FILMS

Crítica — Las cuatro hijas: Amor (i dolor) de mare

Amb un aparell formal fascinant que combina estratègies del documental i de la ficció, la cineasta tunisiana Kaouther Ben Hania revela l'asfixiant opressió patriarcal que pateixen les dones al seu país a partir d'un punyent cas real: el d'una família desmembrada per la captació de les dues filles majors per l'ISIS.

Las cuatro hijas (Les Filles d'Olfa)

Any 2023

País Tunísia

Direcció Kaouther Ben Hania

Producció Tanit Films, Cinetelefilms, Twenty Twenty Vision, The Red Sea Film Festival Foundation, ZDF/Arte, Jour2Fête

Repartiment Hend Sabri, Olfa Hamrouni, Eya Chikhaoui, Tayssir Chikhaoui, Nour Karoui, Ichraq Matar, Majd Mastoura

Fotografia Farouk Laâridh

Muntatge Jean-Christophe Hym, Qutaiba Barhamji, Kaouther Ben Hania

Distribució Caramel Films

Duració 107 min

Data d'estrena 9 de febrer de 2024

Sinopsi

El 2016, Olfa Hamrouni va perdre dues de les seves quatre filles quan aquestes es van unir a l'ISIS en Líbia. Kaouther Ben Hania combina recursos de la ficció i el documental per posar en escena la història d'Olfa i les seves filles, junt amb les protagonistes reals, i la complicitat de tres actrius en els papers de les dues germanes absents i, de vegades, en el de la mare. Un joc de miralls entre la realitat i la seva representació que serveix de catalitzador per les moltes emocions reprimides d'Olfa, i en què Ben Hania continua denunciant les formes de violència patriarcal en el seu país sense deixar de reflexionar sobre com abordar-les des del cine.

Las cuatro hijas (Les Filles d'Olfa)

Any 2023

País Tunísia

Direcció Kaouther Ben Hania

Producció Tanit Films, Cinetelefilms, Twenty Twenty Vision, The Red Sea Film Festival Foundation, ZDF/Arte, Jour2Fête

Repartiment Hend Sabri, Olfa Hamrouni, Eya Chikhaoui, Tayssir Chikhaoui, Nour Karoui, Ichraq Matar, Majd Mastoura

Fotografia Farouk Laâridh

Muntatge Jean-Christophe Hym, Qutaiba Barhamji, Kaouther Ben Hania

Distribució Caramel Films

Duració 107 min

Data d'estrena 9 de febrer de 2024

Sinopsi

El 2016, Olfa Hamrouni va perdre dues de les seves quatre filles quan aquestes es van unir a l'ISIS en Líbia. Kaouther Ben Hania combina recursos de la ficció i el documental per posar en escena la història d'Olfa i les seves filles, junt amb les protagonistes reals, i la complicitat de tres actrius en els papers de les dues germanes absents i, de vegades, en el de la mare. Un joc de miralls entre la realitat i la seva representació que serveix de catalitzador per les moltes emocions reprimides d'Olfa, i en què Ben Hania continua denunciant les formes de violència patriarcal en el seu país sense deixar de reflexionar sobre com abordar-les des del cine.

En Las cuatro hijas, documental nominat a l’Oscar dirigit per la cineasta tunisiana Kaouther Ben Hania, conviu el relat oral d’un passat traumàtic, invocat a través de les histories narrades en primera persona per les seves protagonistes, amb la representació ficcionada d’alguns passatges d’aquest mateix passat. El film desplega així una forma híbrida que combina el documental testimonial amb altres escenes de caràcter més ficcional que no oculten, en absolut, el seu caràcter artificiós, autoconscient, i que funcionen com una mena d’exorcisme personal per a les protagonistes de la pel·lícula, como la seva única manera d’enfrontar-se i superar el trauma. 

Ben Hania se situa així en línia amb altres formats híbrids de la no ficció contemporània ―els films de Rithy Panh o The Act of Killing, de Joshua Oppenheimer, serien alguns exemples― que tenen en el centre una qüestió ineludible: com representar, a través de les imatges, allò irrepresentable, o com  posar en escena el horror o la tragèdia. La directora d’El hombre que vendió su piel ―llargmetratge de ficció que va ser nominat, el 2020, a l’Oscar a la millor pel·lícula internacional― aborda en Las cuatro hijas, justament, una tragèdia familiar que té les seves arrels en un trauma col·lectiu: el reclutament, per parte de l’ISIS, de dues adolescents tunisianes, així com la seva consegüent desaparició. Ben Hania posa el focus en el que queda d’aquesta família trencada, desmembrada: en Olfa, l’estricta i tradicional mare, i en les dues germanes petites, Eya i Tayssir, testimonis muts i alhora víctimes directes de la tragèdia. Les tres narren les seves experiències enfront de la càmera, a la vegada que les recreen en escenes en què representen esdeveniments reals i on també participen, junt amb els personatges reals, tres actrius: dues joves que encarnen Ghofrane i Rahma, les noies desaparegudes i captades per l’ISIS, i la popular intèrpret tunisiana Hend Sabri, que encarna la pròpia Olfa, substituint-la en els moments de major intensitat emocional de la pel·lícula.

“EL FILM DESPLEGA UNA FORMA HÍBRIDA QUE COMBINA EL DOCUMENTAL TESTIMONIAL AMB ALTRES ESCENES DE CARÀCTER MÉS FICCIONAL QUE NO OCULTEN, EN ABSOLUT, EL SEU CARÀCTER ARTIFICIÓS, AUTOCONSCIENT, I QUE FUNCIONEN COM UNA MENA D’EXORCISME PERSONAL PER A LES PROTAGONISTES DE LA PEL·LÍCULA.”

La directora posa així en marxa un dispositiu tan fascinant com complex del qual la pel·lícula, de vegades, sembla no poder escapar. El resultat és un film que, sobretot en la primera part, és una mica confús i que, de vegades, sembla sufocar el desplegament de situacions inesperades. Això es va matisant a mesura que avança la pel·lícula, i inclús en aquesta primera part hi ha excepcions importants, com la impactant escena en què Eya i Tayssir s’enfronten verbalment a l’actor que encarna el seu padrastre, que va abusar sexualment d’elles quan eren petites. La incomoditat autèntica de l’actor, la seva abrupta decisió de parar el rodatge constitueix un moment de pura veritat que sembla anar més enllà del que es veu a simple vista; en aquesta escena es pot intuir que la reacció de l’intèrpret no està provocada per la violència expressada per Eya, pel relat descarnat de la seva violació i la de la seva germana, sinó que el desassossec sembla que es a causa de la insolència d’una dona que parla el que hauria de callar. 

A pesar de la confusió i la sensació una mica mecànica que el dispositiu escollit per Ben Hania de vegades pot provocar, Las cuatro hijas és enormement efectiva a l’hora d’emetre un discurs summament crític que connecta una cultura tradicional, heteropatriarcal, com la tunisiana, que asfixia i reprimeix les dones (sobretot les més joves), amb la facilitat amb què grups extremistes com Daesh es beneficien d’aquest descontent, convertint-se, per a elles, en una (aterradora) via d’escapament. Olfa parla contínuament d’una “maledicció” que es transmet de mares a filles; una manera senzilla i molt directa d’explicar les complexes estratègies de vigilància i control d’un sistema ideològic opressor que utilitza les pròpies mares per contenir els cossos de les filles i limitar els seus moviments. Potser es troba a faltar, en el film, un moment de confrontació més oberta ―una venjança, en definitiva, d’aquestes joves, amb una educació opressora, encarnada en una mare que és tant botxí com víctima― entre Olfa i les seves dues filles, però això no és més que una crítica menor a un film punyent, i profundament emocional, que aborda, frontalment i des d’una perspectiva feminista, la situació de les dones joves en el Magreb actual i els perills a què s’enfronten, des de les violències i abusos de tot tipus, moltes vegades dins de la pròpia família, fins a l’amenaça de la captació per part d’organitzacions islamistes radicals. 

CRÍTICA Kaouther Ben Hania

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

SÈRIES

Crítica

"‘Hacks’ Temporada 3: Deborah i Ava, tercer assalt"

Han tornat Deborah Vance i Ava Daniels o, el que és el mateix, Jean Smart i Hannah Einbinder. L'excel·lent i divertidíssima tercera temporada de Hacks segueix aquesta vegada els intents...

FILMS

Crítica

"Green Border: La violència fronterera de l’Europa fortalesa"

Agnieszka Holland firma un drama de denúncia sobre el maltractament deshumanitzador que pateixen els refugiats a la frontera entre Polònia i Bielorússia.

FILMS

Crítica

"Paradise is Burning: Tres germanes soles"

Paradise is Burning, primera pel·lícula de la directora sueca Mika Gustafson, es va poder veure a l'últim D'A Film Festival Barcelona després de passar per la Mostra de Venècia, on...

FILMS

Crítica

"Los peores: Què passa amb els i les intèrprets no professionals d’una docuficció quan s’acaba el rodatge?"

L'òpera prima de Lise Akoka i Romane Gueret ofereix una oportuna i positiva reflexió meta sobre el treball amb menors al cinema social.

FILMS

Crítica

"Iris: El desig de l’Iris"

L'Iris ho té tot, però li falta quelcom que la faci sentir-se viva. Quan ho descobreix, la seva vida canvia completament.

FILMS

Crítica

"Tatami: Per mi i per totes les meves companyes"

La iraniana Zar Amir Ebrahimi i l'israelià Guy Nattiv uneixen forces per dirigir aquest trepidant thriller sobre una judoka iraniana coaccionada pel règim

FILMS

Crítica

"L’últim estiu: L’improbable control del desig"

Deu anys després del seu anterior film, Breillat torna amb una obra sobre relacions prohibides que evita clixés sensacionalistes i aprofundeix en els racons del desig i la dominació.

FILMS

Crítica

"Víctima imperfecta: Hi ha víctimes perfectes?"

Delphine Girard es planteja un parell de preguntes: Què passa després de patir una agressió sexual? Com continuen vivint la víctima, l’agressor i la policia que rep la denúncia? D'aquí...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE