FILMS

Crítica — Rodeo: Una motomami genuïna i rebel

L'òpera prima de la francesa Lola Quivoron s'endinsa en la subcultura de les trobades il·legals de motos des de la perspectiva femenina.

Eulàlia Iglesias

Rodeo

Any 2022

País França

Direcció Lola Quivoron

Guió Lola Quivoron
Antonia Buresi

Producció CG Cinéma

Repartiment Julie Ledru
Yanis Lafki
Antonia Buresi
Louis Sotton
Junior Correia
Ahmed Hamdi
Dave Nsaman
Mustapha Dianka

Fotografia Raphaël Vandenbussche

Muntatge Rafael Torres Calderón

Música Kelman Duran

Distribució Caramel Films

Durada 104 min

Data d'estrena 26 de gener de 2024

Sinopsi

Julia, una jove marginal, sent una passió voraç pel motociclisme. Un dia d'estiu, coneixerà una colla de motards aficionats als rodeos, una moda que consisteix a conduir a tota velocitat i fer acrobàcies amb la moto, gairebé sempre sense casc.

Rodeo

Any 2022

País França

Direcció Lola Quivoron

Guió Lola Quivoron
Antonia Buresi

Producció CG Cinéma

Repartiment Julie Ledru
Yanis Lafki
Antonia Buresi
Louis Sotton
Junior Correia
Ahmed Hamdi
Dave Nsaman
Mustapha Dianka

Fotografia Raphaël Vandenbussche

Muntatge Rafael Torres Calderón

Música Kelman Duran

Distribució Caramel Films

Durada 104 min

Data d'estrena 26 de gener de 2024

Sinopsi

Julia, una jove marginal, sent una passió voraç pel motociclisme. Un dia d'estiu, coneixerà una colla de motards aficionats als rodeos, una moda que consisteix a conduir a tota velocitat i fer acrobàcies amb la moto, gairebé sempre sense casc.

Va ser amb el videoclip de “Saoko” (2022) i no pas amb el que porta el mateix títol del disc, amb què Rosalia va cristal·litzar l’imaginari suggerit des del nom del seu tercer elepé, Motomami. En aquesta peça firmada per Dominic Petit, la cantant catalana posa en escena en femení tot un imaginari tradicionalment associat als homes: el de les motos i allò que s’hi vincula: la velocitat, l’anhel de llibertat, l’olor de benzina… “Saoko” desprèn una de les qualitats en principi indispensables en qualsevol videoclip mainstream, un poder de seducció que emana de l’univers dibuixat i inspirat a partir de la cançó, i habitat per la cantant. Les motomamis de Rosalia, com ella mateixa, s’apropien d’aquest territori masculí sense deixar de ser en cap moment sexis, ni que sigui saltant-se inèrcies bàsiques de qualsevol motorista com la de protegir-se el cos amb la roba.

Rodada abans de l’estrena del clip de “Saoko”, Rodeo (2022), òpera prima de Lola Quivoron, es promociona com una pel·lícula “motomami”. La Julia (Julie Ledru) se’ns presenta in medias res, en plena baralla amb el seu germà perquè li han robat la moto. L’acompanya una càmera agitada que recull l’energia en brut de la protagonista i l’acosta més al cinema dels germans Dardenne que a l’estilisme audiovisual de videoclips com “Saoko”. Quivoron també declina en femení un anhel tradicionalment masculí, el de disposar d’un vehicle a motor com a canalitzador d’unes ànsies de llibertat típicament juvenils. La Julie, a més, encarna aquesta idea de rebel·lió també des de la vessant social. D’ascendència antillana, és de classe obrera, entorn marginal i no disposa d’una llar estable. La seva voluntat de pertànyer al grup de moters que practica el que en França anomenen “rodeos” (el costum de fer aplecs il·legals de motos amb carreres o exhibicions d’acrobàcies incloses) té a veure tant amb les ganes de practicar ella també amb el seu vehicle com amb el desig de formar part d’una comunitat. 

“A QUIVORON NO LI INTERESSA OFERIR UN RELAT DE INTEGRACIÓ O TRIOMF FEMENÍ, PERÒ TAMPOC EL TÍPIC DRAMA DE REALISME SOCIAL SOBRE LA DISCRIMINACIÓ DE LES DONES”

Bona part de l’atractiu de Rodeo rau en el retrat des de dins, però amb un punt de distància, d’aquesta subcultura juvenil que la Julia sent com un hàbitat natural però on no l’acaben plenament d’acceptar tots els homes. La protagonista no respon ni a la idea de “núvia” sexualitzada i limitada a participar com a paquet passiu en la vida motera, ni a la de companya que ja ha esdevingut esposa i mare, i li toca adoptar un sentit ultrapragmàtic de l’existència per tirar endavant. En aquest aspecte, resulta interessant la relació que desenvolupa la Julia amb l’Ophélie (Antonia Buresi), la dona del capitost del grup que els mana des de la presó i que viu ella també sota el control del marit absent. Rodeo dibuixa una subcultura d’homosocialització exclusivament masculina que tampoc dona marge a que les dones generin vincles entre elles fora de la influència dels homes. La debutant Julie Ledru, per altra banda, resulta una presència icònica des d’una atractiu salvatge en les antípodes de la bellesa polida del videoclip de “Saoko”.

L’accident mortal que pateix al principi de la pel·lícula un dels pocs nois que mostra simpatia a la Julia quan comença a endinsar-se en aquest món serveix d’antídot davant qualsevol temptació de idealitzar el món dels rodeos. A Quivoron no li interessa oferir un relat de integració o triomf femení, però tampoc el típic drama de realisme social sobre la discriminació de les dones. Aprofita la condició ja fora de la llei de moltes de les activitats dels protagonistes per tombar el seu film cap al thriller criminal en l’últim tram del metratge. Tot i que no acabi de quallar en aquesta pràctica del gènere, li permet treballar un context en què el final de la protagonista s’inscrigui en el territori de la llegenda. Rodeo actualitza en femení el nihilisme que impregnava cert cinema de carretera dels anys setanta, aquella constatació que les ànsies de llibertat s’acaben estavellant sempre contra els murs opressors del sistema, aquí també patriarcals. 

CRÍTICA Lola Quivoron

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE