FILMS

Crítica — Saltburn: Un jove poc prometedor

L'arribada d'un jove a la gran mansió de Saltburn li serveix a la cineasta britànica Emerald Fennell per radiografiar de manera incisiva les classes altes britàniques.

Nuria Vidal

Saltburn

Any 2023

País Gran Bretanya
Estats Units

Direcció Emerald Fenell

Guió Emerald Fenell

Producció LuckyChap Entertainment
MGM
MRC Film
Media Rights Capital

Repartiment Barry Keoghan
Jacob Elordi
Archie Madekwe
Rosamund Pike
Alison Oliver
Richard E. Grant

Fotografia Linus Sandgren

Muntatge Victoria Boydell

Música Anthony Willis

Disponible a Amazon Prime Video

Durada 127 min

Data d'estrena 22 de desembre 2023

Sinopsi

Any 2006, quan Oliver Quick, estudiant becat a Oxford, accepta la invitació del fascinant Félix Catton per passar l'estiu a la finca de Saltburn amb la seva excèntrica família, no pot sospitar que la seva vida canviarà per sempre.

Saltburn

Any 2023

País Gran Bretanya
Estats Units

Direcció Emerald Fenell

Guió Emerald Fenell

Producció LuckyChap Entertainment
MGM
MRC Film
Media Rights Capital

Repartiment Barry Keoghan
Jacob Elordi
Archie Madekwe
Rosamund Pike
Alison Oliver
Richard E. Grant

Fotografia Linus Sandgren

Muntatge Victoria Boydell

Música Anthony Willis

Disponible a Amazon Prime Video

Durada 127 min

Data d'estrena 22 de desembre 2023

Sinopsi

Any 2006, quan Oliver Quick, estudiant becat a Oxford, accepta la invitació del fascinant Félix Catton per passar l'estiu a la finca de Saltburn amb la seva excèntrica família, no pot sospitar que la seva vida canviarà per sempre.

La primera pel·lícula d’Emerald Fennell, Una joven prometedora, va ser un títol profètic: la jove prometedora va resultar ser la pròpia Emerald Fennell. Nascuda a Londres el 1985, va debutar el 2020 amb Una joven prometedora, però abans ja s’havia donat a conèixer com a showrunner de la segona temporada de la magnífica sèrie Killing Eve. Amb aquesta segona pel·lícula, Fennell confirma que ja no és una jove prometedora, sinó una directora a qui hem de tenir en compte.

Després de l’èxit de la seva primera pel·lícula amb què va guanyar l’Oscar al millor guió original el 2020, i de la polèmica que va provocar a favor i en contra dels seus postulats en presentar un personatge femení molt poc convencional, la directora britànica s’enfrontava al repte d’una segona pel·lícula sense repetir-se i allunyant-se tant de la jove prometedora com de la sèrie Killng Eve. El resultat és aquest film desconcertant i desagradable, una comèdia negra de tints ombrívols plens d’humor sinistre que pels seus personatges i els seus escenaris ens recorda a obres anteriors i, tot i això, acaba sent absolutament original.

D’entrada és una història d’homes on sentim la mirada d’una dona. Estem cansades de veure pel·lícules de dones (algunes molt bones) fetes per homes. Fennell s’atreveix a fer el contrari: una pel·lícula d’homes explicada per una dona. El fet que l’acció passi el 2006 no és fortuït. Fennell necessita situar la història distanciada de la realitat d’ara mateix. La Gran Bretanya post-Brexit i postpandèmia no li serveix per explicar l’aventura d’aquest arribista sense escrúpols, capaç de qualsevol cosa per triomfar al món.

“AMB MÉS SEGURETAT EN SI MATEIXA DE LA QUE TENIA A UNA JOVEN PROMETEDORA, EMERALD FENNELL NO DUBTA A COL·LOCAR ELS SEUS PERSONATGES EN SITUACIONS DESAGRADABLES I QUE, PROBABLEMENT, UN DIRECTOR HOME NO S’HAURIA ATREVIT A IMAGINAR”

El personatge d’Oliver remet directament al Ripley de Patrícia Highsmith en un film que, com ha destacat gairebé tota la crítica, té aroma de Retorno a Brideshead. Però Oliver és més pervers i malvat. No només vol tenir diners, vol destruir el que representa aquesta família. En aquest sentit, Saltburn m’ha fet pensar, més que en cap altra cosa, en Teorema de Pasolini, on Terence Stamp aconseguia també destruir una família sense immutar-se.

Barry Keoghan compon un Oliver desvalgut en la seva aparença, mentider compulsiu, hipòcrita i pervers amb cara d’àngel. Contra ell, la família Catton no té res a fer. Oliver els anirà trencant un a un sense perdre la careta de cadell abandonat. És potser a la descripció de la família on Emerald Fennell no acaba de trobar el to. Si Keoghan és perfecte com a Oliver, Richard E. Grant i Rosamund Pike estan lleugerament sobreactuats, mentre que Jacob Elordi com al fascinant Fèlix, no acaba de tenir l’encant necessari.

Amb més seguretat en si mateixa de la que tenia a Una joven prometedora, Emerald Fennell no dubta a col·locar els seus personatges en situacions desagradables i que, probablement, un director home no s’hauria atrevit a imaginar. No és habitual veure en una plataforma pel·lícules amb aquest tipus de personatges o aquest tipus de situacions, i això, potser, és el més interessant d’aquest film que ha generat tanta polèmica com el seu treball anterior. Fennell no només promet, també provoca.

CRÍTICA Emerald Fenell

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE