Imma Merino — Espigoladora de realitats i somnis: Recordar Agnès Varda

Imma Merino és una de les crítiques cinematogràfiques més prestigioses del cinema espanyol. És llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra, i des de fa més de trenta anys escriu regularment sobre cinema i temes culturals al diari El Punt. És professora d’història del cinema i d’anàlisi dels mitjans de comunicació a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i de l’assignatura documental de creació al Màster d’Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis de la Universitat Pompeu Fabra.

El 1984, la jove estudiant Merino va quedar enlluernada per la pel·lícula Sense sostre ni llei d’Agnès Varda. En aquell moment va néixer el seu interès per aquesta dona que va començar a fer un cinema diferent a mitjans dels anys cinquanta a la França pre nouvelle vague. Un interès que es va convertir en admiració quan va veure l’any 2000 Los  espigadores y la espigadora i que va acabar fructificant a la seva tesi doctoral Subjectivitat i autorepresentació al cinema d’Agnès Varda, base i origen d’aquest llibre magnífic que recull una de les darreres llargues entrevistes amb la directora.

Des de la seva experiència com a especialista d’Agnès Varda, Imma Merino ha exercit d’assessora del CCCB en l’adaptació a Barcelona de l’exposició Agnès Varda, Fotografiar, filmar, reciclar, comissariada per Florence Tissot per a la Cinémathèque Française de París en col·laboració amb Ciné-Tamaris , que es pot veure fins al proper 8 de desembre. A la web de Filmtopia podeu consultar l’àmplia cobertura que vam fer de l’exposició i de la realitzadora, inclosa una interessant entrevista amb Imma Merino.

Agnès Varda. Espigadora de realidades y ensueños, publicat en castellà el 2019 per Donostia Kultura i la Filmoteca Basca i traduït ara al català per Edicions de la Ela Geminada, estava pensat per acompanyar una amplíssima retrospectiva a Sant Sebastià dedicada Agnès Varda els primers mesos del 2019. La pròpia Varda havia promès que hi assistiria, però encara que la malaltia li ho va impedir, la seva precària salut no va ser un obstacle per rebre a casa seva a la Rue Daguerre 86 a l’autora, a qui va concedir una llarga entrevista recollida a la segona part del text.