Crítica — Las chicas están bien: Un estiu feliç
Conte d'estiu amb bones amigues.
Las chicas están bien
Any 2023
País Espanya
Direcció Itsaso Arana
Guió Itsaso Arana
Producció Los Ilusos Films
Repartiment
Bárbara Lennie
Irene Escolar
Itziar Manero
Helena Ezquerro
Itsaso Arana
Gonzalo Herrero
Mercedes Unzueta
Julia León
Fotografia
Sara Gallego
Muntatge Marta Velasco
Distribució Elastica Films
Durada 85 min
Data d'estrena 25 d'agost de 2023
Sinopsi
Un grup d'amigues es reuneixen a una casa al camp durant una setmana d'estiu per assajar una obra de teatre. Durant la convivència parlen sobre l'amistat, la interpretació, l'amor, l'orfandat i la mort. Un conte d'estiu amb princeses, pèsols, gripaus, un foc, una festa, un riu, moltes cartes i fins i tot un príncep despistat.
Las chicas están bien
Any 2023
País Espanya
Direcció Itsaso Arana
Guió Itsaso Arana
Producció Los Ilusos Films
Repartiment
Bárbara Lennie
Irene Escolar
Itziar Manero
Helena Ezquerro
Itsaso Arana
Gonzalo Herrero
Mercedes Unzueta
Julia León
Fotografia
Sara Gallego
Muntatge Marta Velasco
Distribució Elastica Films
Durada 85 min
Data d'estrena 25 d'agost de 2023
Sinopsi
Un grup d'amigues es reuneixen a una casa al camp durant una setmana d'estiu per assajar una obra de teatre. Durant la convivència parlen sobre l'amistat, la interpretació, l'amor, l'orfandat i la mort. Un conte d'estiu amb princeses, pèsols, gripaus, un foc, una festa, un riu, moltes cartes i fins i tot un príncep despistat.
Li vam demanar a Itsaso Arana per què creia ella que hi havia tantes actrius que feien el salt a la direcció. La seva resposta va ser claríssima: “Per mi era gairebé un pas de ball, un desplaçament. No és un salt cap a la direcció. Actuar i dirigir s’assemblen. Per mi actuar és escriure en el temps, a l’aire, amb la càmera, o a l’espai, al teatre. No és tan diferent”.
Efectivament, no és tan diferent. I aquesta és la raó última d’una pel·lícula com Las chicas están bien: mostrar de manera gairebé documental com es barregen les dues creacions, la de les actrius, les noies, i la de la directora, la noia. Totes estan bé aquests dies d’estiu que passen juntes en una casa al camp, una casa de conte. Perquè també hi ha un conte en aquesta pel·lícula que no es pot classificar en cap gènere, si no és que considerem el model Rohmer-Trueba com un gènere en si mateix.
Las chicas están bien explica una història molt senzilla. Quatre actrius, Bárbara (Lennie), Irene (Escolar), Itziar (Manero) i Helena (Ezquerro) es reuneixen per assajar una obra de teatre que dirigeix Itsaso (Arana). El grup es divideix en dos subgrups: Bàrbara amb Irene, velles amigues amb moltes complicitats; Itziar amb Helena, joves promeses plenes d’il·lusió. Cadascuna té una funció al conte: Bàrbara, embarassada i orgullosa del seu cos, és la gran; Irene, coqueta i enamoradissa, és la princesa; Itziar, assenyada i dolça, és la santa; i Helena, lliure i plena d’energia, és la boja. I la directora? La directora és l’única que està sola, és la que té la doble responsabilitat de dirigir dins la història els assaigs d’aquest conte de la princesa i el pèsol, i fora de la història aquest conte d’amistat entre dones, solidaritat, rialles i confessions.
“ÉS UN DOCUMENT I UNA FICCIÓ QUE PARLA DE CINEMA, DE TEATRE, DE VIDA, D’AMISTAT, DE SER ACTRIU, D’ESTIU, DE NITS ESTRELLADES I HABITACIONS COMPARTIDES”
He parlat de Rohmer, sens dubte molt present a la idea de conte d’estiu, de passejades campestres, de diàlegs aparentment banals però carregats de sentit. I de Jonás Trueba, una presència latent no només per ser el productor de la pel·lícula a través de la seva productora Los ilusos, sinó també per ser el que ha sabut treure d’Itsaso Arana els millors personatges, les millors interpretacions. Podríem parlar també de Jean Renoir i el seu Partie de campagne, però seria injust reduir Las chicas están bien a una simple baula en aquesta cadena de noms. Hem de reconèixer la mirada i el pensament d’Itsaso que fa que la bellesa sigui un dels elements fonamentals de la història, la bellesa i la fragilitat de la qual neix la fortalesa. El conte de la princesa i el pèsol ens dona la clau per entendre aquesta fragilitat. El pèsol, explica Itsaso, és la nostra fragilitat, la nostra delicadesa, la nostra sensibilitat. I cal cercar-la, sentir-la i gaudir-la.
Las chicas están bien és un film profundament femení en el millor sentit d’aquesta paraula, darrerament una mica passada de moda. El ser femení és una qualitat específica feta de suavitat i delicadesa no exempta de força i de potència. Suavitat que sura en les relacions i les complicitats d’aquestes cinc dones; delicadesa en les converses, en la manera de mostrar-les, en els detalls; força en els temes que gosen plantejar: la mort, el dol, l’amor, el sexe, els fills, el cinema, ser actriu; potència per projectar tot això en un conte de fades amb gripaus, prínceps, follets i dones sàvies.
Las chicas están bien és un document i una ficció que parla de cinema, de teatre, de vida, d’amistat, de ser actriu, d’estiu, de nits estrellades i habitacions compartides. Rodat en dues setmanes, amb una lleugeresa que demostra una gran preparació, Las chicas están bien, com diu l’embarassada Bárbara Lennie, és una carta d’amor al futur.