La mirada contemporània sobre el cine lèsbic

La materialització del primer desig de Marian (Geraldine Viswanathan) es desencadena després de la col·lisió del seu voler reprimit amb el de Jamie (Margaret Qualley), exterioritzat a través de la seva fisicalitat: asseguda amb les cames obertes i els braços cap enrere, recolzats en la part superior dels seients mentre un contacte visual irrompible tracta de generar confiança, una postura ferma en què el tremolor de Marian pugui estabilitzar-se. Com a càstig per la seva transgressió, Marian acaba en el calabós després de deambular de nit per un barri de classe alta i, entre les reixes, la jove revela, en el pla oníric, un flashback del despertar del seu desig.

Durant una tarda d’estiu dedicada a saltar sobre el llit elàstic al pati posterior de la seva casa, i des de la identificació d’un pla subjectiu, Marian observa la figura nua de la seva veïna mentre està prenent el sol, a la vora de la piscina i amb unes botes vermelles de cowboy descansant al costat de l’hamaca. La cinta plasma un moment de curiositat per una fascinació desconeguda. Un segon somni irromp en el metratge, ara amb una Marian que, activament, perfora la tanca que separa el seu pati del de la seva veïna per continuar observant l’escena. Aquest moment voyeur li brinda la imatge de la seva veïna nedant a la piscina, a càmera lenta, una imatge miraculosa que es veu interrompuda per la intrusió del marit de la dona que, sense rostre, amb una cervesa a la mà i mostrant la panxa, pregunta: “Amor, menjarem aviat?”. Sense identitat, apel·la a la mediocre misogínia masculina, en contraposició amb la figura quasi divina, a ulls de la nena, de la dona la qual ells només es dirigeixen per satisfer les seves necessitats bàsiques.