Premis Goya 2024 — Jugar en una altra lliga
Una cerimònia on es va reivindicar el "s’ha acabat", però on hi va haver poca presència de dones entre tots els premis.
Sense treure cap mèrit a Juan Antonio Bayona, triomfador indiscutible de la 38a edició dels Premis Goya, i reconeixent que la presència de dones professionals va ser menor de la que podria haver estat, aquests Goya val·lisoletans es recordaran per haver estat l’escenari escollit per visualitzar un rotund “s’ha acabat” que llança la gent del cinema. S’ha acabat suportar abusos de qualsevol tipus, al cinema i a la societat, s’ha acabat callar, s’ha acabat la por. No va tenir por de dir-ho alt i clar Ana Belén, presentadora amb els Javis d’una gala força anodina i lleugera; no va tenir por Susi Sánchez, vicepresidenta de l’Acadèmia, a la seva contundent denúncia; no va tenir por Sigourney Weaver reconeixent que hi ha monstres, però es poden vèncer; no va tenir por Mabel Lozano en recollir el seu Goya pel curt Ava, afirmant que a Europa segueix havent-hi esclavitud, però ara es diu prostitució.
En una gala on La sociedad de la nieve va acaparar un premi darrere l’altre, hi va haver temps per altres reivindicacions, encara que fos de forma molt tímida. Les guerres a Gaza i Ucraïna van tornar a tenir cert protagonisme, Almodóvar va defensar el cinema espanyol i Bayona va afirmar que ell forma part del cinema espanyol i que el cinema espanyol pot fer el que vulgui si se li donen els mitjans per fer-ho. És clar que no tothom té a l’abast els pressupostos de què ell disposa.
Pel que fa a les premiades, destaca sens dubte 20.000 especies de abejas d’Estibaliz Urresola Solaguren que es va emportar tres Goya: millor direcció novell, millor guió original i millor actriu de repartiment per a la gran Ane Gabarain.
DESTACA SENS SUBTE 20.000 ESPECIES DE ABEJAS D’ESTIBALIZ URRESOLA SOLAGUREN QUE ES VA EMPORTAR TRES GOYA: MILLLOR DIRECCIÓ NOVELL, MILLOR GUIÓ ORIGINAL I MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT ER A LA GRAN ANE GABARAIN.
Hi va haver més premis importants: Claudia Pinto va guanyar el Goya al millor documental pel seu estremidor treball acompanyant Carme Elias a Mentre siguis tu; Mabel Lozano pel curt documental Ava; Maite Alberdi, millor pel·lícula Iberoamericana per l’emocionant La memoria infinita; Justine Triet merescut Goya a la millor pel·lícula Europea per Anatomía de una caída; Rigoberta Bandini per la millor cançó en una pel·lícula que ha estat una sorpresa, Te estoy amando locamente.
Apartat especial mereixen els Goya tècnics que han guanyat diverses dones gràcies al film de Bayona, La sociedad de la nieve. Començant per les productores, Sandra Hermida i Belén Atienza, amb qui Bayona treballa gairebé des del principi de la seva carrera, o Laura Pedro que ha guanyat el seu tercer Goya formant part de l’equip d’efectes especials. Montse Ribé, Ana López–Puigcerver i Belén López–Puigcerver se’l van emportar pel seu treball a maquillatge i perruqueria i Margarita Huguet per la direcció de producció. Una excel·lent prova que les dones estan accedint a poc a poc a branques de la professió que fins fa molt poc eren guetos masculins. I no podem deixar d’esmentar, encara que siguin obvis, els Goya a Janet Novás com a millor actriu revelació per la seva Maria a O corno i Malena Alterio com a millor actriu per la seva inesperada Lucía a Que nadie duerma.
Un Goya molt especial per a Sigourney Weaver
Que la llegendària tinent Ripley, Sigourney Weaver, hagi estat l’escollida per rebre el Goya internacional va ser una de les grans notícies de la nit dels Goya. Des de la seva presència imponent, l’actriu nord-americana va transmetre una gran dolçor i emoció. Va reconèixer que se sentia part del cinema espanyol on ha treballat en sis ocasions, una amb Baiona, que va ser l’encarregat d’entregar-li el Goya enmig d’un aclaparador aplaudiment. En la seva presentació de l’actriu, Bayona va explicar com Ridley Scott tenia pensat el personatge de Ripley per a un actor masculí. Quan va decidir donar aquest paper a una jove i desconeguda actriu, no podia imaginar que estava donat pas a una de les carreres més enlluernadores dels darrers quaranta anys, plena de personatges forts, divertits, compromesos, com ella mateixa. Commoguda, propera i feliç, no va dubtar a reconèixer que, de vegades, navegant per la indústria del cinema s’ha trobat amb monstres, que era una gran aventurera i que sempre ha buscat històries que parlin de dones poderoses. Va ser especialment bonica la referència a Maria Lluïsa Solà, la seva dobladora habitual al cinema espanyol. Gràcies Sigourney!
Una reflexió
Un any més, l’Acadèmia ha volgut donar el Goya a la millor direcció novell a una dona, Estibaliz Urresola Solaguren. En les seves 38 edicions, aquest premi ha recaigut deu vegades en una directora novell en un clar suport a carreres que comencen: Carla Simón, Arantxa Echevarría, Belén Funes, Pilar Palomero, Clara Roquet, Alauda Ruiz de Azúa i ara Estibaliz Urresola Solaguren. Set directores seguides s’han endut el Goya a la millor direcció novella. Però la sorpresa sorgeix quan comprovem que, de totes aquestes primeres directores, només una, Pilar Palomero, ha aconseguit un Goya a la millor pel·lícula, el 2020 amb Las niñas. I encara és més sorprenent veure que, entre les 38 millors pel·lícules, només n’hi ha quatre dirigides per dones: Icíar Bollaín el 2003 amb Te doy mis ojos, Isabel Coixet el 2005 amb La vida secreta de las palabras i el 2017 amb La Librería, i Pilar Palomero el 2020 amb Las niñas. Aquest fet genera diverses preguntes. I una de les possibles respostes podria ser els pressupostos. És evident que a l’apartat Opera Prima la competència sol estar molt igualada en pressupostos petits, però quan es passa a les lligues més grans, el desequilibri pressupostari entre les pel·lícules dirigides per dones i les dirigides per homes continua sent enorme. Podem estar molt satisfetes del terreny conquerit fins ara pel cinema fet per dones, però la igualtat no s’ha aconseguit ni de bon tros. Som al bon camí, però falta molt per recórrer.