FILMS

Crítica — La hija eterna: Els fantasmes d’un vincle maternofilial

Joana Hogg ens regala un conte gòtic en què Tilda Swinton interpreta el paper doble de mare i filla.

Eulàlia Iglesias

La hija eterna (The eternal daugther)

Any 2022

País Regne Unit
Estats Units

Direcció Joanna Hogg

Guió Joanna Hogg

Producció A24
BBC Film
Element Pictures
JWH Films

Repartiment Tilda Swinton
Joseph Mydell
Carly-Sophia Davies

Fotografia Ed Rutherford

Muntatge Helle Le Fevre

Distribució Elástica Films
Filmin

Durada 96 min

Data d'estrena 12 de maig de 2023

Sinopsi

Una dona i la seva anciana mare han d'enfrontar-se a secrets enterrats fa molt temps quan tornen a la seva antiga casa familiar, una antiga gran mansió que s'ha convertit en un hotel gairebé buit i ple de misteri.

La hija eterna (The eternal daugther)

Any 2022

País Regne Unit
Estats Units

Direcció Joanna Hogg

Guió Joanna Hogg

Producció A24
BBC Film
Element Pictures
JWH Films

Repartiment Tilda Swinton
Joseph Mydell
Carly-Sophia Davies

Fotografia Ed Rutherford

Muntatge Helle Le Fevre

Distribució Elástica Films
Filmin

Durada 96 min

Data d'estrena 12 de maig de 2023

Sinopsi

Una dona i la seva anciana mare han d'enfrontar-se a secrets enterrats fa molt temps quan tornen a la seva antiga casa familiar, una antiga gran mansió que s'ha convertit en un hotel gairebé buit i ple de misteri.

Des del seu primer llargmetratge Unrelated (2007), bona part de la filmografia de Joanna Hogg es construeix al voltant de plasmar l’experiència femenina com una sensació d’estranyesa, de no acabar d’encaixar del tot en l’ordre establert de les coses. A La filla eterna, aquest sentiment de certa alienació es concreta en el vincle maternofilial de la Julie, una protagonista que és filla però no ha esdevingut mare. I es contextualitza dins d’una pràctica actualitzada i autoconscient del terror gòtic, el gènere que tradicionalment ha recollit les pors femenines en relació amb l’àmbit domèstic i amb l’opressió que suposaven els mandats patriarcals. La Julie vol passar un cap de setmana únic amb la seva mare, la Rosalind, i la convida a una estada en un hotel que fa anys havia estat la mansió familiar. Espera generar un record especial amb la mare abans que no sigui massa tard, tot invocant la memòria de la infantesa feliç en aquella residència. 

En la ficció gòtica tradicional, solem acompanyar una protagonista en la seva experiència frustrant davant l’arribada a una nova llar que se li mostra hostil. A La filla eterna, la Julie també sent ja d’entrada que no és benvinguda en aquell hotelet. Joanna Hogg maneja els recursos del gènere des d’una certa subtilesa irònica. La recepcionista de l’establiment és una jove mil·lenista que rep les protagonistes amb un cert desdeny, amb una actitud sens dubte allunyada de la cura pulcra i obsessiva amb què la Julie ha preparat un cap de setmana que vol perfecte. La noia posa en evidència que la Julie i la seva mare formen part d’una altra època i com el seu privilegi de classe resulta extemporani fins i tot en la seva antiga casa pairal. Hogg introdueix altres elements propis del terror gòtic que injecten petites dosis d’inquietud en un sojorn que havia de ser ideal: se senten sorolls estranys, a la Julie li costa trobar cobertura telefònica cosa que fa que s’accentuï la sensació d’aïllament i, fins i tot, sembla que hi ha un espectre que vigila des de les finestres.

A tot plegat s’hi suma la pertorbació que provoca el recurs més experimental que proposa la directora: la Julie i la Rosalind, filla i mare, estan encarnades per la mateixa actriu, Tilda Swinton. Això suposa tot un tour de force interpretatiu per part de la britànica, sobretot en una pel·lícula que funciona també com a drama de cambra claustrofòbic sense a penes altres personatges presents. Però alhora introdueix un component de desestabilització que ens fa dubtar de l’existència real de dues protagonistes amb identitats diferents. I si la Rosalind no fos més que una projecció espectral del fantasma de la maternitat generat per les frustracions subconscients de la Julie? 

“SOTA L’APARENÇA D’UNES FORMES EXQUISIDES I UN PÈL FREDES, EL CINEMA DE JOANNA HOGG AMAGA UNA PULSIÓ EXPERIMENTAL MÉS PRÒPIA DEL CINEMA DE LA MODERNITAT, AIXÍ COM UN HUMOR GENS EVIDENT”

El fet que una única actriu doni vida als dos personatges propicia que Joanna Hogg recorri al pla/contraplà per resoldre moltes seqüències. Però aquesta solució de posada en escena que podria semblar inevitable també ens acaba parlant de la dificultat de la Julie per convergir amb la seva mare, que observa amb certa condescendència els esforços de la seva “filla eterna” per mimar-la com precisament fan les mares amb les filles. 

Sota l’aparença d’unes formes exquisides i un pèl fredes, el cinema de Joanna Hogg amaga una pulsió experimental més pròpia del cinema de la modernitat, així com un humor gens evident. A La filla eterna, la directora britànica construeix una miniatura gòtica que li permet jugar deliciosament amb les convencions del gènere alhora que entronca amb tota una tradició de ficcions que plasmen la incomoditat de les dones a qui se les recorda, des de l’atmosfera hostil d’una casa, que no encaixen en un model concret d’hegemonia domèstica i familiar. Hogg acaba proposant el cinema com a territori final de conciliació amb els fantasmes del passat, del present i del futur. I, de passada, afegeix una altra capa a l’atractiu del seu film en acabar convertint-lo en un possible apèndix del seu díptic The Souvenir, per ser un treball amb tints d’autoficció des d’un dispositiu metacinematogràfic al voltant d’una protagonista de nom Julie que bé podria ser el seu alter ego. 

ACTRIUS CRÍTICA DIRECTORES Joanna Hogg PEL·LÍCULA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

ENTREVISTES

Susi Sánchez

"Mares dolentes, àvies bones"

Arran de l'estrena de 'Salve Maria' de Mar Coll, vam publicar la setmana passada un reportatge sobre mares dissidents escrit per Mireia Iniesta. En aquell text es parlava sobretot de...

ENTREVISTES

Mar Coll

"Retrat d’una maternitat dissident"

Entrevista a Mar Coll, directora de ‘Salve Maria’

FILMS

Crítica

"Salve Maria: Per què no l’estimo?"

Mar Coll s'atreveix amb un tema molt difícil i ple d'arestes en intentar explicar el rebuig d'una mare jove cap al seu fill i l'obsessió que desenvolupa quan comença a...

FILMS

Crítica

"#SeAcabó: Diario de las campeonas: Anatomia d’un instant"

El 20 d'agost del 2023 passarà a la història com el dia que la selecció espanyola femenina de futbol va guanyar el seu primer Mundial, una fita que immediatament va...

FILMS

Crítica

"Woman Of… : L’experiència d’una dona trans en la Polònia moderna"

Małgorzata Szumowska i Michał Englert conformen un gran fresc de reivindicació dels drets LGTBIQ+ al seu país en un film de gran sensibilitat audiovisual.

FILMS

Crítica

"Rita: El que veu una nena"

Paz Vega col·loca la càmera a l'alçada dels ulls de la Rita, una nena de set anys, per explicar-nos com veu la violència masclista que el seu pare exerceix sobre...

ENTREVISTES

Alauda Ruiz de Azúa

"El consentiment té moltes cares"

“Nos dimos cuenta desde el principio de que estábamos cuestionando los grandes conceptos: ¿Qué es juzgar? ¿Qué es perder? En el último episodio pensamos mucho en el tema de la...

SÈRIES

Crítica

"Querer: Aprendre a estimar-se una mateixa"

Alauda Ruiz de Azúa s'enfronta en la seva primera sèrie a un problema del qual es parla molt poc: els abusos sexuals dins del matrimoni.

FILMS

Crítica

"Luka: El desert dels bàrbars"

Jessica Woodworth, codirectora amb Peter Brosens de 'La quinta estación', que va competir en 2012 en la secció oficial del Festival de Venècia, signa en solitari una adaptació impecable a...

FILMS

Crítica

"La sustancia: Més jove, més bonica, més perfecta. Com tu, però millor"

Després del seu debut el 2017 amb 'Revenge', la directora francesa Coralie Fargeat torna amb 'La sustancia', un desmesurat film que farà les delícies de la gent aficionada al body...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE