Premis Goya 2024 — Jugar en una altra lliga
Una cerimònia on es va reivindicar el "s’ha acabat", però on hi va haver poca presència de dones entre tots els premis.
Sense treure cap mèrit a Juan Antonio Bayona, triomfador indiscutible de la 38a edició dels Premis Goya, i reconeixent que la presència de dones professionals va ser menor de la que podria haver estat, aquests Goya val·lisoletans es recordaran per haver estat l’escenari escollit per visualitzar un rotund “s’ha acabat” que llança la gent del cinema. S’ha acabat suportar abusos de qualsevol tipus, al cinema i a la societat, s’ha acabat callar, s’ha acabat la por. No va tenir por de dir-ho alt i clar Ana Belén, presentadora amb els Javis d’una gala força anodina i lleugera; no va tenir por Susi Sánchez, vicepresidenta de l’Acadèmia, a la seva contundent denúncia; no va tenir por Sigourney Weaver reconeixent que hi ha monstres, però es poden vèncer; no va tenir por Mabel Lozano en recollir el seu Goya pel curt Ava, afirmant que a Europa segueix havent-hi esclavitud, però ara es diu prostitució.
En una gala on La sociedad de la nieve va acaparar un premi darrere l’altre, hi va haver temps per altres reivindicacions, encara que fos de forma molt tímida. Les guerres a Gaza i Ucraïna van tornar a tenir cert protagonisme, Almodóvar va defensar el cinema espanyol i Bayona va afirmar que ell forma part del cinema espanyol i que el cinema espanyol pot fer el que vulgui si se li donen els mitjans per fer-ho. És clar que no tothom té a l’abast els pressupostos de què ell disposa.
Pel que fa a les premiades, destaca sens dubte 20.000 especies de abejas d’Estibaliz Urresola Solaguren que es va emportar tres Goya: millor direcció novell, millor guió original i millor actriu de repartiment per a la gran Ane Gabarain.