FILMS

Crítica — Rodeo: Una motomami genuïna i rebel

L'òpera prima de la francesa Lola Quivoron s'endinsa en la subcultura de les trobades il·legals de motos des de la perspectiva femenina.

Eulàlia Iglesias

Rodeo

Any 2022

País França

Direcció Lola Quivoron

Guió Lola Quivoron
Antonia Buresi

Producció CG Cinéma

Repartiment Julie Ledru
Yanis Lafki
Antonia Buresi
Louis Sotton
Junior Correia
Ahmed Hamdi
Dave Nsaman
Mustapha Dianka

Fotografia Raphaël Vandenbussche

Muntatge Rafael Torres Calderón

Música Kelman Duran

Distribució Caramel Films

Durada 104 min

Data d'estrena 26 de gener de 2024

Sinopsi

Julia, una jove marginal, sent una passió voraç pel motociclisme. Un dia d'estiu, coneixerà una colla de motards aficionats als rodeos, una moda que consisteix a conduir a tota velocitat i fer acrobàcies amb la moto, gairebé sempre sense casc.

Rodeo

Any 2022

País França

Direcció Lola Quivoron

Guió Lola Quivoron
Antonia Buresi

Producció CG Cinéma

Repartiment Julie Ledru
Yanis Lafki
Antonia Buresi
Louis Sotton
Junior Correia
Ahmed Hamdi
Dave Nsaman
Mustapha Dianka

Fotografia Raphaël Vandenbussche

Muntatge Rafael Torres Calderón

Música Kelman Duran

Distribució Caramel Films

Durada 104 min

Data d'estrena 26 de gener de 2024

Sinopsi

Julia, una jove marginal, sent una passió voraç pel motociclisme. Un dia d'estiu, coneixerà una colla de motards aficionats als rodeos, una moda que consisteix a conduir a tota velocitat i fer acrobàcies amb la moto, gairebé sempre sense casc.

Va ser amb el videoclip de “Saoko” (2022) i no pas amb el que porta el mateix títol del disc, amb què Rosalia va cristal·litzar l’imaginari suggerit des del nom del seu tercer elepé, Motomami. En aquesta peça firmada per Dominic Petit, la cantant catalana posa en escena en femení tot un imaginari tradicionalment associat als homes: el de les motos i allò que s’hi vincula: la velocitat, l’anhel de llibertat, l’olor de benzina… “Saoko” desprèn una de les qualitats en principi indispensables en qualsevol videoclip mainstream, un poder de seducció que emana de l’univers dibuixat i inspirat a partir de la cançó, i habitat per la cantant. Les motomamis de Rosalia, com ella mateixa, s’apropien d’aquest territori masculí sense deixar de ser en cap moment sexis, ni que sigui saltant-se inèrcies bàsiques de qualsevol motorista com la de protegir-se el cos amb la roba.

Rodada abans de l’estrena del clip de “Saoko”, Rodeo (2022), òpera prima de Lola Quivoron, es promociona com una pel·lícula “motomami”. La Julia (Julie Ledru) se’ns presenta in medias res, en plena baralla amb el seu germà perquè li han robat la moto. L’acompanya una càmera agitada que recull l’energia en brut de la protagonista i l’acosta més al cinema dels germans Dardenne que a l’estilisme audiovisual de videoclips com “Saoko”. Quivoron també declina en femení un anhel tradicionalment masculí, el de disposar d’un vehicle a motor com a canalitzador d’unes ànsies de llibertat típicament juvenils. La Julie, a més, encarna aquesta idea de rebel·lió també des de la vessant social. D’ascendència antillana, és de classe obrera, entorn marginal i no disposa d’una llar estable. La seva voluntat de pertànyer al grup de moters que practica el que en França anomenen “rodeos” (el costum de fer aplecs il·legals de motos amb carreres o exhibicions d’acrobàcies incloses) té a veure tant amb les ganes de practicar ella també amb el seu vehicle com amb el desig de formar part d’una comunitat. 

“A QUIVORON NO LI INTERESSA OFERIR UN RELAT DE INTEGRACIÓ O TRIOMF FEMENÍ, PERÒ TAMPOC EL TÍPIC DRAMA DE REALISME SOCIAL SOBRE LA DISCRIMINACIÓ DE LES DONES”

Bona part de l’atractiu de Rodeo rau en el retrat des de dins, però amb un punt de distància, d’aquesta subcultura juvenil que la Julia sent com un hàbitat natural però on no l’acaben plenament d’acceptar tots els homes. La protagonista no respon ni a la idea de “núvia” sexualitzada i limitada a participar com a paquet passiu en la vida motera, ni a la de companya que ja ha esdevingut esposa i mare, i li toca adoptar un sentit ultrapragmàtic de l’existència per tirar endavant. En aquest aspecte, resulta interessant la relació que desenvolupa la Julia amb l’Ophélie (Antonia Buresi), la dona del capitost del grup que els mana des de la presó i que viu ella també sota el control del marit absent. Rodeo dibuixa una subcultura d’homosocialització exclusivament masculina que tampoc dona marge a que les dones generin vincles entre elles fora de la influència dels homes. La debutant Julie Ledru, per altra banda, resulta una presència icònica des d’una atractiu salvatge en les antípodes de la bellesa polida del videoclip de “Saoko”.

L’accident mortal que pateix al principi de la pel·lícula un dels pocs nois que mostra simpatia a la Julia quan comença a endinsar-se en aquest món serveix d’antídot davant qualsevol temptació de idealitzar el món dels rodeos. A Quivoron no li interessa oferir un relat de integració o triomf femení, però tampoc el típic drama de realisme social sobre la discriminació de les dones. Aprofita la condició ja fora de la llei de moltes de les activitats dels protagonistes per tombar el seu film cap al thriller criminal en l’últim tram del metratge. Tot i que no acabi de quallar en aquesta pràctica del gènere, li permet treballar un context en què el final de la protagonista s’inscrigui en el territori de la llegenda. Rodeo actualitza en femení el nihilisme que impregnava cert cinema de carretera dels anys setanta, aquella constatació que les ànsies de llibertat s’acaben estavellant sempre contra els murs opressors del sistema, aquí també patriarcals. 

CRÍTICA Lola Quivoron

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Simple como Sylvain: Una història d’amor no tan simple"

Després d'estrenar-se a Un certain regard al Festival de Canes del 2023, la quarta pel·lícula de la canadenca Monia Chokri va guanyar el Cèsar a la millor pel·lícula estrangera, premi...

FILMS

Crítica

"Los tonos mayores: Missatges misteriosos"

La primera pel·lícula d'Ingrid Pokropek, una de les productores de 'Trenque Lauquen', ens presenta una història agredolça i fantàstica que va guanyar el premi a la millor actriu a la...

FILMS

Crítica

"Solo: Reines de la nit"

La cineasta canadenca Sophie Dupuis torna a confiar en Théodore Pellerin (Génesis; Mai, gairebé mai, a vegades, sempre) per protagonitzar aquest drama queer de to intimista que presenta un emocionant...

FILMS

Crítica

"Blondi: Més amiga que mare"

Òpera prima de l'actriu argentina Dolores Fonzi, 'Blondi' és una comèdia divertida i desenfada sobre una dona que va ser mare als 15 anys. Però lluny de viure-ho com un...

FILMS

Crítica

"Fancy Dance: El ball de Lily Gladstone"

Després de la seva nominació a l'Oscar per Los asesinos de la luna, Lily Gladstone protagonitza una sensible pel·lícula indie amb ressonàncies de Winter’s Bone, però sense la seva proposta...

FILMS

Crítica

"Shayda: Un homenatge a les dones valentes de l’Iran"

L'òpera prima de la directora Noora Niasari s'inspira en la lluita de la seva mare per fugir del marit abusador i iniciar una nova vida a Austràlia amb la seva...

FILMS

Crítica

"On the Go: Una road-movie queer, arriscada i lliure"

Utilitzant com a punt de partida la pel·lícula del 1982 'Corridas de alegría' de Gonzalo García-Pelayo, Maria Gisèle Royo i Julia de Castro construeixen una road-movie fresca i desinhibida. Un...

FILMS

Crítica

"La madre de todas las mentiras: Les imatges perdudes de les revoltes dels anys vuitanta al Marroc"

A través de la construcció familiar d'una maqueta del barri on van créixer, la directora revifa la memòria col·lectiva de tot un país.

FILMS

Crítica

"Descansa en Paz: La interrupció del dol"

L'actriu Renate Reinsve, protagonista de 'La peor persona del mundo', encarna en 'Descansa en paz' una mare que, després de viure la mort del seu fill, intenta assimilar el seu...

FILMS

Crítica

"Banel & Adama: L’amor és més fort que les supersticions ancestrals"

Notable òpera prima de Ramata-Toulaye Sy, cineasta francesa d'origen senegalès que va presentar el film en la secció oficial a concurs del passat Festival de Canes 2023, un privilegi concedit...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE