FILMS

Crítica — La amiga de mi amiga: Les noies estan (molt) bé

L'òpera prima de Zaida Carmona és una comèdia refrescant d'embolics lèsbica que combina l'aparent lleugeresa del cinema de Rohmer amb l'esperit indie de Go Fish, de Rose Troche.

María Adell Carmona

La amiga de mi amiga

Any 2022

País Espanya

Direcció Zaida Carmona

Guió Zaida Carmona
Marc Ferrer

Producció JaJaJa Industrias

Repartiment Zaida Carmona
Rocío Saiz
Alba Cros
Thaïs Cuadreny
Aroa Elvira

Fotografia Alba Cros
Claudia Mallart

Muntatge Eric Montagudo

Música Masonieria
Rocío Saiz
Aroa Ay

Distribució Filmin

Durada 89 min

Data d'estrena 22 d'abril de 2023

Sinopsi

Zaida, una trentanyera a la deriva que acaba de trencar amb la seva xicota, Gabriela, torna a Barcelona per passar tres setmanes en l'apartament d'unes amigues. En aquest temps, coneixerà dues noies per les quals sentirà una atracció: Lara, una cineasta d'aire intel·lectual que surt amb la seva millor amiga, Rocío, i Aroa, una jove música i artista. Una “comèdia d'embolics lesbiana a cinc bandes” que recorda tant al cine de Rohmer com al film de cult Go Fish!, de Rose Troche. 

La amiga de mi amiga

Any 2022

País Espanya

Direcció Zaida Carmona

Guió Zaida Carmona
Marc Ferrer

Producció JaJaJa Industrias

Repartiment Zaida Carmona
Rocío Saiz
Alba Cros
Thaïs Cuadreny
Aroa Elvira

Fotografia Alba Cros
Claudia Mallart

Muntatge Eric Montagudo

Música Masonieria
Rocío Saiz
Aroa Ay

Distribució Filmin

Durada 89 min

Data d'estrena 22 d'abril de 2023

Sinopsi

Zaida, una trentanyera a la deriva que acaba de trencar amb la seva xicota, Gabriela, torna a Barcelona per passar tres setmanes en l'apartament d'unes amigues. En aquest temps, coneixerà dues noies per les quals sentirà una atracció: Lara, una cineasta d'aire intel·lectual que surt amb la seva millor amiga, Rocío, i Aroa, una jove música i artista. Una “comèdia d'embolics lesbiana a cinc bandes” que recorda tant al cine de Rohmer com al film de cult Go Fish!, de Rose Troche. 

Potser que Zaida Carmona manllevi tant el to aparentment lleuger com el títol de la seva fresca e irresistible òpera prima d’un conegut film d’Éric Rohmer, El amigo de mi amiga, però l’esperit radicalment independent i la voluntat de retratar l’univers i la diversitat de l’experiència lèsbica com un microcosmos utòpic clausurat sobre si mateix l’emparenta també amb algunes de les obres clau del new queer cinema dels noranta, com la canònica Go Fish!, de Rose Troche. Justament, Eulàlia Iglesias anotava en un text recent en Caimán Cuadernos de Cine la possible existència d’un nou cinema queer català que tindria en aquesta pel·lícula de Carmona, però també en la prolífica filmografia de Marc Ferrer, coguionista de La amiga de mi amiga, el principal exemple. A La amiga de mi amiga i a films com Nos parecía importante, Puta y amada, La maldita primavera o ¡Corten!, tots ells dirigits per Ferrer, se’ls podria afegir la recent estrena del documental Alteritats, de Nora Haddad i Alba Cros, aquesta última coprotagonista de la pel·lícula de Zaida Carmona. 

La amiga de mi amiga s’aproxima i, al mateix temps, es distingeix de l’obra de Marc Ferrer, el seu referent més proper, per una qüestió de forma, però també de contingut. Les similituds són evidents: tant Carmona com Ferrer composen amb els seus filmes una mena de mapa vital i autobiogràfic que es nodreix dels espais (els carrers de Barcelona, els bars, els cinemes i els pisos compartits en què sobreviu la jove generació dedicada a les industries creatives) i les persones (totes actors i actrius no professionals) properes a la pròpia existència dels cineastes.

És un cine fet a mà ―autoproduït, de baix pressupost i pròxim l’underground― i en primera persona poblat per amigues, coneguts i figures públiques vinculats als autors, que fa de la precarietat autoconscient i d’un cert lletgisme estètic, més evident en el cas de Ferrer que en el de Carmona, que es beneficia de la pulcra direcció de fotografia d’Alba Cros, la seva principal aposta formal i, en certa mesura, també política. Les diferències són menys òbvies, però fonamentals: davant l’esperit lúdic, camp i proper al pastitx que nodreix l’obra de Ferrer (i que converteix films como ¡Corten! en artefactes absolutament excèntrics i impossibles de definir), l’objectiu de Zaida Carmona amb La amiga de mi amiga és esbotzar, des de la lleugeresa còmica, però també des d’un interesantíssim joc entre ficció i vida, els embolics sentimentals i les angoixes existencials no tant de la seva generació com, sobretot, de la comunitat específica a la qual pertany la cineasta. 

“L’OBJECTIU DE CARMONA ÉS ESBOTZAR, DES DE LA LLEUGERESA CÒMICA, PERÒ TAMBÉ DES D’UN INTERESANTÍSSIM JOC ENTRE FICCIÓ I VIDA, ELS EMBOLICS SENTIMENTALS I LES ANGOIXES EXISTENCIALS NO TANT DE LA SEVA GENERACIÓ COM, SOBRETOT, DE LA COMUNITAT ESPECÍFICA A LA QUAL PERTANY LA CINEASTA”

És en aquest sentit, en la voluntat de La amiga de mi amiga de descriure al detall, i des de la pura vivència experiencial (d’una manera propera a Rohmer, però també a Truffaut), un microcosmos determinat, el d’un grup d’amigues lesbianes de Barcelona d’uns trenta anys i les relacions d’amor i amistat que estableixen entre elles, que la pel·lícula es converteix, com Go Fish!, en una mena d’utopia lesbiana que fulmina l’heteronorma que ha dominat, des de sempre, la representació cinematogràfica.

En el film de Carmona, com en el de Troche, costa trobar personatges masculins  ―Ferrer apareix fent un cameo, com era d’esperar―, però, sobretot, l’expressió del desig és absoluta i radicalment no heterosexual, com demostra l’escena en què Zaida (protagonista del film i interpretada per la pròpia cineasta) veu per primera vegada la Lara (Alba Cros, que, com la major part de les actrius del film, encarna una mena de versió ficcionada de si mateixa). Carmona filma la trobada, significativament, en pla/contrapla, una estratègia característica del cine clàssic per posar en escena el desig heterosexual, aconseguint així apropiar-se totalment d’aquesta eina, subvertint i transformant el seu significat habitual.

El film, que aborda aquest univers utòpic, poblat gairebé exclusivament per dones que s’estimen i es desitgen entre si, encara que de vegades també es facin mal entre elles, culmina amb l’única imatge de tancament possible: la d’una habitació repleta de parelles de noies menjant-se a petons, travessades pel desig. Des de l’aparent lleugeresa de la comèdia d’embolics à la Rohmer, des de la llibertat d’estar fent un cine en els límits de la indústria, i des de l’autenticitat (i, potser, la pura inconsciència) que caracteritza l’autoficció, Zaida Carmona ha aconseguit, amb La amiga de mi amiga, oferir-nos una imatge pràcticament absent ―malgrat notables precedents, com Costa Brava, de Marta Balletbò-Coll, que se mostrava, tanmateix, bastant prudent en l’expressió de la sexualitat lèsbica― en la història del cine espanyol, en general, i del cine nacional queer, en particular.

ACTRIUS CRÍTICA DIRECTORES FEMINISME PEL·LÍCULA Zaida Carmona

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Imma Merino

"Espigoladora de les realitats i els somnis d’Agnès Varda"

"En aquesta exposició al CCCB es vol posar de manifest la dimensió polimorfa de l'obra d'Agnès Varda, una creadora que sempre va estar reinventant-se, buscant noves formes".

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

ENTREVISTES

Lone Scherfig

"Una contadora d’històries"

Acostumada a treballar a diferents països i cinematografies, la veterana directora danesa Lone Scherfig es va atrevir a posar-se al capdavant d'una pel·lícula xilena, de producció espanyola i amb actors...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

ENTREVISTES

Dolores Fonzi

"Blondi, Mirko i la seva caòtica família"

“Blondi apareix com un personatge que és una mica el somni o el desig meu o de molts. La podem veure i dir: "M'hauria agradat tenir una mare així o...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

ENTREVISTES

Glorimar Marrero

"Cinema militant, cinema polític, cinema feminista"

'La pecera' és allò que hem de vigilar, allò que hem de cuidar. Una peixera ben cuidada pot tenir un ecosistema molt saludable, però una peixera que no s'atén i...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE