Meg Ryan — L’estrella que estimava les cineastes
Amb motiu de la seva visita al BCN Film Fest, on presentarà Lo que sucede después, la seva segona pel·lícula com a directora, repassem la trajectòria de Meg Ryan, rutilant estrella de la comèdia romàntica dels anys 90 i col·laboradora de cineastes com Nora Ephron o Jane Campion.
“Sexe oral”, amb aquest molt adequat títol encapçalava José Luis Guarner la seva crítica de Cuando Harry encontró a Sally… (1989), la icònica comèdia romàntica dirigida per Rob Reiner i escrita per Nora Ephron: “els protagonistes (…) senten el sexe, viuen el sexe, parlen del sexe continuament, però no el practiquen per a res. Per cap concepte no s’ha d’entendre en sentit pejoratiu: a més d’intel·ligent, aquesta és una pel·lícula calenta, per molt casta que sigui visualment”. Guarner no en parla, però és fàcil esbrinar que, en la seva valoració del film, degué jugar un paper essencial la famosa escena en què, en una cafeteria abarrotada, Meg Ryan simula un sorollós orgasme davant un atònit Billy Crystal. Si la longeva carrera de Ryan (Connecticut, 1961), imbatible estrella de la comèdia romàntica dels noranta, es va consolidar amb una pel·lícula que apostava por abordar el sexe de forma eminentment verbal, podríem afirmar que el seu declivi comença, simptomàticament, amb un film que, per contra, proposa una aproximació molt explícita del desig eròtic femení. Entre l’orgasme fingit, a ple pulmó, de Cuando Harry encontró a Sally… i les crues trobades sexuals de la molt criticada En carne viva (2003), de Jane Campion, es desenvolupa una fama repleta d’alts i baixos, però marcada per la seva col·laboració freqüent amb dones cineastes, en especial amb Nora Ephron, però també amb Jane Campion o Diane Keaton.