FILMS

Crítica — No estás sola. La lucha contra la manada: La crònica d’un cas i un moviment que va canviar el concepte de violació

El documental d'Almudena Carracedo i Robert Bahar revisa les agressions de La Manada des de la perspectiva de les víctimes i ressegueix com van servir de detonant per canviar la visió social i jurídica de què és una agressió sexual

Eulàlia Iglesias

No estás sola: La lucha contra la manada

Any 2024

País Espanya

Direcció Almudena Carracedo i Robert Bahar

Guió Almudena Carracedo i Robert Bahar

Producció Lucernam Films, Netflix

Repartiment Natalia de Molina, Carolina Yuste

Fotografia Almudena Sánchez

Muntatge Katie Bryer

Música Jacobo Lieberman, Leonardo Heiblum

Distribució Netflix

Durada 101 min

Data d’estrena 1 de març del 2024

Sinopsi

Una deconstrucció del cas que va generar el primer #MeToo espanyol, amb la violació d'una noia per part d'una colla de cinc joves coneguts amb el malnom de La Manada als Sanfermines de 2016 com a punt de partida.

No estás sola: La lucha contra la manada

Any 2024

País Espanya

Direcció Almudena Carracedo i Robert Bahar

Guió Almudena Carracedo i Robert Bahar

Producció Lucernam Films, Netflix

Repartiment Natalia de Molina, Carolina Yuste

Fotografia Almudena Sánchez

Muntatge Katie Bryer

Música Jacobo Lieberman, Leonardo Heiblum

Distribució Netflix

Durada 101 min

Data d’estrena 1 de març del 2024

Sinopsi

Una deconstrucció del cas que va generar el primer #MeToo espanyol, amb la violació d'una noia per part d'una colla de cinc joves coneguts amb el malnom de La Manada als Sanfermines de 2016 com a punt de partida.

A primera vista, No estás sola: la lucha contra La manada podria semblar un altre true crime al voltant d’un cas recent de gran ressò mediàtic, que es reconstrueix a partir de recapitular amb pèls i senyals tots els esdeveniments en base a la documentació disponible i entrevistes amb totes les persones implicades. Però el documental que proposen Almudena Carracedo i Robert Bahar (El silencio de otros, 2018) no se centra en revisar la violació que va tenir lloc a Pamplona durant els Sanfermines de 2016 per aclarir o denunciar possibles errors en la investigació, en el procés judicial o en la cobertura mediàtica, com fan sovint els true crimes. La parella de cineastes ha treballat amb un altre objectiu. Primer, volen explicar els fets per primer cop des de la perspectiva de les dues víctimes de La Manada, la de Pamplona però també la de Pozoblanco. I, a partir d’aquí, despleguen la crònica de com aquestes agressions sexuals, el seu tractament en alguns mitjans i la primera sentència judicial sobre el cas van fer detonar un moviment col·lectiu que esclata als carrers i a les xarxes, i provoca una sèrie de canvis claus en la concepció de la violència sexual tant en la societat espanyola com en l’ordenament jurídic. 

Carracedo i Bahar han treballat durant més de tres anys en secret per teixir una narració que posa en el centre la perspectiva de les dues víctimes, sense exposar-les. A través de testimonis extrets de declaracions judicials, entrevistes i cartes, i amb la col·laboració de dues actrius que els presten les veus, Natalia de Molina (“Lucía”, nom fictici de la noia violada a Pamplona) i Carolina Yuste (“Paloma”, així s’identifica l’agredida a Pozoblanco). Ja davant de càmera, també es convoca a la majoria de persones implicades en el cas, excepte els agressors. Des d’agents tant de la policia municipal de Pamplona com de la policia foral de Navarra, la fiscal Elena Sarasate, l’advocada de la família de “Lucía”, Teresa Hermida, l’aleshores alcalde de Pamplona Joseba Asiron, la portaveu de la Plataforma de dones conta la violència masclista, Iratxe Álvarez, així com altres representants de col·lectius per la defensa dels drets de les dones i del món de la judicatura. 

UNA CRÒNICA DE COM LES AGRESSIONS SEXUALS DE LA MANADA, EL SEU TRACTAMENT EN ALGUNS MITJANS I LA PRIMERA SENTÈNCIA JUDICIAL VAN FER DETONAR UN MOVIMENT COL·LECTIU QUE ESCLATA ALS CARRERS I A LES XARXES, I PROVOCA UNA SÈRIE DE CANVIS CLAUS EN LA CONCEPCIÓ DE LA VIOLÈNCIA SEXUAL TANT EN LA SOCIETAT ESPANYOLA COM EN L’ORDENAMENT JURÍDIC. 

L’arrencada del documental s’ajusta encara a la idea de true crime en tant reconstrucció detallada i cronològica dels fets amb molta informació addicional, sobretot vídeos com el del moment en què la policia acudeix a trobar la víctima després de la primera denúncia i els enregistrats per La Manada durant les hores prèvies a la violació. El primer gir en la pel·lícula es produeix quan la policia descobreix el vídeo que demostra que La Manada ja havia agredit abans, i es reconstrueix el cas de la “Paloma” de Pozoblanco. Per altra banda, el film recorda un altre crim masclista anterior, l’intent de  violació i posterior assassinat de la jove Nagore Laffage en mans de José Diego Yllanes també durant uns Sanfermines, l’any 2008. La mare de Nagore, Asun Casasola, s’afegeix com a testimoni al documental. D’aquesta manera, la pel·lícula passa de centrar-se en el que podia semblar un cas únic a dibuixar un patró de violència masclista que no es reconeix com a tal ni per part dels agressors ni, fins fa poc, tampoc des del punt de vista judicial. 

Per altra banda, No estás sola també traça la reacció popular a partir d’aquests crims i com esperonen una nova onada feminista que pren els carrers però també les xarxes socials per fer palesa la dimensió col·lectiva i compartida de la violència masclista a través d’un #MeToo amb etiquetes pròpies: #cuéntalo, #noestássola, #yosítecreo. Una lluita pels drets de les dones que s’accentua després de la primera sentència contra La Manada, que redueix l’agressió a categoria d’abús. Això comporta una nova etapa en el combat per a la reavaluació del concepte de violació a nivell jurídic, que es guanya quan el Tribunal Superior revisa la sentència i estableix definitivament que allò va ser una violació. Una victòria no del tot definitiva, però que marca una fita en la consideració i la persecució de la violència sexual a l’estat espanyol. El film també recull en el seu tram final les posicions reaccionàries i agressives contra la víctima i contra el moviment feminista que li va donar suport. Un recordatori del fet que no es pot baixar la guàrdia dins d’un documental que sap recollir de quina manera va ressonar en tantíssimes dones (i homes) el cas de La Manada, com es va articular la resposta i fins a quin punt els canvis i els avanços en la lluita contra la violència masclista són possibles i reals. 

Almudena Carracedo CRÍTICA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat.

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE