ENTREVISTES

Patricia Reyes Spíndola — La gran dama del cinema mexicà

Actriu, productora i directora mexicana (Oaxaca, 1953), la seva trajectòria al cinema comença el 1974 amb la pel·lícula El señor de Osanto de Jaime Humberto Hermosillo. Ha treballat en més de 70 títols, entre els quals hi ha alguns dels més importants del cinema llatinoamericà de les últimes cinc dècades. La gran dama del cinema mexicà va estar de visita a Barcelona, acompanyant la directora Ana Díez, per presentar a la Filmoteca de Catalunya A quien cierra los ojos. Era el dia del seu aniversari i estava feliç de ser a la ciutat.

Nuria Vidal i Marta Armengou

Ana Díez i tu sou les primeres persones que entrevistem per Filmtopia, una web enfocada a parlar del cinema fet per dones i sobre dones en un sentit molt ampli. Pensem que cal parlar del passat, el present i el futur del cinema fet per dones i, en aquest context, la teva trajectòria és perfecta perquè abraces el passat, el present i, sens dubte, el futur. Què et sembla la idea?

Primer vull felicitar-vos i desitjar-vos molta sort. M’afalaga molt que siguem de les primeres i espero que us portem la sort que es mereix una plataforma com aquesta. No hi ha gaires espais on realment es parli del cinema de les dones. Sabem que sempre ha estat una mica relegat. Penso en Matilde Landeta, que es va haver de vestir d’home per poder entrar al sindicat i va fer servir les credencials del seu germà. Es vestia amb la roba del seu germà per ser script a les seves pel·lícules perquè no hi acceptaven dones. Durant molt de temps va anar a treballar vestida d’home. No va fer gaire cinema, però vaig tenir l’oportunitat de fer una pel·lícula amb ella, Nocturno a Rosario, amb la qual vam anar a Sant Sebastià i altres festivals. Però sempre anava com a convidada, mai a concurs. Va ser una pionera del cinema mexicà, com Marcela Fernández Violante, que també va ser directora. Ara és molt més obert. Acabo de fer una pel·lícula on la directora de fotografia era una dona. Vaig parlar amb ella, però no deia res, només volia filmar. Després em va comentar que ella estava darrere de la càmera i no sabia què dir. Doncs això, que és estrany que donin a noies joves l’oportunitat d’estar-hi, però bé, n’anirem aprenent.

Hi ha moltes dones fent cinema a Mèxic?

Doncs moltes no, però sempre hi ha alguna presència, vam tenir Lucy Cortez, María Novaro. Sempre n’hi ha alguna. Però en el temps que un home pot fer tres pel·lícules, una dona potser en fa una.

Ets a Barcelona per un motiu molt concret: presentar la pel·lícula que has fet amb Ana Díez, A quien cierra los ojos. Sempre t’ha agradat treballar amb gent diferent, amb idees noves. Un exemple n’és la promoció d’aquesta pel·lícula, que es pot qualificar d’atípica.

Vam acabar la pel·lícula una setmana abans que ens confinessin per la pandèmia i es va aturar la postproducció. Ana es va moure molt perquè l’edités algú com la Teresa Font. No hi havia res planejat per a la promoció. Vaig escriure a l’Ana i li vaig dir: “Mira, he treballat molt aquest any, i me n’aniré de vacances un mes a Espanya, agafo l’hotel per a un mes i aquí em quedaré. No penso moure’m”. Em va comentar que podíem fer alguna cosa amb la pel·lícula. Jo li vaig dir que l’únic contacte que tenia per poder-la presentar era Casa de América. Ella va ser la que va aconseguir tota la resta. He estat amb ella des del principi perquè vam fer un clic molt bonic i sento que és la nostra pel·lícula.

Per seguir llegint cal registrar-se o tenir una subscripció.
Si ja tens un compte, accedeix aquí.

Registra't i podràs llegir 3 articles gratuïts al mes i fer comentaris

REGISTRA'T

subscripció mensual

4,99€

al mes

subscripció anual

49€

a l’ANY
PROVA GRATIS 15 DIES

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

Tria una de les nostres subscripcions per poder llegir tots els articles sense límits i així poder-te oferir els millors continguts:

SUBSCRIU-TE

Et queden 2/3 articles per llegir aquest mes

|

Subscriu-te si vols tenir accés il·limitat

Close