Carmen Machi — Les 7 vides de Carmen Machi
En el marc del Festival de Sant Sebastià, que comença avui, es lliurarà el Premi Nacional de Cinematografia 2025 del Ministeri de Cultura, concedit aquest any a l'actriu Carmen Machi. Machi, com molt bé va explicar el jurat en la concessió del guardó, és sens dubte "una de les actrius de comèdia més importants de la història del cinema espanyol. També ha destacat en tot tipus de gèneres. Ha sabut connectar amb el públic massivament, sense que la seva enorme popularitat li hagi impedir acostar-se a projectes més autorals". El jurat afegia: "Representa els valors d’una dona actual, forta i independent".
Nuria Vidal
17 de setembre 2026
Carmen Machi tenia 37 anys quan li va arribar l’èxit. Però no la feina, perquè Carmen Machi portava des dels 17 anys fent teatre, la seva primera i més ferma vocació. L’any 1999 la van trucar per fer un petit paper en una sèrie de gran èxit, 7 vidas. Uns anys més tard, es va convertir en la protagonista d’un spin-off de 7 vidas, Aída. Des de llavors, ha participat en més de 90 pel·lícules, curts, sèries, llargs i rareses. Certament, és un cas gairebé únic, potser només comparable al de Blanca Portillo, amb qui va coincidir a 7 vidas i amb qui ha tornat a treballar en una de les seves últimes pel·lícules, Día de caza. Algun dia s’hauran d’analitzar a fons aquestes dues sèries, 7 vidas i Aída, de les quals ha sortit una plèiade de grans intèrprets del cinema i el teatre espanyol del segle XXI. De moment, ens quedem amb 7 Machis.
Primera Machi: Actriu de teatre
37 anys abans que naixés Aída, Carmen Machi naixia a Madrid, concretament el 7 de gener del 1963, en una família d’avantpassats italians i antecedents artístics. Ella ha explicat diverses vegades que va descobrir la seva vocació veient una pel·lícula d’Elizabeth Taylor a la televisió, Alma rebelde, de Robert Stevenson (1943), amb Orson Welles i Joan Fontaine, on la petita Taylor, d’onze anys, feia d’amiga de la protagonista i moria tràgicament. El fet de tenir la mateixa edat que el personatge i que aquest morís la van impressionar molt, i se’n va anar a la seva habitació a representar l’escena. Però el que la va decidir va ser veure poc temps després una altra pel·lícula d’Elizabeth Taylor més gran. Ella volia fer això: actuar, morir i continuar vivint en un altre personatge.
