeane es va convertir definitivament en Marilyn Monroe el 1956, canviant el seu nom al registre civil.