El deshielo de la voz — Escriure les mirades, escoltar les imatges

El deshielo de la voz. Las cineastas y sus tentativas de escribir lo femenino (Tirant Editorial, 2026) de Shaila García Catalán i Jessica Izquierdo Castillo (eds.), se situa en el marc de tres projectes dirigits per les dues editores del llibre, finançats per la Universitat Jaume I, la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Comunitat Valenciana, i l’Institut de les Dones – Ministeri d’Igualtat[1]. Tots tres plantegen un acostament a la intimitat, els vincles i l’anàlisi del discurs audiovisual del cinema espanyol del segle XXI. En la introducció, titulada "Érase una voz… una por una", García Catalán i Izquierdo Castillo obren la qüestió que travessa tot el llibre: "¿Cómo reconocer una voz autoral y singular en un oficio colectivo? ¿Cómo reconocer una voz que no se borre entre las exigencias de una industria?". Així, la cerca d’aquesta veu obre un altre concepte nodal del llibre: l’estil: "Podríamos decir que la voz autoral nace de una inevitable repetición, de lo que insiste, de lo que deviene estilema y estilo hasta hacer firma e, incluso, cierta insignia, y un nombre propio entre los espectadores, la crítica y la industria. Por ello, cuando analizamos los textos fílmicos y rastreamos en la escritura fílmica la voz enunciativa hablamos precisamente de esas marcas que transportan la huella de un decir".

La primera part del llibre titulada "Se escabulle… pero retorna", segueix aquesta petjada i proposa diversos acostaments a cineastes contemporànies espanyoles, en diàleg amb creadores d’altres geografies, com Alice Rohrwacher, en una estimulant invitació a veure o a tornar a veure les seves pel·lícules. Així, Aaron Rodríguez Serrano analitza la cinematografia de Jaione Camborda i ens descobreix el curtmetratge Nimbos (2015), que prefigura algunes qüestions centrals relacionades amb la figuració del cos i l’articulació de la mirada en els seus llargmetratges Arima (2019) i O corno (2020). En aquesta part del llibre trobem també alguns capítols amb un marcat enfocament psicoanalític de l’anàlisi fílmica, que s’aproximen, per exemple, al gaudi i la seva impossibilitat, en Creatura (2023) d’Elena Martín, o a la iconografia d’Ofèlia, en la pel·lícula El agua (2022) d’Elena López Riera.

Aquesta primera part introdueix directores que fan imatge de l’íntim, del desig, del cos que gaudeix, que centren la seva representació cinematogràfica en una constel·lació de mirades que, en tornar-se cap a l’espectadora, en interpel·lar-la, se subverteix. Perquè aquestes cineastes desplacen la mirada androcèntrica, i, en casos com el de Céline Sciamma, responen a una representació de l’amor heterocentrada. La pell i la pintura a l’oli, la pell i l’aigua, i el gaudi hàptic recorren els textos sobre Retrato de una mujer en llamas (2019), de la realitzadora francesa, escrit per Lledó Morales Roig, i sobre el film El agua, de López Riera. En aquest últim, Edurne Larumbe Villareal ens ofereix una rica constel·lació iconogràfica i literària des de l’Ofèlia de Shakespeare, o la que sura en les aigües del llenç del pintor prerafaelita John Everett Millais, en què "su cuerpo es relegado a ser un objeto visual más igualado a las flores, el agua o la naturaleza que le rodea, evidenciando que quien domina la escena es el artista". A aquesta mirada i "deshumanización, en la que la conversión en objeto estético hace que se estetice también su muerte", responen les "Ofelies" retratades el 1867 per Julia Margaret Cameron, als inicis de la història de la fotografia, que ja no són objecte de gaudi escòpic eminentment masculí, i l’Ofèlia que travessa amb la seva mirada inerta el llenç Waterlily (1909), d’Alice Pike Barney, fins a arribar a la protagonista que lliura el seu cos al riu en la pel·lícula d’Elena López Riera. I també les mirades de les dones entrevistades en El agua, que, al costat d’aquestes representacions d’Ofèlia, interpel·len l’espectadora i que, seguint el fil del text de Larumbe Villarreal, imaginem portadores de totes les altres mirades, en un recorregut des de la pionera de la fotografia fins a la cineasta valenciana.