FILMS

Crítica — This is how a child becomes a poet: Quan Kim Novak aplaudeix, se t’obre el cor

Per conèixer la Clarissa, o per conèixer qualsevol persona, calia cercar la gent que la completava; fins i tot els indrets. —Virginia Woolf, Mrs. Dalloway

Elena del Olmo

This is how a child becomes a poet

Any 2023

País França
Itàlia

Direcció Céline Sciamma

Guió Céline Sciamma

Producció Céline Sciamma

Repartiment Céline Sciamma
Chiara Civello

Fotografia Céline Sciamma

Muntatge Céline Sciamma

Música Chiara Civello

Distribució Céline Sciamma

Durada 16 min

Sinopsi

Curtmetratge tribut a la vida de la poeta italiana Patrizia Cavalli. Abordant el documental, Sciamma s'endinsa a la llar de l'artista, traçant un recorregut pels seus records i vivències. 

This is how a child becomes a poet

Any 2023

País França
Itàlia

Direcció Céline Sciamma

Guió Céline Sciamma

Producció Céline Sciamma

Repartiment Céline Sciamma
Chiara Civello

Fotografia Céline Sciamma

Muntatge Céline Sciamma

Música Chiara Civello

Distribució Céline Sciamma

Durada 16 min

Sinopsi

Curtmetratge tribut a la vida de la poeta italiana Patrizia Cavalli. Abordant el documental, Sciamma s'endinsa a la llar de l'artista, traçant un recorregut pels seus records i vivències. 

Kim Novak va deixar l’actuació en 1991 per dedicar-se a la pintura i a la poesia. Patrizia Cavalli, en 1957, va escriure el seu primer poema, “Oh, Kim, Kim, Kim Novak”, després d’enamorar-se de l’actriu en Picnic (Logan, 1956). Céline Sciamma, en 2023, s’endinsa a la casa de la seva amiga poetessa per buidar-la i documentar-ne els records, artefactes i espais que van acompanyar a l’artista italiana i que van ser usats i habitats per ella. Innovant en la forma i atrevint-se amb el curtmetratge, la directora francesa evita els mètodes i circuits de producció i distribució propis de la industria cinematogràfica, apostant per un treball més personal, filmat amb l’iPhone, editat amb l’iPad i utilitzant com a únic mètode de distribució la memòria USB que guarda a la butxaca.  

Una multitud incessant de llibres, armaris plens de peces de vestir i escrits per acabar reposen sobre taules, cadires i còmodes, fragments d’una vida que Sciamma recompon fugaçment a la seva obra. De primera mà, registrem fotografies que descansen en els mobles de la llar, i que ens transporten a les vetllades que Cavalli organitzava a la sala de casa seva, amb cèlebres convidades com ara l’escriptora Susan Sontag. Entre les seves pertinences, la càmera frena en una fotografia amb un autògraf de Novak (fals, per cert, de la mà d’un amic que desitjava regalar-li una il·lusió eterna a Cavalli, que mai va descobrir la veritat). “Quan Kim aplaudeix, se t’obre una porta al cor”, afirma Sciamma per mitjà de la veu en off. Diverses seqüències de Picnic i Vértigo apareixen en la pantalla, mentre la intèrpret italiana Chiara Civello entona “Sempre Cosi”, una cançó que la pròpia Cavalli va deixar inacabada.

INNOVANT EN LA FORMA I ATREVINT-SE AMB EL CURTMETRATGE, LA DIRECTORA FRANCESA EVITA ELS MÈTODES I CIRCUITS DE PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ PROPIS DE LA INDUSTRIA CINEMATOGÀFICA.

Furgant en la nostàlgia, Sciamma traça una breu biografia de la seva amiga, reflectint-hi el desig lèsbic a través de les seves pròpies paraules. Amb unes imatges que destil·len senzillesa, intimitat i afecte, la pròpia Sciamma entra en l’enquadrament, fumant, recolzada al llit de l’habitació de Cavalli. Amb un ple coneixement del valor del silenci, la directora deixa que les imatges parlin per si mateixes, representant el paper de poeta mitjançant les paraules en off, la successió d’imatges escollides i les qüestions que planteja sobre la memòria, el desig o la identitat. Així es com un nen esdevé poeta, així és com una directora esdevé poetessa, així es com una poetessa esdevé poesia. Així, Sciamma ens permet apropar-nos al seu llenguatge compartit amb Cavalli, un document de valor incalculable per immortalitzar la memòria de l’artista: “Ara tinc un nom escrit en aquest tros de paper, on se t’anomena com a mi. Sense cognoms. Només aquest llenguatge comú. Les lesbianes fan preguntes juntes, les lesbianes tenen arrugues a les mans”. 

Sciamma, en mig d’una crisis d’identitat creativa, como ella mateixa va confessar durant la projecció del curtmetratge a Madrid, explora noves formes de construir el seu propi llenguatge cinematogràfic. Fora de les vies convencionals de la industria, Sciamma crea aquest tribut a la seva amiga, i projecta en contades ocasions, com ara xerrades o festivals independents, la realitat de la vida d’una poetessa lesbiana. La directora al·legava que “el cine és el llenguatge que et permet preservar les persones que estimes” i, igual que Cavalli estimava la Novak, les imatges de Sciamma i les melodies de Civello estimen la poetessa.

Céline Sciamma CRÍTICA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

FILMS

Crítica

"Rosalie: Una història d’amor inesperada"

Rosalie és bella, Rosalie és una dona, però Rosalie no és una dona bella com totes les altres. La directora francesa Stéphanie Di Giusto s'acosta a aquest personatge estrany amb...

FILMS

Crítica

"La quimera: Una faula entre dos mons"

El quart llargmetratge d'Alice Rohrwacher ens parla, amb lirisme i vitalitat, de la importància que tenen en les nostres vides les restes del passat.

FILMS

Crítica

"La noia que sanava: La nena santa"

El cinquè llargmetratge de la belga Fien Troch retrata una jove amb un do extraordinari en un context ordinari.

FILMS

Crítica

"Sangre en los labios: violent pressentiment del desig"

Rose Glass ens desafia, provoca i sedueix amb el seu segon llargmetratge, una violenta i captivadora relació lèsbica situada en un petit poble de Nou Mèxic. La passió entre Lou...

FILMS

Crítica

"HLM Pussy: Una girlhood per a l’època del post #metoo"

L'òpera prima de la cineasta francomarroquina Nora el Hourch aborda una sèrie de temes —el consentiment, la cultura de la violació i la violència sexual en l'àmbit adolescent—que poden resultar...

FILMS

Crítica

"Animalia: Una llum impredictible"

La notable òpera prima de Sofia Alaoui explora els límits de la ciència-ficció més metafísica.

FILMS

Crítica

"Pequeñas cartas indiscretas: Hipocresia davant de llibertat"

La directora anglesa Thea Sharrock reuneix un cop més les estupendes Olivia Colman i Jessie Buckley en un film ambientat als anys vint del segle passat en un poble on...

FILMS

Crítica

"A pulmón: Capbussar-se al mar amb les directores basques"

Bertha Gaztelumendi i Rosa Zufía bussegen a l'esplèndida realitat de les directores basques del segle XXI en un documental que és alhora una recerca i un descobriment.

FILMS

Crítica

"Club Zero: Alimentació inconscient"

En Club Zero, l'actriu Mia Wasikowska encarna una professora de nutrició amb un perillós pla per al seu alumnat.

FILMS

Crítica

"Tratamos demasiado bien a las mujeres: Carmen Machi, Àngel exterminador amb vestit de núvia"

La dissenyadora de vestuari Clara Bilbao debuta en la direcció amb una arriscada proposta que compta amb un repartiment estel·lar en què destaca Carmen Machi en un paper sorprenent. Tot...

  • enllaç copiat

Has de subscriure't per llegir tot l'article.

Uneix-te a la comunitat Filmtopia per poder seguir donant-te el millor del cinema fet per dones i oferir-te nous continguts i activitats!

Selecciona una d'aquestes tres opcions!

subscripció mensual

4,99€

al mes

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció anual

49€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts escrits i en vídeo

SUBSCRIU-TE

subscripció FAN CLUB

99€

a l’ANY

  • Accés il·limitat a tots els continguts

  • Accés a sortejos de pòsters, llibres, entrades, etc.

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una taula rodona o a una classe magistral sobre cinema fet per dones

  • 1 entrada gratis a l’any per assistir a una estrena d’una pel·lícula dirigida per una dona

  • 1 samarreta de Filmtopia

  • (Oferta vàlida només a Espanya)

SUBSCRIU-TE