Cannes 2024 — Histoires d’Amérique: L’estranya comèdia indie amb què Chantal Akerman va reconnectar amb les seves arrels jueves
La Quinzena de Cineastes de Canes va presentar la versió restaurada d'un dels llargmetratges més desconeguts de la cineasta belga.
El Festival de Canes no va seleccionar mai cap film de Chantal Akerman per a la competició per la Palma d’Or. Jeanne Dielman, 23 Quai Du Commerce – 1080 Bruxelles es va estrenar l’any 1975 al certamen francès, però en una de les seccions off, la Quinzena de Cineastes, que va acollir posteriorment altres films de la directora belga. Aquest 2024, des de la Quinzena han mantingut viva aquesta connexió amb el llegat d’Akerman amb dos esdeveniments. En una secció que no compta amb premis oficials ni jurats que els atorguin, enguany s’ha inaugurat un vot del públic, l’únic d’aquesta naturalesa en totes les programacions de Canes, amb el patrocini de la Fundació Chantal Akerman, que proporciona els 7500 euros que s’endú la persona responsable de la pel·lícula guardonada. A més, la Quinzena ha acollit la recuperació via còpia restaurada d’Histoires d’Amérique: Food, Family and Philosophy (1989), un dels llargmetratges més insòlits i menys coneguts de la directora, i una peça imprescindible per aprofundir en el vincle que mantenia Akerman amb les seves arrels jueves.
Als anys vuitanta, Chantal Akerman va treballar durant un llarg període en l’adaptació de The Manor d’Isaac Bashevis Singer (premi Nobel i autor, entre d’altres, del relat en què s’inspira Yentl de Barbra Streisand), per la qual esperava comptar amb Robert de Niro com a protagonista i un pressupost folgat com es correspon a un film d’època. El projecte no va arribar a quallar per diverses raons, no només les econòmiques, com ens explicava en la presentació d’Histoires d’Amérique a la Quinzena Sonia Wieder-Atherton, responsable de la música del film i companya sentimental d’Akerman. Finalment, la directora va decantar-se per una altra opció que seguia inspirant-se en bona part en les lectures de Singer i allò que transmetien, el desencaixament de la comunitat jueva en altres terres o altres èpoques. La identitat jueva entesa com una experiència perpètua de desarrelament, una de les idees que travessen tota la filmografia de la belga.
